:
dilluns, de febrer 28, 2005
Campmany | neu
:
diumenge, de febrer 27, 2005
Fluïds corporals
:
................................ he
................................ us
:
...................................................... aqu
......................................................... í
:
..................................... el
...................................... s
:
.................................................. e
.................................................... s
..................................................... q
....................................................... u
....................................................... it
........................................................ xo
........................................................ s"
:
Carles Torner, A la ciutat blanca, Ed. AELC / El Mall, 1984, p. 52.
dissabte, de febrer 26, 2005
Per què creu en Déu?
divendres, de febrer 25, 2005
A què em dedico? Exemples
dijous, de febrer 24, 2005
Ple del Carmel | Joan Pau II
dimecres, de febrer 23, 2005
Amaga't dintre meu
:
"Otra Europa será posible, pero mientras llega, escojamos la Europa probable"
Maruja Torres, El País Semanal, 20.02.2005.
:
"Les administracions continuen essent 'antes muertas que sencillas'"
Editorial de L'Agulla, febrer 2005.
:
Maragall baixa els impostos
:
dimarts, de febrer 22, 2005
Espriu, 20 anys després | Més anàlisi
L’anàlisi del resultat d’aquest exercici és força curiós. En el cas del PSC, ERC i PP es produeix una correlació clarament positiva entre vots obtinguts a les eleccions europees i el sentit del vot defensat en el referèndum (a més percentatge de vot PSC a les europees del 2004, major percentatge de vots ‘sí’ en el referèndum; a més percentatge de vot PP, major percentatge de vot ‘sí’; a més percentatge de vot ERC, major percentatge de vot ‘no’). En canvi, en el cas de CiU es produeix una correlació negativa (a més percentatge de vot CiU a les europees de 2004, major percentatge de vot ‘no’ en el referèndum; a menys percentatge de vot CiU, més percentatge de vot ‘sí’). Això podria indicar que una part significativa d’antics votants convergents no han seguit la consigna dels dirigents de la federació nacionalista. En el cas d’ICV no sembla haver-hi relació entre el vot a ICV en les eleccions europees del 2004 i el vot ‘no’ en el referèndum."
dilluns, de febrer 21, 2005
El dia després
diumenge, de febrer 20, 2005
Jornada electoral (work in progress)
08:00
dissabte, de febrer 19, 2005
Reflexió | 8 anys
:
Vuit anys
:
divendres, de febrer 18, 2005
Darerr dia de campanya
dijous, de febrer 17, 2005
Apunts de campanya | Reunió de pacte
Bona salut del pacte mataroní
:
:
En aquest sentit, les tres formacions hem posat de manifest la bona marxa del Govern, així com l'alt grau de compliment de l'Acord. Destaquem notables avenços en els objectius de l'Acord, tant en la creació de nous instruments de participació, com en el desenvolupament sostenible de la ciutat, la millora de la cohesió social i el treball per al progrés econòmic i social.
:
Tots tres també manifestem la bona sintonia i l'agilitat de funcionament intern del Govern, i ens fem ressò de la bona valoració dels serveis municipals que fa la ciutadania. Tanmateix, també som sensibles a la preocupació pel futur de la ciutat i la seva economia, a la necessitat d'una millor explicació de l'obra de govern i a la necessitat de continuar incrementant la qualitat en la prestació de serveis públics.
:
Alhora, ens enfrontem a un any decissiu. El Govern ha de presentar properament els objectius en els àmbits d'acord i diàleg que s'han obert, tant en el Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social, en el Pla d'Habitatge o en el Pla d'Equipaments Culturals, entre d'altres. En aquest sentit, continuarem treballant amb els agents econòmics i socials i ens comprometem a mantenir i si cal recuperar el clima de diàleg que permeti els espais de consens necessari per als reptes de la ciutat.
:
Les tres formacions ens emplacem a continuar tel treball conjunt i, d'aquí a uns mesos, iniciar de nou el debat programàtic i pressupostari per a la resta del mandat.
:
Mataró, 17 de febrer de 2005"
dimecres, de febrer 16, 2005
Vaig viure un dia a l'ombra regalada
dimarts, de febrer 15, 2005
Debat amb en Joan Safont
dilluns, de febrer 14, 2005
Aportacions mataronines
Bé, a la presentació que he fet, entre d'altres coses, he llegit un fragment de la presentació que féu Antoni Gutiérrez Díaz del llibre del conseller Antoni Castells sobre Europa, que he extret de la publicació que se n'ha fet. El fulletó inclou les intervencions de Miquel Roca, Josep Ramoneda i el propi castells, i val la pena fer-li una ullada. El fragment que he llegit, per mi, recull el més fonamental de les raons del "sí", i ara us el reprodueixo:
- "Així com abans recomanava no llegir tota la Constitució, sí que recomano a tothom que llegeixi els 54 articles que conformen la Carta dels Drets Fonamentals. Recordem que milers de sindicalistes van anar a la famosa cimera de Niça per exigir que la Carta dels Drets Fonamentals s’incorporés als tractats, i no ho van aconseguir, però varen seguir lluitant i finalment sí que ho han aconseguit. Aquesta Carta és fonamental en la política social europea, i jo, amb tota sinceritat, i mirant amb "carinyo" l’actitud de gent que m’estimo molt, em pregunto, ¿Com pot reclamar-se una constitució més social posant-se a l’esquerra de les grans centrals sindicals? Una constitució que introdueix per primera vegada l’economia social de mercat o el desenvolupament sostenible. I també em pregunto, amb el mateix "carinyo", ¿Com és possible reclamar una política de desenvolupament sostenible posant-se a l’esquerra dels partits verds europeus? Quan es tracta de la política nacional catalana, tots els sentiments valen, però valen individualment, col·lectivament el que val és l’ètica de la responsabilitat col·lectiva. I des de l’ètica de la responsabilitat col·lectiva, i deixeu-me que de nou sigui carinyós, no es pot ser provincià. Catalunya no és el melic d’Europa, sinó que és una part molt important d’Europa, i el protagonisme de Catalunya depèn de les possibilitats d’aprofitar tot allò que de nou ens aporta aquesta Constitució".
Continuem amb l'enquesta de La Vanguardia, de la que avui es publica la segona part. D'una banda, destaca el majoritari rebuig al Pla Ibarretxe, que a Catalunya assoleix el 68%. D'una altra, la consideració majoritària de Catalunya com a una regió més d'Espanya. Curiosament, el grup majoritari de votants de CiU (30% contra 25% que pensen que és una nació) també ho pensen així. Això em fa pensar que el procés de radicalització del discurs nacionalista de CiU (sota la mirada crítica d'UDC, tot s'ha de dir) s'allunya dels seus votants. Segurament s'apropa molt més al que senten els seus militants (una mica semblant al tema de la Constitució Europea), però, òbviament, CiU representa un electoral moderat, de centre-dreta, que es deu mostrar bastant incòmode davant la deriva d'Artur Mas i els seus (i no poso cap exemple mataroní, que després s'esveren).
:
La vanitat (espero que venial) m'impedeix d'amagar que avui el regidor del PP Paulí Mojedano hagi citat aquest weblog per, amb to condescendent, desqualificar l'acció dels socialistes. Es queixa amb impostada amargor que ja no siguem idealistes i tal i qual. No parla de res concret, cosa que em fa pensar més aviat en un prejudici (un darrere l'altre...). Però, especialment, agraeixo a Déu nostre Senyor (o a Manuel Fraga, no sé ben bé...) que no sigui la dreta qui faci ostentació del seu idealisme o dels seus genuïns orígens polítics. Així, ben dissimuladets, queden molt macos. Per sort, la batalla d'avui sembla que es queda en el terreny intel·lectual i, això ho dic més en sèrio, és una batalla en la que l'amic Paulí, almenys, és un important adversari. I un al·licient, per tant.
diumenge, de febrer 13, 2005
Sants Ciril i Metodi, pregueu per nosaltres
Ahir vam inaugurar La Riera, el tram entre el carrer de Sant Josep i la Muralla, que és la continuïtat natural de la zona de vianants recuperada fa nou anys a la part de baix, i que tant bons resutats ha donat fins avui. Realment, la gent estava molt contenta, molt il·lusionada per la recuperació d'aquest espai central tan emblemàtic. Alguns recordaven antigues batalles per cnve`ncer de bondats sobre la peatonalització que ara ben pocs qüestionen. D'altres es meravellaven del goig que feia, tan buida, la nit anterior, com ara plena de gom a gom, de força vida. La prova: la commemoració de la tragèdia del tsunami a l'Àsia, que es feia al tram de sota. Ahir va ser un gran dia pel projecte de recuperació i revitalització del centre i dels barris antics de la ciutat. Projecte que no cessa i que ha de provocar, com deia l'alcalde, que no hi hagi "teixits morts". Potser no convencerem tothom, segurament, però estic segur que sí una immensa majoria.
:
:
dissabte, de febrer 12, 2005
Se m'ajupiren les ales del cor
Miquel Bauçà. In memoriam.
:
("A ell no l'havien...")
:
A ell no l’havien convidat a la vida.
Es va haver d’amagar sempre,
tapar-se la cara.
D’ell només en quedà una taca de sang
fresquíssima, un sexe sense estrenar
i unes ales cansades, plenes de pols".
:
("Record"....)
:
"Record que quan era infant
no era gentil en la conversa ni en el tracte
i una tendra inclinació al pecat...
Endebades vaig cercar un aixopluc
i, per això,
se m’ajupiren les ales del cor".
:
("El senyor em condueix...")
:
"El senyor ens condueix
. per senderes ignorades
. però sempre ens porta al Cel"
:
("Morir sol a l'escenari...")
:
"Morir sol a l'escenari
. d'un tatre buit, tancat,
. ha de ser l'únic projecte
. tolerable dels humans,
. sobretot el dels poetes".
:
BIBLIOGRAFIA DE MIQUEL BAUÇÀ
- Una bella història. Barcelona: Proa, 1962
- El noble joc. Palma de Mallorca: Moll, 1972
- Poemes. Barcelona: El Bordiol, 1973
- Cants jubilosos. Palma de Mallorca: Pentaleu, 1978
- Les Mirsines : colònia de vacances. Sabadell: Ed. dels Dies, 1983
- Carrer Marsala. Barcelona: Empúries, 1985.
- Obra poètica (1959-1983). Barcelona: Empúries, 1987
- L'estuari. Barcelona, Empúries, 1990.
- El crepuscle encén estels. Barcelona: Empúries, 1992
- El vellard. L'escarcellera. Barcelona: Empúries, 1992.
- El canvi. Barcelona: Empúries, 1998.
- Els estats de connivència. Barcelona: Empúries, 2001.
- Els somnis. Barcelona: Empúries, 2003.
divendres, de febrer 11, 2005
Déu està en el detall
Vinc de l'acte cívic que s'ha organitzat a Barcelona per al recolzament de la Constitució Europea, on hi hem anat uns quants de Mataró. Maragall, Chirac i Zapatero (Schroeder i Berlusconi han estat atacats pel grip) han intervingut per mostrar l'oportunitat de consens i d'avenç que significa el Tractat. No m'agrada Chirac (i molt menys Berlusconi, per descomptat), però m'agrada molt, en canvi, que els adversaris, que la gent de dretes, sigui capaç d'arribar a un acord amb l'esquerra que permet assegurar un model europeu "d'economia social de mercat", com diu el tractat, o de defensa i seguretat comunes, o de competitivitat lligada al coneixement (acords de Lisboa del 2000), o de defensa dels drets humans i de la llibertat per a més de 450 milions d'habitants. Només per això, per la capacitat de pacte de l'esquerra i la dreta en aquests ambiciosos objectius, ja val la pena donar-li la confiança. Una Constitució els partidaris de la qual, sincerament, s'assemblen més a la diversitat real dels ciutadans europeus.
A més, qui diu que a Espanya no hi ha aquesta extrema dreta europea que diu "no" a la Constitució? Qui nega que els arguments de l'extrema dreta i els dels habituals partidaris del no a Catalunya no s'assemblen perillosament? Vegeu la posició de la Falange Espanyola davant el referèndum del tractat europeu, que titllen d'"obertament liberal i capitalista".
dijous, de febrer 10, 2005
Un grapat de gent menyspreada i perseguida
:
dimecres, de febrer 09, 2005
Mataró Bus | Espiritualitat creativa
dimarts, de febrer 08, 2005
Europa, 'lieu de la mémorie'
dilluns, de febrer 07, 2005
L'esquerra d'Europa
L'altra és una entrevista amb el líder l'Els Verds europeus i diputat comunitari Daniel Cohn-Bendit, Dani el Roig, que diu clarament que "l'esquerra i el nacionalisme del 'no' mai no construiran Europa", amb unes contundents declaracions que haurien de fer enrogir (mai més ben dit) als seus col·legues catalans i espanyols que, com diu ell, "es miren el melic". També parla contra el Pla Ibarretxe amb paraules molt dures. Acabo de veure Joan Herrera per la tele i pensava si tot el que ha dit s'atreviria a dir-ho a aquest referent de l'esquerra verda, de debò, europea.
Foto: El País
Com la sang
Deu anys més tard de la seva creació, més o menys, els ferros van recuperar-se per instal·lar-se definitivament a l'alsehores flamant Plaça Itàlia, aquella rotonda que milers de cotxes envolten diàriament bé per anar al Mataró Parc, bé per sortir cap a Barcelona, bé per entrar a Mataró. Sembla més petita i s'ha fet una mica velleta. La seva fúria roja ja no travessa cases consistorials ni palauets burgesos. Però els infants que van al darerre dels cotxes imaginen que poden guixar l'aire, que poden coronar la gespa, tenen un suspir de l'ànima abans d'endinsar-se al trànsit dels carrers o el tràfic de sensacions de la gran superfície. Avui marca l'entrada o sortida de la ciutat, la nova creu de terme, un somni fet a batzegades, de rectes trencades, però d'un roig intens. Com la sang. Com la passió. Com el cor.
_______________________________
"Matarona" (1986), escultura de Jordi Cuyàs i Jaume Simon, Plaça França. Mataró.