dimarts, d’agost 16, 2005

Les hores estretes i gosses

Més habitatge protegit
:
A vegades, a força de donar-ho per sabut, a Mataró s'obvia quin és l'objectiu de la política urbanística. I aleshores semba que l'objectiu sigui ella mateixa. Per aixòp val la pena que de tant en tant recordem de què es tracta, encara que sigui estiu. Es tracta que, sense moure ni un dit els límits de Mataró, s'incrementi el verd, els equipaments i la capacitat d'habitatge protegit (prop de 1500 unitats). Com? reordenant els volums i rebaixant l'impacte industrial. fet, aquest, que permet la instal·lació d'empreses més competitives ja que ara no cal que sigin tan intensives en sòl i, si, a més, tenen una ubicació estratègica i un entorn d'innovació tecnològica (TecnoCampus), realment seran competitives. O sigui que més habitatges protegits i més llocs de treball. Més escoles i més parcs. Tot això ho explica al web del PSC de Mataró el senyor que té els bigotis més peculiars de la ciutat. És una entrevista al regidor Arcadi Vilert (foto, de Ramon Manent).
:
Poemes d'agost - XIII
:
Per deixar fer que guanyo temps al vespre,
faig la raó a qui la demana
i no tinc la consciència per deixar-la tranquil·la.
:
Com són les hores d'estretes i de gosses.
Tanta runa expressa per tu,

tanta pedra sola,
tant de tu sense tu.
Ets l'etèria cara de l'insomni,
la pressió perpètua dels cossos.
:
Vespres pesats ens fan l'aire fred un dia i un altre.
Pusil·lànimes,
abatuts o dispersos,
tindrem les eines i no els usos.
:
M'aclapara el cos que fa el zel entre finestres brutes.
M'orienta el miol.
:
La sisena vida del gat m'ha aconsellat malament
.
:
Núria Martínez i Vernis, "Quantes mentides fan una sola veritat" al llibre que porta el mateix títol. Ed. Proa, Barcelona, 2004, p. 36.
:
Foto: Giovanni Paolo Panini. La piscina probàtica. c. 1724. Museo Thyssen-Bornemisza. Madrid.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Si te apetece ver este cuadro de Panini en directo sin tener que ir a Madrid ahora está en la Pedrera, aprovechando la exposición El esplendor de la ruina, de Marí.

Ramon Bassas ha dit...

Sí, justament del web d'aquesta mostra, que vaig visitar fa unes setmanes, he tret aquest magnífic quadre. Gràcies per esciure, KamunyaK!