divendres, de març 29, 2013

Com l'aigua


Abocaré sobre vosaltres aigua pura perquè sigueu purs de tota mena i de tots els vostres ídols. (...) Trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn.
Ezequiel 36, 25, 28.

A mi, aquest em sembla un molt bon programa per demà Dissabte, el dia del gran silenci, de la gran absència. de fet, em sembla un bon programa per cada dia. El text d'Ezequiel complet, és ja un molt bon programa, però jo em fixo sempre en aquests dos versets, que es llegeixen demà a la Vetlla Pasqual. Com que aquests dies he anat escrivint què em recorda cada tros, artísticament, el primer verset em sembla molt proper a l'art minimal, o aquelles peces de l'art conceptual que utilitzen la imatge d'una doll que no cessa. L'aigua que neteja i que esborra la imatge per tal que no la idolatrem. 

Fora tot. Fora la imatge dels sants amb els que hem fet processons, fora les devocions (aquí hi incloc totes les devocions, no tan sols les específicament religioses), fora els 'agafadors' que utilitzem en aquest món per no caure. I un cop fora, Ezequiel s'imagina l'acció de Déu com la que extreu "el cor de pedra" i n'hi posa un "de carn". Al verset que he obviat, hi deia "posaré un esperit nou dins vostre" i et surt ara amb la carn. És que la divisió entre carn (en la tradició jueva, la "realitat") i esperit (etimològicament "el que no veiem") no és tan evident en aquest programa, més aviat insisteix en el contrari. El que no veiem és en el que veiem, però nou, carnal, actiu, lliure. No és "al cel", sinó aquí. I el silenci d'avui hauria de servir per veure-ho més clar. Com l'aigua. 

Publica un comentari a l'entrada