:
:
Corro per no sentir que m'he estat quieta, esperant,
corro darrere un somni, que no sé si tinc davant,
corro per l'aventura de córrer darrere algú,
corro per l'energia que em fa venir cap a tu.
Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te'l endur.
Que com una veueta que et diu segueix-lo de prop,
i una, que no t'escoltes, que et diu vés a poc a poc,
algú que de tu escapa, millor deixar-lo marxar
però, potser, si s'escapa, és perquè jo el pugui atrapar.
Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te atrapar.
Corro perquè ja arribi el lloc on hem d'arribar
i veure en els teus ulls si el record segueix allà.
Corro perquè ja arribi el moment de descansar
i saber si ho fas veure, o és cert que et vols escapar.
Corro sota la pluja, rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te marxar.
:
Anna Roig i L'ombre de ton chien, Corro sota la pluja.
:
Blogday 2010
Seguint el costum de celebrar, cada 31 d'agost (a banda d'un sant magnífic), el BlogDay, us recomano 5 blocs que em vénen de gust, que llegeixo habitualment, al marge que em sembla que alguns ja us els he recomanat alguna altra vegada:
Antilógicas, de Marcelo A. Moreno; argentí. Comencem amb la proposta més fresca. A banda de reflexions sobre la marxa del seu país, ens presenta gairebé cada dia un nu, una obra d'art que conté un nu, amb una referència sobre l'autor. Una manera de conèixer gent :)
El café de Ocata, de Gregorio Luri, que potser ja us he recomanat un centenar de vegades però que no puc deixar de llegir ni de recomanar. Preocupat pel papanatisme educatiu, apassionat de Plató i fan de les coses ben fetes, de l'esforç i de l'humor.
Notes de Brussel·les, de Raimon Obiols. Sempre interessant, sempre atinat. Lúcid i culte. Un oasi de reflexió enmig de la cridòria.
Javier Velasco, un comentari setmanal sobre les lectures bíbliques -i no clerical- que ajuda a seguir un camí (en el marc dels nostres referents culturals) cap a la felicitat.
Primum Vivere, de Francesc Torralba, un dels pensadors més fecunds i interessants del país, no massa gran (té un any més que jo) i enllaç entre el pensament elaborat i la vida quotidiana.