Estatut i emocions | Lope

L'Estatut de les emocions
:

Foto: EFE / Versión en castellano.

Avui n'ha estat el dia, seguint la ressaca d'ahir a la nit (força sms rebuts, de gent del meu Partit i d'altres partits), amb l'article de la Consol, amb el post d'en Joan i l'altre Joan, el pre-post d'en Naya, el d'en Cesc a Anglaterra però encara amb el cor aquí i amb Isidre Molas. Amb en Miquel Iceta (que es mereix això) mostrant-nos la criatura i la seva impecable defensa del nou model de finançament. Amb el meu fill que em pregunta per l'Estatut a primera hora del matí. Amb els que m'he trobat pel carrer, amb una majoria aclaparadora a favor de l'acord, amb uns enquestats a Televisió de Mataró que s'expliquen més bé que els que hem sortit, en nom dels partits, a parlar-hi o a capgros.com. També alguna por pel camí que ara comença, els del PP, despistats, desviant la irritació contra els socialistes (i mentint). Però, sobretot, la idea que ens anem acostant a la Catalunya que volem, responsable, integradora, de persones lliures, reconciliada. I prop també de l'Espanya que volem, federal, lliure, plena d'oportunitats, nació de nacions, complexa com complexa és Catalunya, nació, destí comú irreversible d'identitats diverses que mai, mai, serviran per desunir-nos.

:

Lope en carn viva

:

Ahir a la nit, doncs, mentre els grups parlamentaris arribaven a l'acord que hem comentat, jo assistia a l'estrena de la temporada del Teatre Nacional de Catalunya i de l'estada a Barcelona de l'obra "El castigo sin venganza", escrita per Lope de Vega quan ja era vell, una producció de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic.

:

Magnífiques interpretacions, especialment d'Arturo Querejeta (Duque de Ferrara), a la foto, i de Clara Sanchis (Casandra). I el convenciment que la digressió i el monòleg, i en vers, són camins possibles per anar al gra, per narrar amb exactitud les pulsions interiors i les esquinçades de l'ànima. La peça, que el director Eduardo Vasco va situar a la Itàlia de Mussolini però amb una lloable fidelitat al text, em féu venir al cap les preocupacions clàssiques del teatre, aquest invent dels grecs que serveix de mirall, de canvi de la visió relativa de nosaltres mateixos. Nietzsche i Freud recorrien també als clàssics per parlar, doncs, de la voluntat de poder com a motor anímic, o de la pulsió sexual (en aquesta obra de Lope, un Edip al revés), respectivament. I, sobretot, la tensió entre el que hem de fer ("la honra") i el que ens diu el cor amb tota llibertat. Brandar l'espasa, sí, però que un àngel arribi a l'hora de clavar-la al cor del fill (a l'obra de Lope, el duc mata el seu fill per haver-lo deshonrat amb la seva madrastra, per honor, diu, no per venjança). Camus deia que, en cas de triar, preferia la seva mare a la Justícia. I aquesta és la clau de la veritable condició humana, de la vida front el totalitarisme de tota mena.

Ja tenim acord

I és hora d'agrair-ho, i de felicitar-se'n. I de recordar-se dels que ho han fet possible. El President Maragall i els tres partits que li donen suport així com el principal partit de l'oposició liderat per Artur Mas. I els seus equips negociadors, algunes persones dels quals conec i sé que han treballat de valent. I molts altres que, anònimament, han aportat molt o poc per assolir l'entesa final al Parlament de Catalunya. I als militants del PP decebuts per un Rajoy imobilista i un Piqué impotent. I al President Zapatero que ara podrà complir el que ens va prometre abans de guanyar les eleccions, igualment com ha fet, puntualment, amb els altres punts del seu Programa Electoral. Avui, Catalunya ha fet un gran pas. I també Espanya, aquesta Espanya en què sempre hem somniat.

Assemblea | 1700 | Pla d'En Boet | Bocanegra

L'Assemblea de dimarts
:

En parlava ahir al post (per cert, quina marxa, els comentaristes!) tot dient que els socialistes de Mataró vam tenir Assemblea local. Aquesta foto de Jaume Álvarez recull la meva intervenció, de la qual se'n fa ressò breument el nostre web. La millora del civisme, l'accés a l'habitatge, la creació d'ocupació i la promoció de la cultura dels drets i els deures especialment amb els nouvinguts són els quatre eixos pels quals treballarà (i batallarà) el PSC local en els propers mesos. Serà aquesta la nostra aportació als reptes que vindran a partir d'ara, des del debat pressupostar aa l'Ajuntament fins a la recerca de propostes concetes de millors en tots aquests àmbits.

:

No són pas nous, tots ells eren recollits al Programa Electoral de 2003 i van ser emfasitzats al Congrés local del Partit, fa deu mesos, els mandats del qual tinc l'obligació de complir. Tampoc són originals, segurament, ni propietat dels socialistes i prou. Al voltant d'ells podem assolir importants acords polítics i amb la societat, com s'ha vist en la producció de polítiques que estem fent des de l'Ajuntament, especialment des de l'impuls del Govern que compartim amb ICV i ERC. Però el fet de situar-los al capdavant, de posar-los com a fites de l'acció prioritària a partir d'ara assenyala molt millor la feina que ens queda per fer.

:

Civisme: no són paraules, són fets

:

Un dels temes que he citat, doncs, és la mllora del comportament cívic. Això té dos fronts: l'educatiu, començant pel propi entorn familiar, i el punitiu, marcant els límits als que ens impedeixen de viure amb llibertat en el nostre espai públic. Com que sóc responsable de Seguretat i Prevenció, una de les meves tasques a l'Ajuntament és treballar fermament aquest darrer aspecte. D'una banda, completant el marc normatiu (noves ordenances, noves sancions, obtenint competències delegades, etc.) i també fent-lo aplicar sense cap mandra. Avui, a la Comissió Municipal Informativa del matí, hem passat comptes de l'actuació de la Policia Local entre els mesos que van de gener a agost de 2005, explicant amb detall les més de mil set-centes actuacions de la Policia contra l'incivisme, que podeu seguir clicant aquí.

:

L'Estatut dels avis de Pla d'En Boet

:

Aquest intensíssim dia ha tingut un dels moments més dolços quan m'he adreçat als components del casal d'avis del barri mataroní del Pla d'En Boet que m'han convidat a parlar del nou Estatut i de lo que se tercie. He dividit la intervenció en tres parts: per què el volem, què diu aquest nou Estatut i quina és la situació delicada que viu el Parlament aquests dos dies. Al col·loqui, he vist com la gent té m´s o menys la mateixa percepció que jo, especialment a l'hora de justjar la interessadíssima actitud de CiU. Però hem parlat d'un munt de coses més, de les polítiques de promoció i atenció a la gent gran, de la immigració, de civisme... I han estat molt amables i interessats en tots els temes tractats. Així dóna gust de dedicar-se a la política.

:

Bocanegra canta Sales

:

I he acabat el dia (previ a una degustació paquistaní, tot s'ha de dir) anant a escoltar com Víctor Boccanegra canta el "Bloc de Lírica dura" del traspassat poeta i pintor Pepe Sales, al Jamboree de la Plaça Reial de Barcelona, a la sessió de les 9, segons una recomanació de la blogosfera. M'ho he passat molt bé, amb unes lletres molt divertides i amb un ritme fantàstic. Una hora de bona música, i en català!

A les portes de l'Estatut?

en castellano.

:

Avui hem tingut Assemblea local del Partit a Can Palauet i l'hem dedicat bona estona a comentar l'informe polític que jo he fet com a Primer Secretari i que he dividit entre les tasques immediates a fer, els eixos polítics d'actuació del PSC de Mataró durant el curs, les fites a les que ens haurem d'enfrontar i, finalment, hem fet un repàs als dos temes que poden marcar la situació política general els propers mesos: l'Estatut, tant si s'aprova com si CiU no ho deixa, i el pas de gegant en les reformes socials que promou el Govern Zapatero. Demà segurament emetrem una nota de resum i, per tant, no n'avanço el seu contingut. Només diré que ha estat una reunió molt interessant, on han sortit les preocupacions dels companys i companyes i en les que he notat un ambient de coincidència i sintonia en les diagnosis i en les prioritats marcades pels propers dies i pels propers mesos, que hem tractat amb tota la franquesa i frescor que mereix el debat polític entre nosaltres. Demà també tinc Comissió Informativa de Via Pública a l'Ajuntament, òrgan que presideixo, al matí, i un acte, a la tarda, que respon a una invitació que he rebut per parlar de l'Estatut. A veure.

:

Parlant d'això, cal destacar els esforços de Maragall i del Govern de la Generalitat per assolir un acord nacional per l'Estatut. Demà, cimera de líders polítics prèvia a una Declaració del President en la que demana que els partits posin l'interès del país per davant del curt termini partidista. És un clam i espero que finalment s'imposi el seny al principal partit de l'oposició.

:

Per últim, avui l'Ajuntament de Mataró ha presentat els seus plans respecte a l'esvoranc sorgit a la Baixada de Santa Anna. No tan sols l'arreglarà sinó que aprofitarà per refer la del carrer inferior, avançant uns mesos el que calia fer més endavant i minimitzant els efectes sobre la població i la mobilitat. Ho ha fet avançant-se notablement a la petició que feien alguns de parlar-ne. Diligència i solucions.

Allò que ho sosté tot

La carn no importa

però hi és (...)

profundament no importa

hi és i prou

confirma inicia manifesta ajuda corrobora manté

proclama

però allò que importa

allò que és de debò

allò que ho sosté tot

i que si cal ho fa perdonar tot

com t'ho diré és un pacte profund un intercanvi

no de fluïds que són només un símbol

sinó de responsabilitats

de fer-se responsable l'un de l'altre

això és l'amor.

Narcís Comadira, fragment de "La vida perdurable" a La Vida perdurable/Neva, Ed. Lumen/Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1992, p. 65.

Il·lustració: John de Andrea, fragment de Linda ajeguda (1982).

Ànec amb peres

Uff...

:

Aquest cap de setmana tampoc no ha estat tranquil, bo i que sí molt agradable. Dissabte al matí, visitant la seu dels Bombers de Mataró (que ja té comptats els mesos), en la que feien portes obertes. Allà hi vaig veure tant el seu cap, en Manel Catà, com molts altres d'aquest grup de professionals entre els que he trobat, a més, excel·lents persones. Em penso que ens entenem bé. També hi vaig trobar alguns coneguts entre els veïns del barri que s'hi van acostar. Després, vaig fer un volt per les parades que van muntar a la Plaça de Santa Anna l'Associació mataronina de familiars de malalts d'Alzheimer, que celebraven el seu Dia. També m'hi vaig trobar unes senyores molt espavilades (més aviat no hi ha senyors...) i agradables, que tenen una energia considerable. Des d'aleshores fins a la nit el vaig dedicar a la compra i, molt especialment, a la preparació d'un sopar que teni a casa i que vaig voler currar-me. Fonamentalment era ànec amb peres, segons recepta d'unes iaies que sortien fa anys a TV3. Regat amb vi, cava i algun licor, precedit d'una amanida variadeta, i amb un postre braç de gitano aportat per M&M. Ens van tocar les petites. Jo, que sóc parcial, vaig trobar el resultat excel·lent (especialment venint de mi, que no m'he posat als fogons fins fa relativament pocs anys i m'hi poso francament molt poc). Els meus convidats, com que són molt bona gent, no em van fer cap comentari negatiu; espero que em perdonin si no vaig estar a l'alçada de les expectatives. Avui també he passat bona part del dia entre amics entranyables: missa rociera al matí, amb el canvi de vares de la germandat del Rocío de Mataró, i dinar amb els socis de l'Associació Virgen de las Maravillas, al Parc Forestal. Amb l'Alcalde de Mataró i la seva dona hem compartit taula (i l'àpat opípar) amb els seus dirigents, amb l'alcalde de Cehegín i amb el nou vicari de la parròquia de Mª Auxiliadora, en plena fase d'aterratge a la nostra ciutat i als seus mil matisos. També es diu Ramon.

:

Pintades a La Vanguardia

:

De les notícies d'avui podríem parlar de l'enquesta d'El País (en la que encara hi ha una diferència significativa ntre el PP i els socialistes, bo i que reduïda) , o la delicada fase final de negociació entre els partits pel nou Estatut (vegeu comentari de Miquel Iceta, la proposta concreta que s'ha fet a Artur Mas, i la carta oberta del President), o mil coses més. Però jo destaco que La Vanguardia es fa ressò de l'acció policial de Mataró contra els autors de les pintades a les façanes de carrers de la ciutat, actuació que dóna importants resultats i que hauria de servir, a més, perquè la gent denunciés aquests danys als seus béns. Una denúncia pot desencadenar una imputació de diverses pintades i fer que el pes de la Llei sigui més contundent.

Abrivament i amistat

"Una fiera no pasa de ser un adversario, pero el caballo era un amigo"

Marguerite Yourcenar, Memorias de Adriano, Ed. Círculo de Lectores, Barcelona, 1989, p. 9.
Il·lustració: Francisco de Goya, Modo con que los antiguos españoles cazaban los toros á caballo en el campo, de la sèrie Tauromàquia (1816). Biblioteca Nacional, Madrid.

Plens de feina

Dies plens de coses i d'anar a dormir tard perquè la processó és llarga i el ciri curt. Estem en plena Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura en la que vaig tenir l'honor de participar en la signatura d'un conveni entre l'Ajuntament i Decathlon que dóna cobertura a la col·laboració estretíssima que l'administració local i aquesta empresa portem a terme des de fa anys per la conducció responsable des dels més menuts. Especialment, en els curcuits de bicis que s'organitzen en el marc del programa d'Educació Viària a les escoles, un programa clarament preventiu per un dels problemes als que m'he referit vàries vegades, els accidents de trànsit, úna part important de les víctimes dels quals són els grups més vulnerables: infants, joves i gent gran.

:

També han estat dies de contacte amb grups veïnals per parlar de certs aspectes de la seguretat en alguns indrets en què ens convé la col·laboració entre la ciutadania i les forces de seguretat, com vinc fent habitualment, fent tot el possible per imbuir-me de tots els colors de la incertesa i de la por amb què vénen a veure'm. Modèstia absoluta, d'una banda, i màxima atenció en cada un d'aquests matisos, d'una altra, màxim compromís -i professionalitat- pel restabliment dels límits i del manlleu de drets.

:

En aquest sentit, avui hi ha hagut un parell de reunions especialment rellevants, a l'Ajuntament. Una, una Comissió Informativa de Serveis Personals en la que el Govern ha donat compte dels avenços assolits a l'estiu 2005 amb els indigents a diversos indrets de la ciutat, un tema que preocupa i que gaudeix de la màxima atenció dels serveis del municipi, especialment de benestar Social, de la Policia Local i de Manteniment, donat que el problema és complex. I una altra, una sessió extraordinària d'un grup de treball sobre el Civisme, que funciona des de fa anys a l'Ajuntament, que ha presidit l'Alcalde i a la que hem assistit diversos regidors implicats. Es tractava, d'una banda, de donar suport als treballs que s'estan realitzant de forma eficaç per assolir majors cotes de civisme, a Mataró. Partint de diversos instruments estratègics (Pla de Civisme, Pla de Seguretat, etcètera) i normatius (ordenances municipals de Residus, de Civisme, de Tinença responsable d'animals... lleis en les que som competents o de les que tenim delegades competències...), el grup ha analitzat els avenços en els resultats obtinguts i ha prioritzat els treballs a endegar a partir d'ara. Els propers dies hi haurà ocasió de tornar-hi. L'objectiu, ho ha dit molt bé l'Alcalde, és que determinades actituds incíviques, a Mataró, no hi caben. I el pes de l'autoritat ha de recaure sobre els seus autors.

:

També han estat dies d'analitzar els primers treballs dels organismes municipals de participació i del Consell de Ciutat en l'experiència més oberta i participativa que a Mataró s'ha fet mai prèvia a l'elaboració del Pressupost i del Programa per l'any que ve. En aquest moment, a més de les deliberacions del Govern, els grups municipals estem ultimant també les nostres pròpies aportacions. L'Assemblea del PSC de dimarts que ve i el Consell Municipal Socialista de la setmana següent seran clau, per nosaltres i pel debat intern dels socialistes.

:

Per últim, han estat dies de prestar la màxima atenció també a l'esvoranc sorgit en un carrer de Mataró, la Baixada de Santa Anna, que ha obligat a tallar-lo i que ara es troba en fase de reparació. Com que els que hi entenen ens han de dir com enllestir-ho, només voldria destacar l'eficàcia del sistema intern d'urgències que, com que l'esdeveniment va ser a la tarda, es va activar per mobilitzar el conjunt de serveis necessaris. Va demostrar ser un sistema àgil i ràpid, molt eficaç. Recordo quan el vam aprovar, el mandat passat, ja que em va tocar a mi de defensar-lo i implementar-lo. En aquest mandat, ja com a responsable de seguretat, he hagut de ser present en algun simulacre, una de les claus de l'èxit. Ara, més enllà d'això, s'ha de resoldre bé l'esvoranc. Em consta que s'està fent.

(Foto: PortalMataro.com)

Viure, fer política, estimar...

:
"Només qui descendeix als inferns salva l'estimada, només qui treu el ganivet recobra Isaac".
;

Sören Kierkegaard, Temor y temblor, Ed, Orbis; Barcelona, 1987, p. 37 (trad, pròpia).

Imatge: Rembrandt, Abraham i Isaac (1634); Museu de l'Hermitage, St. Petersburg.

L'esquerra de la llei i l'ordre

Transport sanitari: cal un canvi

:
Una de les coses que més caracteritza la dreta en matèria de seguretat, quan governa, és l'oblit al que sotmet els operatius de prevenció, com s'ha vist en el desastre del Katrina, i el que en podríem anomenar serveis auxiliars (que no secundaris) de la seguretat. La prova, a la Catalunya dels vint-i-tres anys de Pujol amb el suport final i decissiu del PP és el maltracte que han tingut els Bombers, l'escadussera inversió pública en la modernització dels seus equips i edificis. A Mataró en podríem fer un llibre. Però no són els únics. Podríem parlar dels altres agents que actuen sobre el territori (forestals, ADF) i, molt especialment, els operatius sanitaris. També se'n pot parlar molt. No tan sols no s'ha avançat sinó que es va tornar enrere. Amb el concurs efectuat l'any 2000 es va substituir un servei més o menys eficient prestat per Creu Roja per un servei descoordinat i clarament insuficient prestat per diverses empreses que, com els usuaris, n'estan fins el gorro de quedar malament.

:

El resultat és nefast, donat que es donen casos (si bé percentualment representen una ínfima part dels serveis) en què l'ambulància arriba amb una tardança impresenable, si arriba, com avui explicava El Punt. El d'avui, òbviament, no és l'únic. El meu company Oriol Batista, regidor de Salut, n'està fart de barallar-se'n i els usuaris de denunciar-ho, amb raó. I la Policia Local de fer tasques de substitució per a la qual, èvidentment, no està preparada i representa també un risc. El nou Govern, fet pels partits que van oposar-se a l'anterior sistema, ha promès que ho canviarà i avui Consol Prados, la diputada socialista del Maresme, ha dit que serà aviat, quan expiri l'actual concurs, canviant de dalt a baix l'endimoniat sistema.

:

Desplegament a Barcelona i Policia Nacional

:

Una altra imprevisió de la dreta que ens governava és, sens dubte, la de no preveure el replegament de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil abans que es faci efectiu el desplegament dels Mossos d'Esquadra en el territori. Ho vam patir a Mataró, i força. Hi havia símptomes preocupants també a Barcelona. Per això, crec que s'han fet bé dues coses. La primera, no esperar a la construcció de les casernes i avançar un any el desplegament a la capital catalana (per cert, deu ser en part per això que "vienen estos lodos" de l'incivisme barceloní, no?). I la segona, mantenir la presència del Cos Nacional de Policia a Barcelona, malgrat el procés de desplegament. Aquesta decissió té un nom. Discret i eficaç: Joan Rangel. (Foto: Joan Rangel, José Antonio Alonso i Montserrat Tura a la reunió d'aqusta setmana. Foto: Andreu Puig).

:

Maltractaments

:

Ara que parlem de tot això, és pertinent que llegiu l'entrevista que publica el web del PSC de Mataró al regidor Batista, en la que explica que a Mataró, ciutat pionera en aquest tema, es dediquen més de 100.000 euros contra el maltractament a les dones. Diu també que les víctimes assistides per la Fundació municipal que en té l'encàrrec s'ha doblat un any per l'altre. També aquí cal que aflorin moltes històries tristament amagades. També l'esquerra ha hagut d'assolir el Govern per aprovar una Llei i nous jutjats per atendre aquest fenomen. En fi, que l'ordre i la llei són valors d'esquerres, ja ho veieu.

:

Més enllaços mataronins

:

He afegit als enllaços alguns blogs nous de mataronins que s'han atrevit a sumar-se a aquesta estranya moda que ens té distrets. Em refereixo al company Javier Naya (a la foto), o a l'amic Oriol Ruíz. Ambdós comparteixen la dèria per les tecnologies de la informació i m'imagino que els ha costat resistir-se a sumar-se al gremi. En Xavi Amat, cosí d'en Cesc, que treballa a la FAVM, també s'hi ha sumat. Per últim en Toni Blanch fa un curiós blog de recull de notícies sobre el teatre i el bàsquet mataroní (les passions del Cercle Catòlic). Quants més serem més riurem.

Fixant prioritats

Primera Executiva

Avui hem celebrat la primera reunió de la Comissió Executiva del PSC de Mataró després de vacances. Hem preparat la intensíssima agenda d'activitats de les properes setmanes. Hem celebrat l'aniversari del nostre President, Remigi Herrero. Hem fet un debat molt a fons, i útil, sobre les prioritats polítiques del curs que ja hem començat i que, a la propera Assemblea, serviran de base per al debat amb els companys i companyes.

El curs polític l'inicia, a Mataró, l'imminent debat sobre el Pressupost i el Programa d'Actuació Municipal per 2006, en el que el PSC ha fixat els seus objectius d'acord amb el Programa que va obtenir més suports a les eleccions de 2003. Avui també ho ha fet el Consell de Ciutat. A nivell general, el curs l'obre la darrera fase de la discussió del nou Estatut, que s'haurà de votar el dia 30 al Parlament, i continuarà amb un ampli paquet de reformes socials tant a Catalunya com a Espanya.

La reunió ha coincidit amb una nova Comissió Sectorial d'Educació dels socialistes mataronins, que ha tractat a fons el desplegament escolar a la ciutat i les dificultats que comporta. En aquest sentit, i aprofitant les dues convocatòries, Santi i jo hem hagut de rebatre el diputat Ramon Camp, que pretenia traspassar la responsabilitat de la imprevisió del Govern de CiU al seu successor, que treballa contra-rellotge per atendre la creixent demanda escolar d'infants que van néixer quan Pujol governava amb el suport d'Aznar. I viceversa.

He acabat la jornada sopant amb uns companys i parlant de l'Estatut, especialment sobre el lio intern que hi ha a CiU, entre el patriotisme i el tactisme, i la necessitat que, per treure de dubtes tothom, que la coalició acabi enviant l'Estatut a les Corts. Allà veurem què vota el PSOE (pels que ho dubten) i els antics (?) aliats de CiU.

Recomanacions

Molt ràpidament, permeteu-me que us recomani l'article d'avui d'en Ricard Aymerich a capgros.com i el d'ahir de Jiménez-Villarejo a El Periódico. Tots dos, d'una amnera o altra, reflexionant sobre la necessitat de més civisme, de més fermesa, justament el que defensem i practiquem alguns responsables polítics de la seguretat, a vegades contra l'opinió i el vot dels que ara ho reclamen.

No el sabem

Com podria pagar la il·lusió
quan et sento en la brisa d'un instant?
:
Joan Margarit, fragment de "Quadre amb ocells" a Joana, Ed. Proa, Barcelona, 2002, p. 62.

Lost in translation
:
Lost in translation, fou un instant. Un sol moment llaurat després d'un joc de distàncies i aproximacions, perduts, somnolents. El just perquè les coses que semblaven mortes tornessin a caminar o un alè d'un déu despistat, o tendre, donés vida a un tros de carn, o de fang, o de marbre. Un instant més breu del que utilitzem per engegar-nos, per enviar la mirada de l'odi, això que ens agermana amb els altres, vaja. Com si fos la darrera cosa que els toqués fer en aquesta vida i els passés la pel·lícula pel davant una història que no vol acabar-se. Una treva del determinisme que s'havien imposat. I ells, que sabien tant del pes de l'inevitable i alhora limitadíssim, no sabien res de l'endemà. Tampoc no el sabem nosaltres.

Schroeder aguanta | Festa i borbolls

L'esquerra suma majoria a Alemanya

:versión en castellano, aquí.

:
Gerhard Schroeder i el seu partit, l'estimat SPD, han aconseguit pràcticament empatar amb la seva rival, Angela Merkel, de la coalició CDU-CSU, que partia com a clarament favorita a les primeres enquestes prèvies a aquestes eleccions generals a Alemanya. Com diu Iceta, "els resultats obtinguts per l'SPD i els bons resultats dels Verds i del Partit d'Esquerres impediran la formació d'un govern liberal conservador". Això sí, si la Rottenmeier ens deixa, afegiria jo. Recomano el post d'en Joan Safont, que fa un bon resum de la situació política, i els que el mateix Iceta ens indica per seguir els resultats, la versió castellana del web de Deutsche Welle, al web de l'SPD, i els webs de les televisions ARD i ZDF.

:

Festa de la Rosa

:

Avui, uns vint mil socialistes catalans hem assistit a la Festa de la Rosa. Jo hi he anat amb una nombrosa delegació del Maresme i ens ho hem passat força bé, dinar inclòs (molt bé, Kiko!). Hem pogut saludar vells amics del Partit repartits arreu del país i hem passat una agradable estona ja que, després de tantes reunions i tant de pencar durant l'any, bé ens mereixem, què caram.

:

Als discursos, òbviament, planeja amb força la darrera fase de la negociació del nou Estatut que se situa, com diu Maragall, entre els que apostem decicididament per a la seva aprovació i els que no, buscant subterfugis com el traspàs dels límits constitucionals. És a dir, el sector de CDC encapçalat per Pujol (qui, el 1979 utilitzava els mateixos arguments que ara el PSC per situar el text dins els límits de la carta Magna), i tota aquesta munió de dretes que, representats pel PP (qui, amb la representació que té ara, és imporescindible aritmèticament per reformar la Constitució), volen veure com els catalans fem el ridícul. Podent optar per un Estatut ambiciós i clarament millor, es riuran de nosaltres si ens encasquillem just amb l'únic instrument que té la dreta nacionalista espanyola per bloquejar-lo: el de la seva inconstitucionalitat.

:

El lapsus d'Aguirre ve a dir això, per això els fa tanta gràcia. Ens podem quedar rient-li les gràcies i sense nou Estatut (és a dir, més o menys com sempre) o anar en sèrio i aprovar-lo, obrint una nova etapa que Catalunya no es pot perdre per culpa d'uns quants. CiU té la paraula.

:

Dia feliç

:

Et pensaves que seria com sempre i no, mai no és com sempre. O que el teu fill s'avorriria entre tants polítics i s'ho ha passat pipa. Et pensaves pare i has acabat pare i padrí, immortalitzat en una foto. Et pensaves que la fideuà, les migas, les galetes daneses i totes aquestes abundàncies t'havien deixat ple, i has acabat sopant una parrillada de carn com un senyor. Et pensaves que la pluja d'ahir et portaria un dia aspre i trist, i l'has acabat dolç i feliç. No saps si són els astres, els altres o tu. O tot alhora. Felicitat a borbolls.

El crim organitzat

Durant aquest mes de setembre s'han fet públics dos informes als que hauríem de prestar més atenció. El primer, la memòria del Fiscal Antidroga, que demanava més coordinació del ministeri fiscal contra el crim organitzat (prop de deu mil individus repartits en 500 grups) i un canvi legislatiu per reduir el nombre de membres mínims a partir dels quals es considera una banda criminal. Dies més tard, es coneixia un informe de la Comissaria General de Policia Judicial, en el que es donava compte, a més, de prop de cinc-cents grups mafiosos, a Espanya, que obtenen uns ingressos anuals de més de mil milions d'euros i que acumulen un patrimoni de més de mil quatre-cents milions d'euros. El mapa del seu assentament a Espanya coincideix amb les grans concentracions urbanes i també amb les províncies costeres, especialment de València a Cadis. Les modalitats delictives arriben a sofisticats mètodes que inclouen la tecnologia a la xarxa, amb àmplies connexions internacionals, especialment de països poc segurs. Dels grups criminals,el narcotràfic representa el 29% de ls seves activitats, un 9% el dediquen al blanqueig de diners, un 10% al tràfic de persones, un 10% més a la falsificació de documents i um 7'37% al tràfic de vehicles. La Policia Judicial alerta sobre l'increment de delictes contra les persones (lesions, homicidis, lesions, segrestos, extorsions) que poden cometre grups provinents de Romania que, després dels propis espanyols, són el segon grup, per nacionalitat, present en aquest sinistre món.

:

La conferència de Jaume Curbet que féu a Mataró en una Jornada que vam organitzar (i que després ha estat publicada) alertava sobre la progressió del crim organitzat i sobre la seva comoditat en un món globalitzat en tot menys en les eines efectives contra aquest fenomen. D'una banda, en destacava la seva gran capacitat per influir i comprar empreses senceres, fins i tot cossos policials complerts i qui sap si més endavant algun país. D'una altra, alertava sobre el perillós silenci (contra la sorollosa i publicitada presència del terrorisme internacional) que cau sobre els actes de delinqüència organitzada, que acumulen moltes més víctimes.

:

Ahir, una persona que ha visitat una ciutat perifèrica de la Gran Rússia m'explicava una situació que fa posar els pèls de puntes. Autoritats polítiques locals pressumptament assassinades sota la passivitat aparent de les autoritats centrals, pobresa i crisi econòmica endèmica, corrupció, etcètera. Em diu que la gent parla obertament de màfies que actuen impunement cobrant de les empreses i executant actes criminals sobre qui no es doblega davant d'ells. No, no he parlat amb Glucksmann sinó amb un mataroní.

:

No. No són pel·lícules. Ni narco-corridos.

:

La seguretat, junt amb la necessària transformació econòmica i pólítica de la societat que rep les conseqüències més bèsties de la seva absència, és el gran tema polític en què ha entrat el segle XXI. Hi ha el risc, com alerta Eugenio Trías, que, de tan desitjable, el nou valor de la seguretat passi a se el màxim valor i, per tant, es cruspeixi la resta de valors (la llibertat, la justícia, la igualtat, la fraternitat... "la bona vida", diu el filòsof. Es tracta que la seguretat que imposem sigui sempre subjecta a aquests altres valors, que no acabi imposant la por que vol eliminar. Perquè el pitjor és la por: "Nada es más terrible y deformante que el miedo. Ni nada es más fácil de inocular en unas sociedades en las que lo accidental es la frma democrática, mientras que lo sustancial es ese miedo que, mejor que el ántrax, puede propagarse cualquier epidemia a través de los grandes medios de comunicación de masas" (La política y su sombra, Ed. Anagrama, Barcelona, 2005, p.52).

:

Curbet acaba la conferència citada dient: "La cuestión es, sin embargo, si lo que se demanda es un poder estatal para imponer autoritariamente el orden dictado por el neoliberalismo global o bien un poder estatal capaz de promover democráticamente una seguridad basada en la justicia social."

:

L'experiència d'Iraq ens ho hauria de fer pensar.

Butlletí municipal

Aquest matí, el meu company regidor de Presidència de l'Ajuntament de Mataró, Esteve Terradas, junt amb la cap de Comunicació, la periodista Ana Villaverde, han presentat el butlletí municipal. El número zero de mésmataró que fa de precursor, de demo, un primer número al mes d'octubre. Contràriament a molts ajuntaments, el de la capital del Maresme -excepte alguns intents fallits fa molts anys- no havia tingut mai un butlletí. El butlletí és un dels elements del Pla de Comunicació que l'Ajuntament va dissenyar el seu dia, conscient que un dels problemes més importants que té és que no s'explica prou bé. De fet, és el que venim dient molts -del Govern i de l'oposició- i segurament és una de les causes dels malentesos que a vegades hi ha a la ciutat. Un ajuntament fa moltes coses, toca molts sectors i tots i cada un tenen conseqüències. Que hi hagi un cert recull periòdic i que aquest arribi a totes les cases és el mínim que els ciutadans poden demanar de l'administració anomenada "la més propera". (Foto: capgros.com)

:

El procés, i el producte, són exquisits. El seu finançament prové de la publicitat, d'una banda, i de l'estalvi d'altres productes de comunicació que esdevenien dispersos (fullets, prospectes, cartells). La seva edició i impressió s'han realitzat en concurs públic i en igualtat de condicions. El sector i els grups municipals (òbviament, amb els lògics recels inicials però, crec jo, amb confiança) han participat del procés dient-hi la seva i, ja ho veureu, tenen un paper en cada una de les edicions.

:

Els recels dels que parlava, que ja he dit que són lògics, provenen fonamentalment de dues amenaces. La primera, el risc de partidització de la informació, que pretén compensar-se tant des del punt de vista de la seva edició i redacció (un consell professional) com del seu control (d'un consell editorial format per persones alienes a l'ajuntament i als partits). La segona, de la possible competència a altres mitjans locals. Esperem que aquet aspecte, la competència, sigui una oportunitat i no una amenaça, que sigui també un element de cooperació més que de recel. I que permeti els altres mitjans de trobar una posició pròpia, segurament més independent i crítica, probablement més centrada en el conjunt de la ciutat més que no tan sols de la informació municipal. I, més informats, amb més elements per fer-se una idea, els ciutadans han de ser més crítics, no més mesells. No ho sé, però tinc la confiança que això serà possible.

:

El Pla no s'acaba aquí. Ni tan sols el repte municipal per la dotació de mitjans, a banda del web, que té una gran consideració entre els que hi entenen (tot el mèrit és d'una altra bona professional: Mei Ros). Dotació que, com a mínim, haurà de ser tan exquisida, responsable i professional com aquest butlletí. I útil. N'apunto dos més. La ràdio municipal, un clam que cladrà convertir en un projecte eficient i al servei dels ciutadans (sí, senyors, Mataró no té ràdio, si exceptuem que tenim els estudis d'una ràdio més generalista com RTT). I un nou canal en el marc del desplegament de la TDT, un veritable canvi en el món televisiu que pot escombrar el món local si aquest no s'espavila. Fora de la polèmica de si el Maresme ha de tenir un o dos canals públics de TDT (estic segur que ara en té més, d'analògics!), el que està clar és que la referència propera, el lloc on vius i treballes, ha de ser en aquest nou món televisiu. No s'hi val que, el mateix partit que vulnera la Llei a Madrid obrint un nou canal analògic sense permís, ara posi pegues als que, complint escrupulosament la llei, volem que Mataró i el Maresme tinguin veu pròpia en una pantalla que comptarà amb centenars de canals per triar. I ajudi els pioners (Televisió de Mataró) a situar-se amb garanties d'èxit al món privat.

Cicle recomanable

Agnòstics, creients i literatura catalana

:

Amb aquest suggerent títol, l'Escola de Teologia del Maresme i Òmnium Cultural (ai...), han organitzat un cicle a Mataró (a la parròquia de Sant Josep) per al primer trimestre del curs, en el que parlaran de Ramon Llull (foto), Ausiàs March, Jacint Verdaguer, Miquel Costa i Llobera, Joan Maragall, Salvador Espriu, Joan Oliver i Miquel Martí i Pol. Serà cada dijous de 8 a 3/4 de 10 del vespre. S'obre el proper dia 6 amb una xerrada de Joan-Francesc Mira parlant de la seva personal traducció dels Evangelis i es tanca el 15 de desembre parlant de nadales de poeta (a càrrec de la mare de dos bloggers coneguts que, segons diuen, ha estat la culpable d'aquesta tri[ll]a). M'he mirat l'agenda i no hi podria assistir a tot, però tinc molts ganes d'apuntar-m'hi. I de dir-ho a veure si algú més s'hi apunta. La idea és l'estudi d'aquests autors i de la seva relació amb el fet de creure o no. En els altres dos trimestres, l'expectació no decau. En el segon, s'estudiaran les obres d'art romànic i gòtic del Museu Episcopal de Vic. I en el darrer trimestre del curs s'atreviran a plantejar temes de bioètica. Em trec el barret.

:

A Madrid

:

Manuel Mas, que me n'ha enviat l'enllaç (des de l'escó?) dient que sóc famós a Madrid (sic), i jo mateix, sortim en un recent post del prestigiós blog Periodistas21. Parla de "miniglobosfera socialista" a Mataró i, d'una banda, se'n deixen alguns i, de l'altra, en falten d'altres partits i de gent [més o menys] independent que escriu de política. A Mataró!.

A la ciutat blanca

Signes

:

El món t'envia signes. Ves a saber de part de qui. La matinada de diumenge et revela un secret. Dilluns, Narcís-Jordi Aragó et parla de la llum, de moral, i d'"un altre camí". Dimarts, TV2 programa En la ciudad blanca, d'Alain Tanner, i la mires com si la veiessis per primera vegada (o per darrera vegada), i t'enamores de Lisboa (foto), on no has estat mai, i dels rellotges que van bé perquè és el món el que va al revés. I corres a buscar A la ciutat blanca, de Carles Torner, que diu

Haig d'inventar-ho tot per ella.

haig de crear una vida que ompli

aquest dibuix d'un cos incert,

lleu, que no puc distingir bé.

Per telèfon t'expliquen un equívoc que et deixa bé, que et fa pensar si...

:

Més signes. Avui. Nervis i calma, trasbals i reconducció... Una mica d'escepticisme davant el procés participatiu del Programa d'Actuació Municipal convertit en un entusiasme per la participació que hi ha hagut. Bones dades policials (al matí, a la Comissió Informativa, a la tarda, al Consell de Seguretat). Conversa efímera sobre Javier Marías a quarts de deu de la nit, per telèfon. El Barça ha guanyat.

:

Mil conductors sense carnet

:

En totes dues reunions d'avui, com deia, hem parlat de dades policials i de trànsit. Més detencions, menys delictes (un índex proper als 1,9 delictes per cada 1000 habitants, una xifra envejable), increment de les sancions de tràfic dinàmiques (les que tenen a veure amb conductes de risc: velocitat, alcohol, saltar-se senyals, etc...) i un lleuger decrement dels accidents... Una de les coses que crida més l'atenció és que, encara que més avall que l'any passat, la tendència enguany és que a Mataró (foto) un miler (un miler!) de persones acabin sancionats per no tenir carnet de conduir. No per no dur-lo, sinó per conduir sense tenir-ne. La meitat, perquè senzillament no n'han tingut mai. I els altres, perquè o bé el tenen retirat o bé no el tenen homologat. Uns 800 més condueixen sense assegurança. És un escàndol. Els accidents de trànsit són la principal epidèmia de Mataró i del món occidental. Al Pla de Salut de Mataró són el primer objectiu. A l'Europa dels 15 (dels 25 encara no ho sé), representen uns 40 mil morts anuals i uns dos milions de ferits. Us prometo que sempre em semblen poques les mesures que prenem.

:

Els membres del Consell, representants de diverses entitats ciutadanes, també m'indicaven en la necessitat de reforçar l'aplicació de l'Ordenança de Civisme i la resta d'ordenances municipals. ja n'he parlat en alguna altra ocasió, però, sens dubte, és una de les principals preocupacions de la gent. Esperem no defaudar-los.

IRPF | reclusió | finançament | Casaldàliga

Cal que canviï l'Impost de la Renda
:
Hem hagut d'esperar que guanyi Zapatero, i que passi més d'un any, perquè finalment l'Agència Tributària publiqués sencera l'estadística complerta de l'Impost de la Renda (IRPF), corresponent a l'exercici de 2003, i ens trobem amb el que ens temíem. En el conjunt de l'impost, els ingressos derivats de les rendes del treball representen més del 80% i les del capital la resta. Aquesta progressió, que grava la força del treball i que allibera els que obtenen els ingressos de les seves inversions (m'imagino que ja us heu situat on sou, vosaltres, no?), es deu a les reformes de l'Impost qu va introduir el Govern anterior, del PP, sota la falsa idea de la seva rebaixa. Ni va ser així, ja que no es van actualitzar les bases amb la inflació (i, per tant, acabàvem pagant més), ni la seva distribució ha estat equitativa. El resultat va ser un increment de la pressió fiscal a Espanya.

:

Com sempre que governa la dreta, n'han sortit guanyant els que més tenen i n'han sortit perjudicats els qui treballen. Tots som conscients de la responsabilitat a l'hora de contribuir, és clar, però la política hi juga a l'hora de dir com ens ho muntem i, especialment, en què i com ens ho gastem (perquè després diguin que això de la dreta i l'esquerra està desfassat!). L'estadística també revela que les deduccions pels plans de pensions privats van beneficiar especialment les rendes més elevades, ja que els contribuents amb ingressos bruts superiors als 21.000 euros anuals se'n van endur el 73%. El Govern actual, socialista, està treballant en la reforma de l'impost, per fer-lo més ajustat i més favorable a les rendes baixes i mitjanes. A finals d'enguany està previst que es presenti la proposta, que, després del seu tràmit parlamentari, s'aplicaria el 2007.

:

Recordo en un debat a l'Ajuntament, fa temps, un regidor del PP que encara hi és, em discutia la divisió entre capital i treball per determinar l'origen dels ingressos (ell passava per damunt dels experts, ja ho veieu). El punyetero, ja deuria haver vist el percal.
:
Matí estudiant documents
:

Avui és un d'aquells dies de reclusió i tancament, allò que els que ens dediquem a la política hem de fer de tant en tant però més aviat poques vegades (no fos cas que ens convertíssim en cartoixans). Poques i intenses. A banda d'alguna visita, m'he estat mirant un munt de documents, escrivint les meves impressions i reflexionant sobre ells. Som a l'inici del curs polític i tenim moltes coses "a la cuina", a l'Ajuntament. Començant pel pressupost municipal i el programa d'actuació que l'acompanya, les propostes del qual aquests dies el Govern les està consultant a diversos consells de participació (el de Seguretat i Prevenció, el meu, es troba demà).

:


Estatut i proposta CiU
:

M'agradaria pensar que el pas que avui ha fet CiU, probablement el primer per aconseguir una certa aproximació en el debat sobre el nou Estatut i el nou sistema de finançament, servirà per un acostament efectiu, desoint aquells que, per pures raons conjunturals, ho volen fer fracassar, sense veure que Mas podria sortir-ne escaldat. De fet, els catalans faríem un ridícul que Déu n'hi do. Com diu avui Iceta, entre els elements que aporta la proposta de CiU i el dictamen del Consell Consultiu (fer-li cas és una manera d'evitar el fracàs que aplaudiria Acebes), caldrà trobar fórmules satisfactòries per incorporar a la proposta de finançament que va presentar el Govern.

:
Casaldàliga

:

Memòria restringida i Cinto Amat parlen avui de l'entrevista que ahir va emetre TV3 al bisbe emèrit Pere Casaldàliga des del Brasil (es nota la mà de Francesc Escribano, director de TV3 i biògraf del bisbe). No puc afegir res més del que tots dos n'han dit. Potser només que ja era hora que sortís una altra imatge de l'Església, un capellà que no és un freak com el Padre Apeles o un paio que viu la seva fe sense semblar que passi un trauma (com els pares d'aquella histèrica del Gran Hermano o una dependenta d'un serial català molt seguit). Hi ha un repte: que la televisió mostri la dimensió religiosa amb la mateixa normalitat que mostra moltes altres dimensions humanes.

:

+ info

Tot és en ordre

Tornar a l'escola

:
Jo també torno a l'escola, en tant que petitíssima part de la comunitat educativa. I torna la rutina, aquesta ficció segons la qual tot és en ordre, aquells camins i horaris que fa un parell de mesos, o un mes i mig (tema casal d'estiu), que no feia. He recuperat pel camí unes cares que feia temps que no veia, alguna d'elles, pertanyent a un escriptor que he llegit i que ell no ho sap, l'he saludat quasi per instint (i deu haver pensat, "qui collons és aquest"). Agraint els 17 ò 18 graus, comentant quines podrien ser les novetats d'aquest curs que comença, he arribat fins a l'escola. Bé, fins uns metres d'on una munió de mares i pares més o menys novells tapaven l'entrada, gairebé. Uns metres perquè, és clar, ens fem grans. Un petó que comença a ser també de grans. I, de nou, el bus i la T10 m'han dut a la feina amb el just recorregut que em permet repassar les primeres notícies (escrites) del dia.

:

Nous blogs

:

Una de les notícies que llegeixo és que la diputada Lourdes Muñoz ha obert un blog en el que explica la seva impressionant experiència a Nova Orleans. Val la pena de llegir-lo. I espero que continuï l'aventura explicant-nos més coses, del que sigui. Ara, xerrar, explicar què ha passat, serà la millor manera d'anar-ho paint. Un altre blog que he descobert és el del company Paco Aranda, Secretari d'Organització de la JSC. Sembla que els socialistes estem infectats.

:

Encara Zona Roja

:

Avui els digitals locals es fan ressò del festival de dissabte (la foto, de J.S., surt a capgros.com). També en parlen alguns assistents, com en Miquel Iceta, en Paco (que ja he citat) o l'Eulàlia. Per cert, en Miquel Iceta recull alguns articles interessants. Entre ells, el del propi Primer Secretari de la JSC, Víctor Francos, a l'Avui sobre l'Estatut. I un altre del reverend Jesse Jackson sobre la catàstrofe de Nova Orleans a El Periódico, que denuncia la manca de previsió i la nefasta gestió del Govern Bush en aquest afer.

Deu, Onze, Pep, Estatut...

El deu i l'Onze

:

El festival Zona Roja, d'ahir, organitzat per la JSC i, especialment, pels companys de Mataró (nois, molt bé) va anar força bé. Digueu-me mataronista, però el millor grup, per mi, va ser Tabarka. Vaig ser-hi a la tarda (bàsicament famílies) fins la nit, vaig sopar-hi i m'hi vaig trobar molta gent coneguda i d'altra que no (per això també serveix una festa). Dels coneguts, destaco els companys de la JSC i del PSC de Mataró (diputats, regidors, membres de l'Executiva, militants...) i també altres dirigents polítics que es van acostar a la ciutat, com els alcaldes de Dosrius i de Vilanova i la Geltrú, uns quants regidors i regidores d'arreu del Maresme, els diputats Juanma Jaime, Miquel Iceta i Dani Fernàndez, l'amic Olivié Bayón, i, és clar, el Primer Secretari de la JSC, Víctor Francos, al que he agraït la seva aposta personal per Mataró.

:

Hi van venir alguns blocaires, també, amb els que després vaig enganxar la tercera nit d'excessos seguida (i, en fi, ja no tinc edat...), per la qual cosa m'espera una espartana setmana de penitència i bondat.

:

Dormint més aviat poc, m'he despertat per acudir a l'Ofrena Floral al monòlit de Rafael de Casanova, com cada any. El PSC, per ser el partit majoritari amb representació municipal ha clos la tanda amb un breu però molt encoratjador missatge del nostre President local, Remigi Hererro, acompanyat del nostre President d'Honor, en Francesc Tristany (que m'ha explicat un munt de mogudes que està muntant amb els Excombatents socialistes del Maresme, dels quals ell n'és el més jove i té 82 anys!). Després, ofrena institucional, cant d'Els Segadors i dansa. A l'acabar pastís i vi bo. Una acte digne.

:

En acabat, i per culpa d'en Pic, al que no hem trobat, hem anat amb l'Alcalde i la seva dona al casal del Baró de Viver, a Argentona, on hem visitat la finca. S'obre un cop l'any (el diumenge que és més a prop de la Festa de les marededéus trobades, crec) amb motiu de mantenir el culte a la titular de l'ermita. Un paratge fantàstic.

:

O sigui que, Déu n'hi do.

:

Encara un nou blogger...

:

Cada dia, un blog nou d'alguna persona de Mataró o del Maresme. O això sembla. Avui presentem les proves que està editant l'amic Pep Molsosa, (aquí al costat el teniu en una foto) que s'ha passat molts anys a Brussel·les fent coses importants i que ara és a Catalunya fent-ne d'altres igualment importants. Amb el canvi de Govern, va ser nomenat president del Consorci Sanitari del Maresme i col·labora també amb el Patronat Català Pro-Europa. A Mataró, a principis dels vuitanta, va "revolucionar" l'Ajuntament amb la primera informatització. Ha plogut molt, però un mitjà com internet, o un model com el blog, no podia passar sense ell. Benvingut.

:

I l'Estatut?

:

Avui ha etat el tema estrella, és clar. Avui els diaris publiquen un parell de coses que em semblen rellevants. Una entrevista al President Maragall a La Vanguardia, que recomano llegir amb calma, i una enquesta a El Periódico en la que els ciutadans mostrarien el seu acord amb un Estatut dins els límits de la Constitució (fins i tot la majoria d'electors d'ERC). També es valora més decissiva l'actitud de Maragall que la de Mas, i creuen que el psc és el partit que més fa per l'Estatut (no us ho podeu ni imaginar!).

Del Ple de dijous i altres cosetes

Avui, dia de Festival: no us el perdeu.
:

La boca els perd

:

El Ple de dijous és ple de coses, com deia, ple de matisos i informacions. Només faré alguns comentaris sense ànim de resumir ni d'incloure el més rellevant, només de deixar constància d'algunes impressions.

:

Primer, les negatives. Em refereixo especialment a les insinuacions malèvoles del regidor Esperalba, portaveu de CiU, contra el regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert, molt en línia del seu estil (el perd la boca). Aquesta vegada secundat pel seu correligionari Antoni Valls, que va arribar a dir que l'Urbanisme es feia d'amagat, als despatxos. En fi, l'Alcalde va haver de recordar que aquesta mena d'insídies no són de rebut i l'Arcadi va tenir la prudènca de passar per alt l'atac del que no té cap altre argument que el d'anar sembrant sospites. Quin fàstic. Tot això perquè just s'inicia una tramitació (llarga) d'un canvi urbanístic que ha de permetre que una zona de fort impacte industrial, obsoleta, combini l'activitat econòmica amb la vida ciutadana, lligant dos barris (Cirera i Camí de la Serra) i, de pas, obtenir habitatges de protecció oficial, cosa que molts (segurament no els de CiU, pel que es veu), volem per evitar que els joves de Mataró hagin de fugir per poder instal·lar-s'hi.

:

Ah. Com sempre, no vaig sentir cap alternativa n cap altra solució al problema que aquí plantejo.

:

El PP i la inseguretat

:

La segona impressió negativa me la va donar, precisament en una prgunta que vaig respondre jo mateix, el portaveu del PP, en Paulí Mojedano (lector d'aquestes pàgines, de les que me'n fa propaganda gratis). Mojedano va voler confondre el personal de forma descarada insinuant que el Govern té simpatia, o tolerància, amb fets il·lícits com l'ocupació (o okupació), fent cas omís a la meva insistència que, des del primer moment, en el cas pel que ell preguntava i en tots els altres, l'actuació municipal ha estat sempre diligent i contundent al costat de la justícia. "No ens va tremolar la mà en ajudar a la Justícia en un anterior desallotjament i tampoc ens tremolarà quan se'n dictamini un altre" vaig dir. Crec que el PP pretén, amb el seva maniquea divisió del món (polític), que l'esquerra som una mena de hippies reciclats, incapaços d'atendre l'ordre públic i de perseguir la il·legalitat, especialment quan això és just el contrari. El Govern d'Aznar va reduir els efectius policials (especialment a les ciutats catalanes, o no ho recordeu?), va reduir les inspeccions fiscals, va ser superat per l'entrada d'immigració il·legal (que des que governa Zapatero s'ha reduït dràsticament), etcètera. Ah. I el PP de Mataró va utilitzar arguments com els que ara diu denunciar per oposar-se a l'Ordenança de Civisme, que s'ha demostrat un eficaç instrument en els pocs mesos que està en pràctica.

:

Com deia, ells preferirien que l'esquerra fos com ells voldrien: tolerant amb els actes il·lícits, folklòrica (com descriu de forma brillant Miguel Guillén), inoperant i discursiva davant els fets flagrants, incòmoda davant la presa de decisions. I, en canvi, queden descol·locats, sense arguments, quan veuen que l'esquerra és capaç de fer polítiques per reduir els delictes, per combatre l'incivisme i les bretolades, per aflorar el frau fiscal... Aleshores, quan veuen aiixò, a alguns els agafa per criticar justament que se sancioni, que s'actuï, amb discursos més o menys demoagògics entorn les sancions (cada any passa, en els pressupostos).

:

Més propostes

:

Hi ha més coses, però, del Ple. Un parell d'intervencions dels veïns (molt dignes, per cert) ens van fer adonar, d'una banda, de la necessitat de prosseguir el diàleg per assolir qelcom que és molt difícil: que les decisions que es prenen agradin a tothom. Una, relativa a uns canvis circulatoris que pretenien justament "pacificar" el trànsit en una zona en la que aquest ha crescut. I l'altra, en la que afloren les pors i les incomoditats d'uns veïns davant una altra operació urbanística. Una reforma segurament mal explicada (cal entonar el mea culpa) i segurament aquí rau el fons del problema.

:

També vam rebutjar una proposta del PP respecte la tutela financera dels ajutaments que, comparat amb l'Estatut (el de 1979!) era clarament regressiva. I en vam aprovar una altra de CiU, en canvi, a favor d'ua sèrie de polítiques de suport a la gent gran que hauria de fer el Govern de la Generalitat, després d'unes esmenes que va presentar el Grup Socialista i que obtingué la unanimitat de tots ls regidors. Jo vaig defensar-la recordant que la majoria parlamentària actual permet uns perspectives que ens fan ser optimistes, tot i que encara som lluny del 25% de cobertura de serveis a la gent gran que hi ha a la Unió Europea. Recordeu que Catalunya es troba al 9% i Mataró, amb el complement de serveis prestats per l'Ajuntament, estem ja al 14%. Hem d'aprofitar les grans oportunitats en aquest moment de canvis a la Llei i d'impuls a les polítiques de suport a la gent gran del Govern de la Generalitat i del nou Executiu espanyol. La proposta també contemplava la necessitat d'al afrontar els maltractaments cap a la gent gran amb la mateixa diligència i fermesa que la societat està afrontant la vilència contra les dones.

:

Bé, em queda molt llarg, el post. Només apuntar-vos que altre stemes importants foren l'aprovació definitiva del tipus d'IBI que permetrà, l'any que ve (en el que s'aplica revisió cadastral), Mataró tingui un incremnt mig al voltant de la infalció, en aquest impost. El PP pretenia que en els immobles que més han pujat el seu valor hi hagués una subvenció. Aquí se'ls va veure el llautó. També es va donar compt de dos plans integrals nous, els dels barris de Cerdanyola (i amb l'acceptació de la subvenció de la Llei de Barris) i el del Centre-Eixample.l?Havana. I una resolució conjunta de tots plegats per a la creació de sinèrgies i compromisos per a la restauració de la Basílica de Santa Maria de Mataró. Un ple important, vaja. De les 7 de la tarda a dos quarts de dotze. Després, sopar i copes (discretes) amb els companys del Grup Socialista (tècnica de descompressió). Dormir poc.

:

A la xarxa

:

La Federació de Municipis de Catalunya ja ha penjat al seu web la documentació de la Jornada sobre Protecció Civil que vam fer a Mataró, que inclou la meva modesta aportació i la celebrada intervenció de la cap del servei mataroní de Protecció Civil, Montse Font, que us recomano.

:

En Dani m'envia la notícia d'un documental crític amb Berlusconi, Viva Zapatero, que s'ha presentat per sorpresa al festival de Venècia i que defensa la reforma de RTVE que vol fer el Govern espanyol. Allà els ha entusiasmat.

:

D'en Carles rebo un e mail amb una entrevista que em comentà ahir a la nit amb el canadenc Joseph Heath, apareguda fa uns dies a La Vanguardia. En ella, critica per submissa al consumisme aquesta moda de rebel·lar-se (icona del Che -oi, sr. Ruso?-, el sexe fàcil, etcètera), ja que és una manera molt subtil d'acceptar tot exactament com està, ja que la societat roman igual o pitjor, després d'exercir aquest pretès acte de rebel·lió. la societat i tu mateix.

Dos blocs més

Demà escriuré el post dedicat al Ple d'ahir, però no tinc temps de fer-ho (avui vaig de cul). Si escric tot el que vull dir, serà llarg. O sigui que aniré pensant en les properes hores com resumir-lo. Aprofito aquestes ratlles per anunciar que hi ha, almenys, un parell de bloggers més que tinc el gust de conèixer en persona. Es tracta de Xevi Galceran, mataroní, que potser recuperaà la seva anterior faceta de periodista, i del seu germà Fèlix, un mestre que viu a Arenys de Mar però treballa a Mataró. Benvinguts.

:

Avui dèiem amb uns altres blocaires que, de moment, això comença a omplir-se de novetats i que arribarà un moment qu ens costarà seguir-nos. Com en tot, haurem de fer el nostre nucli, potser, o, com algú deia, anar destacant els posts del dia. De moment, però, em fa molta gràcia perquè, a més, en conec molts i, dels que no, tinc oportunitat d'anar-los coneixent. de fet, invstigar com evolucionarà, això dels blogs, és també un tema recorrent. N'anirem parlant.

'Dual', a Lleida*

Foto: Al davant, Dormició de la Mare de Déu (segle XVI), al fons Sin título (muerte) de Marina Núñez (1996), tret del blog Racons de Lleida.

versión en castellano.

:

El plantejament és molt senzill, però el resultat és una meravella plena de matisos i de riquesa visual. L'Ajuntament i el Bisbat lleidatans, amb el suport de la Diputació i la Generalitat, jugen molt fort amb el nou Centre d'Art La Panera i l'exposició que comentem avui (que bé val un viatge a la capital del Segrià) n'és una mostra palpable.

:
La idea és, doncs, mostrar la continuïtat del discurs artístic des de l'Edat Mitjana fins el segle XIX amb les peces contemporànies, aprofitant, d'una banda, el fons d'art del Museu local (magnífic) i una molt acurada recerca en alguns dels autors més característics d'aquesta continuïtat.

:
Òbviament, encara que ningú ho digui, la referència és fonamentalment religiosa. A l'església de Sant Martí, romànica i sense culte, es fa una mostra general amb escultures que van des del cubisme (el "consagrat" James Lee Byars) fins a autors espanyols realistes com Ferrán/Otero o els germans Rosado. A La Panera, al costat, una antiga fàbrica de pa recuperada en un majestuós museu, les obres s'agrupen en eixos temàtics com la mort, el sacrifici, el ritual, l'ofrena i la paraula. Estem parlant d'escultures, sarcòfags, tríptics, fotos, vídeos i pintures i, el primer que penses, és que hi ha una inquietant similitud entre les peces contemporànies i les antigues, com si les primeres no gosessin més que reinterpretar allò que ja ha estat explicat.

:
I estem parlant -en l'àmbit contemporani- també d'autors coneguts com Miralda, Jaume Plensa, Pierre et Gilles, Pepe Espaliú, Pérez Vilalta... encara que també d'autors relativament joves com Marina Núñez, Zhang Huan, Marina Abramovic, Álex Francés, etcètera.

:
Però també t'adones de les diferències, és clar, i no tan sols en els aspectes tècnics (no hi havia vídeo al Barroc, us ho imagineu?) sinó en la transmissió d'un nou context estètic (ho podem veure en els vestits de la pietat de Bettina Rheims), de referents intel·lectuals (retaules buits de sants, la mort com l'aigua que ascendeix, Déu absent), de posicionaments morals (el tactament de Sant Sebastià és un doll, o els "sants" sexuats de Pierre et Gilles en són un altre) o del propi punt de vista (sarcòfags gòtics 'versus' cossos morts o amortallats). Parlen del de sempre, amb els referents que ens ha aportat la cultura cristiana en el món de l'art, però amb el llenguatge i les referències actuals. Les preguntes, romanen.

:
No us la perdeu. És una bona excusa per revisitar la nostra capital de terra endins, una gran ciutat plena de goig i meravelles com aquesta.

• (*) Publicat a la revista Valors (setembre 2005)
• "Dual. Trànsits i encreuaments per la història de l'art" al Centre d'Art La Panera i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (Església de Sant Martí). Lleida, fins el 23 d'octubre de 2005.