diumenge, de setembre 03, 2006

Mas, truca'm | Espanya

Artur Mas, truca'm
:
nom (Foto: Domènec Umbert)
:
Mira, em declaro del sector catalanista del PSC a veure si l'Artur Mas em truca i em demana el vot. Ves. Sóc dels que critiquen la hipocresia dels catalanistes d'última hora que parlaven castellà en temps de Franco perquè quedava millor, i els que no dissimulaven les seves preferències a favor del règim, essent fins i tot procuradors a les Corts de la Dictadura i després van ser consellers. Sóc dels que, no tan sols defensa la llengua catalana, sinó que l'exerceixo, i defenso també l'esforç dels municipis (de majoria d'esquerres) que han sostingut els centres de normalització lingüística. Sóc dels qui van criticar que CiU es plegués davant el PP a la condició d'Aznar de no tocar ni una coma l'estatut i dels que s'ha alegrat de l'increment de competències del nou text.
:
M'emociona la història de Catalunya i el seu llegat, especialment dels corrents emancipadors i federalistes, en defenso les seves tradicions pròpies i m'entusiasma la catalanització de la modernitat i de la cultura popular. Sóc sensible a les generacions de nous catalans que ha acollit aquesta terra i a la capacitat del país per fer-los partícips d'un sol projecte de país, que els faci ciutadans lliures al marge dels seus cognoms. Sóc tan catalanista que crec que Catalunya és un país europeu, capaç de superar els seus complexos i acollir-se en una idea d'Espanya oberta, i capaç de tenir "problemes" europeus amb solucions europees, amb dretes i esquerres europees. Sóc també un catalanista convençut que no els immigrant, no, sinó que tothom (inclosos molts votants de CiU) sabés què és la Pasqua i quins els drets de les dones, és a dir, que fossin conscients del llegat occidental que avui ens permet de ser lliures (per cert, en 23 anys, no van tenir temps de pensar-hi? és que no hi havia immigrants? com és que, no d'això de la Pasqua, sinó de tots els problemes que genera la immigració, els governs de CiU van deixar els ajuntaments a la deriva?).
:
En fi, votaré Montilla amb les mateixes ganes que vaig votar Maragall i ni una sola coma del meu catalanisme s'haurà mogut. Montilla i el PSC que beu d'Almirall i de Serra i Moret, de Campalans i de Pallach, de Reventós i d'Obiols, de Fernández Jurado i de Campmany. Que beu de l'experiència republicana i de la clandestina, de la municipal i de la curta però intensa del Govern Maragall. El mateix. El mateix que, amb aquest llegat, ha agrupat una gran majoria de ciutadans dels que en surt la seva continuïtat i, avui, una oferta sincera i solvent pel que el país li reclama. I ara espero que el senyor Artur Mas tingui un sol argument per votar-lo a ell i no als qui, com jo, votarem Montilla i el PSC des d'aquestes conviccions.
:
Quina Espanya volem?
:
nom Foto: Efe / Franck Robichon
:
Aquesta. La victòria de la selecció espanyola de bàsquet al Mundial del Japó és un paradigma de quina Espanya volem. Aquella que ens permeti ser els primers, que permeti els catalans fer un gran equip, que sigui oberta i moderna, que s'emocioni amb els projectes comuns, que parli diverses llengües i que sigui respectada arreu del món.
:
És clar que, així com els que deien que Espanya no guanyaria mai el Mundial, hi ha qui creu que aquesta Espanya és impossible. Uns, per culpa dels catalans, entestats en diferenciar-se. Els altres, per culpa d'Espanya, entestada en no deixar diferenciar. I tots dos tenen, de fet, la matexa visió escadussera i marmòria d'Espanya.
:

21 comentaris:

Anònim ha dit...

I un cop dins el Parlament, vols dir que en Mas i en Montilla, no continuran "desenvolupant" l' Estatut Mas-Zapatero ?

Seràs capaç de defensar una opció progressista de govern , com ara ho pots fer del teu catalanisme ?

Sr. Bassas, si us plau, que al Sr. Mas i als convergents ja els coneixem !!! Allò que queda per descobrir és l'esperit de govern del "renovat" PSC.
Temps al temps !

Joan Safont ha dit...

La visió marmòria d'Espanya que té el sr. Gasol, segons declaracions d'ell mateix al diari el Mundo.

Pedro ha dit...

Ui això d'en Campalans t'ho hauries de mirar eh, la seva ideologia no té res a veure amb el Psc actual.

Ostres, tot el que ens vau dir amb el hoquei patins i ara aquí fent nacionalisme de testosterona amb el bàsquet. Quina paradoxa.

Ramon B. ha dit...

- Anònim,
Evidentment, només un Govern presidit per Montilla farà polítiques d'esquerres. Això que en Mas diu q no existeix...

- Joan,
No m'interessen massa les idees d'en Gasol, sinó agafar el tema com una analogia.

-Pedro,
I tant q té a veure en Campalans! X cert, res no treu q hi pugui haver seleccions catalanes. Amb Maragall, això ja és una qüestió esportiva i no política.

Enrique Castro ha dit...

Ramón:

fá molt de temps que no passejaba per el teu blog.

El que dius, diu molt de tu mateix i del Partit dels Socialistes de Catalunya. Volguin o no, els socialistes catalans sempre em defensat Catalunya a arreu, i no tenen dret de donarnos leccións.

Catalunya es i ha sigut diversa, com es el PSC, afortunadament. Altres no poden dir lo mateix.

Disculpa el meu catalá escrit. Una abraçada.

Pedro ha dit...

Gràcies a qui va fer la xarxa pedagògica catalana en Campalans? Qui li va donar mitjans?

Per cert, la movilització massiva d'ambaixades i diplomàtics a Fresno per evitar seleccions catalans perpetrada per Moratinos sí que em sembla una qüestió política.

Anònim ha dit...

La única garantia que a Catalunya es facin polítiques d'esquerres si en Montilla és president, és que a la seva ombra tingui un sector determinat del PSC, que són els que s'ho creuen, o que governi amb IC-V.
El Baix Llobregat ens donà la raó

Marc Arza Nolla ha dit...

En Montilla no pot ser President de Catalunya sense un compromís públic de fidelitat als objectius del país per damunt de cap condicionant.

http://catalunyafastforward.blogspot.com/2006/08/no-person-except-natural-born-citizen.html

Marc Arza Nolla

quim ha dit...

Jo, la veritat, prefereixo l'Espanya de les 2 hores d'apagada del domini.es. Quina delícia.

vladimir ha dit...

Sí, Ramon, sí, jo també votaré Montilla. I espero que d'una vegada ens tregui la barretina.

Ara, espero que li feu fer bé els deures i no doni per guanyat un partit que encara s'ha de jugar (gran error d'en Pasqual, a qui lamento haver votat).
Al meu entendre, en Montilla hauria de millorar la seva capacitat de comunicació (si no sap expressar-se fluidament en català, que ho faci en castellà: els que us votem no som rucs d'una sola llengua); no ha de recitar tant de memòria (alguna cagadeta ja va bé, fa humà) i també m'agradaria que rigués més de cor(sempre m'ha fet ràbia les persones que per riure apreten els llavis com un cul de gallina). Ah, i sobretot, sobretot, que es deixi de posar l'americana del seu xofer.

Més enllà de l'estètica i d'altres consideracions formals, en Montilla em sembla una persona honrada i treballadora. Desitjo que la seva sort sigui la nostra.

JO MONTILLA.

Anònim ha dit...

La persona que ha dit que Icv és la garantia de governs d'esquerres, chapeau, que ho diguina Bracons. Encara busquen la baselina.

I pel que fa a en Vladimir, què diries si en Zapatero no fos capaç d'expressar-se en castellà? Jo prefereixo Montilla que Maragall, però el que és evident és que molts problemes del tripartit els ha generat Montilla, i si no llegiu l'article de Maragall al periódico de fa 2 dies.

JORDI MERINO NOÉ ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
vladimir ha dit...

Perdona Ramon, no m'agrada respondre comentaris, però avui tinc poca feina:

Jo no dic que en Montilla no pugui expressar-se en català. Ho fa, i ho fa bé. Jo només he volgut dir que s'expressa més fluidament en castellà, una de les llengües oficials del meu país (per a mi també pròpia).

Per a mi, si en Maragall s'hagués esforçat la meitat del que s'està esforçant en Montilla, s'hagués fregat la majoria absoluta (i els de l'esquerra publicana, de genolls i a llepar-la). Però en Pasqual, confiava en el glamour, la improvisació... i com deia l'amic J. Fuster, la improvisació sempre falla quan més es necessita.

Au.

HISTORIES DE POR ha dit...

DUES COSES RAMON BASSAS I SEGURA.
PRIMERA SI TANT DEFENSES LA TEVA LLENGUA COM QUE T'EMOCIONES QUANT VEUS GUANYAR LA TEVA SELECCIÓ I NO FAS RES PER LA SELECCIO CATALANA?
TU ETS DEL PSOE COM QUE ETS DEL PSOE VOTARÀS EN MONTILLA PERQUE TU NOMES ESTIMES EJ-PAÑA I RES MÉS.

kanopus06 ha dit...

Ha de ser trist patir aquesta esquizofrènia contínua de dir que ets català però sentir-te espanyol.
La veritat és que s'han de tenir els pebrots molt grossos (o xuclar molt bé de la mamella sociata), per dir aquestes bajanades.

yuanyu ha dit...

Home, jo com a selecció demanaria si més no una selecció de l'Espanya plural, no aquesta monocolor i sovint amb un brau al centre -molt millor que un àliga, certament, pero una mica rústega. I també m'agradaria tenir almenys algunes seleccions catalanes, perquè parlar de Catalunya en plural es visualitzar les diferents maneres que té l'esquerra d'entendre Catalunya: catalanista, republicana, immersa en l'estat federal, sobirana i idependent. I es pot jugar a futbol amb la selecció espanyola i a hoquei amb la catalana o viceversa, no passaria res, aixo també seria Espanya plural.

Esquerroscopi

Ramon B. ha dit...

- Enrique,
Gràcies per passar per aquí. Tranquil, volen que ens acomplexem, es veu que no s'entéen que un tingui projecte més enllà del país...

- Pedro,
Ai`xò de Fresno ho vaig trobar la pitjor opoeració política (a no ser que es perseguís el resultat negatiu). Sort que després es va arreglar. Amb Maragall hem tingut seleccions esportives catalanes. Amb Mas no passaríem d'Andorra.

- Anònim 1,
Tranquil. Conec el seu entorn i sé que són gent que s'ho creu.

- Marc
El "problema" de la democràcia és que cadascú té els seus "objectius de país"...

- Quim,
Sempre hi ha a qui agrada el mal dels altres...


- Vladimir,
Gràcies. Segurament tens raó, però crec que Montilla s'ha de mostrar com és, almenys que no passi pel mnateix assessor d'impostures que té A. Mas.
També penso que és bo que la gent s'esforci a parlar català, encara que digui algunes paraules malament (donat que no sigui la seva llengua materna). És l'única manera d'avançar.

- Anònim 2,

Em temoque ni Maragall ni Montilla són els causants dels que tu dius "problemes del tripartit".

- vladimir 2,
Però vaja, Montilla no es presenta contra maragall, sinó justament per continuar el seu llegat.

- Oriol
Ja he dit que, per sort, Mas no va poder complir amb el seu somni de fer-nos andorrans i Maragall ha permès tenir seleccions catalanes. I, per cert, no creus que també hi ha amors no exclusius?


- kanopus06,
Tranquil, no em sento insultat. Tinc molta simpatia pels esquizofrènics, em consta que "els pebrots molt grossos" fan furor en determinats ambients i que "xuclar molt bé" també. Potser que ho provessis.

- Yuanyu,
Estic d'acord amb tu. Una altra Espanya pot fer que Catalunya s'hi trobi bé i avanci com no podria pas fer sola.

Anònim ha dit...

Pots aclarir això que dius de Maragall i les seleccions esportives? Em sembla que estic somiant.

Ramon B. ha dit...

- Anònim
En aquest moment, si una federació esportiva ho desitja, pot muntar una selecció catalana. En tot cas, depèn d'elles.

Anònim ha dit...

Tens raó, una altra Espanya podria fer que Catalunya se sentís bé i còmode i, fins i tot, que la independència no fos necessària. Per desgràcia aquesta Espanya no existeix més que a les nostres ments. L'Espanya més comprensiva i plural que hi pot haver és la del Zapatero i les seves retallades de l'estatut. No cal que busqueu una Espanya moderna i pluricultural perque Espanya, per bé o no, mai no serà així. Aquesta Espanya que voleu ja existeix i no ho sabeu, però no es diu Espanya, es diu Catalunya. Ja és hora que tots plegats siguem més sincers amb nosaltres mateixos i reconeguem el que de veritat volem: La independència. Només és qüestió de creuere'n-s'ho, la tenim a l'abast de la ma! Només necessitem una mica d'autoestima i de veure que no val la pena buscar encaixos amb Espanya que mai no funcionaran, i que només volem per que no s'enfadin a Espanya. Si de veritat us aprecieu a vosaltres mateixos, lluiteu pel que volsaltres de veritat creieu sense importar el que pensin els altres. És cert que en alguns casos s'ha de fer servir el cap i no guiar-se pel que diu el cor. Però un país és quelcom que hom porta al cor. Coneixeu a algún Francès o Anglès que no s'emocioni amb la seva selecció nacional, el seu himne o la seva bandera? Mireu, penso que només aquell que s'emociona amb la bandera espanyola, aquell qui se sent Espanyol de veritat i s'emociona amb el seu himne, és aquell que no hauria de recolzar la independència. I això, per mi,és totalment respectable. Però, i tota la resta? Per què busqueu encaixos impossible si ni tan sols és el que en realitat voleu? Ser espanyol és ser espanyol i ser català és ser català. I quan l'aconseguim, perque us asseguro que un dia l'aconseguirem, no només nosaltres ens retrobarem a nosaltres mateixos, sino que us ben asseguro que a més a més farem un favor als espanyols, ja que per fi podran ells sentir-se plenament espanyols i dir "Viva Espanya" sense que nosaltres els hi ho reprovem constantment. Les unions artificials mai funcionen. Per això, si de veritat sou catalans, lluiteu, lluiteu per la independència i un dia l'aconseguirem. Visca Catalunya.

Ramon B. ha dit...

- Anònim
Sospito que, si mai Catalunya fos independent, com a mínim, tindríem la mateixa quantitat de sapastres per habitant que tenim ara que formem part d'Espanya. No és la frontera el que ens fa millors, ni tan sols millor nació.