dissabte, de juliol 12, 2008

PSC, 30 anys

:

Avui hem tingut l'acte de celebració del trentè aniversari del PSC, a l'Auditori de Barcelona. El conjunt d'intervencions (potser massa, encara que no en sobrava cap) han incidit notablement en què representa el PSC des de tots els punts de vista. Potser valdria la pena recopilar-los. Em quedo amb un parell d'idees 'en negatiu' que ha deixat anar Josep Mª Triginer "per no caure en els errors garrafals d'altres propostes messiàniques" i que ell ha après d'aquesta trajectòria d'èxits del Partit. Una, que no hi ha solució final, ni ideal, sinó que hem d'anar proposant avenços i alternatives a la realitat tal i com s'ens planteja. Dues, que no podem pretendre que el Partit (o les idees) canviï la manera de ser de la gent. Que nosaltres ens hem de limitar a posar instruments al servei de la llibertat la igualtat, però que mai podem pretendre que això canviarà les persones. M'ha agradat molt, perquè a vegades esperem massa de la política, de les idees.
:
Hi ha hagut, com deia, moltes més aproximacions: que el PSC té la força en la seva pluralitat, que som un instrument al servei del poble de Catalunya, que el seu èxit s'ha posat de manifest en la prfunda transformació de les viles i ciutats, que hem estat qui ha fet d'aquest país un sol poble "i la llengua no ens ha separat" -com advertia Obiols- que el Partit fa dels companys amics, el reencontre amb Maragall etc. I el discurs de Montilla (íntegre aquí) apuntant al futur amb un PSC amb les idees clares i, per tant, amb la capacitat de prendre decisions amb valentia.
:
Finalment, no me'n puc estar de dir que el meu company Quico Melero és l'autor de la foto de portada del llibre commemoratiu d el'aniversari que ha editat la Fundació Rafael Campalans, que us he reproduït en aquets port. Jo, en conya, dic que me l'he comprat perquè hi surto, a la portada. El contingut inclou una avaluació un per un de cada congrés escrita per algun dels seus protagonistes més rellevants.
:
De la pròpia Fundació destaquen dos articles del proper número de frc Revista de Debat Polític que fan referència als 30 anys d'història del partit. Són dels professors Joan Fuster i Joan Rodríguez. El suplement "Quadern" d'El País de dijous, inclou també diversos articles interessantíssimes osbre l'evolució del PSC i el seu paper a la societat catalana: un reportatge d'Enric Company, una conversa entre un militant veterà (Paco Parras) i un de nou (Òscar Morera) i una entrevista a Raimon Obiols.
:

2 comentaris:

Anònim ha dit...

socialesme! jajajajajaja!
Català! jajajajajajaja! Sí, català si, catalanista... jajajajajaja!

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim,
Tu qui ets, el Jocker de Batman?