:
divendres, de juny 30, 2006
Urgències mèdiques | Marías, acadèmic
:
dijous, de juny 29, 2006
Carnet per punts

dimecres, de juny 28, 2006
Mataró neta
dimarts, de juny 27, 2006
Reunions ineficaces
:
- Con demasiada frecuencia, los participantes desconocen el tema a tracar con lo que el objetivo de la renión no es debatir.
- Una reunión de trabajo comienza antes de la hora fijada para la misma (...) [per a] disponer de un mínimo tiempo para preparar sus posibles intervenciones.
- "Por un lado está la cultura de organización; en segundo término, cuál es el clima de los equipos; y tercero, el estilo de mando de quienes dirigen las reuniones", señala Roberto Quiroga [professor d'ESADE]
- "Lo mejor es que las organizaciones realizasen pocas reuniones de discusión; y muchas, para informar sobre los diferentes planes a realizar", señala Roberto Quiroga
- "Antes de convocar una reunión de trabajo" -continúa [José Luis Codeso Casado, de l'Institut de Directius d'Empresa]- "coniene preguntarse sobre su conveniencia no no"
- Las habilidades de conducción pasan por la distribución física del encuentro; la elección de los participantes; así como "la invitación las personas que no hablan pero tienen algo que decir; controlar al excesivamente hablador, y cortar a quien pretende echar abajo a reunión", señala Jesús García [Sanchidrián, director d'Abetas].
- Antes de finalizar, el conductor de la reunión debe concretar "quién va a hacer qué", según palabras de Quiroga
- Es preferible la celebración de reuniones por la mañana que al final de la jornada. (...) La duración de una reunión no debería sobrepasar las dos horas.
- La ineficacia de una reunión (...) [es produeix quan] no se especifica con claridad el objetivo de la reunión.
- [També quan] se incluyen en la agenda temas poco relevantes, que hacen que los participantes se aburran y, poco a poco, se vayan desviando del tema clave
- [I quan] se tratan excesivos asuntos para demostrar efectividad.
dilluns, de juny 26, 2006
Montilla, candidat | Zapatero avança
:

:
Zapatero avança
:
El darrer Pulsómetro de la temporada a la Cadena Ser revela una forta identificació del país amb els objectius del Govern amb el procés de pau i una enorme distància amb les tesis de l'oposició del PP. I, òbviament, una diferència de set punts (de 45 a 38%) entre els dos grans partits, la més gran que ha registrat aquesta enquesta des que Zapatero és President del Govern. Rajoy baixa en valoració, en intenció de vot i en tots els índexs. Si mirem les dades més a fons, els ciutadans veuen positiva la renúncia de Maragall a repetir com a candidat i creuen que el resultat del referèndum de l'Estatut és satisfactori, malgrat l'abstenció. També hi ha una gran identificació amb el carnet per punts, a pocs dies de la seva posada en marxa.
diumenge, de juny 25, 2006
Buidor i cruïlla
- Seria estúpid, naturalment, culpar, també d'això, els joves. En aquest punt, com en tants altres, l'explicació principal l'hem de donar els pares, professors i propagandistes de les generacions nascudes entre els anys quaranta i setanta del segle passat. Vam conèixer la religió catòlica amb tot detall (certament: potser menys per estudi o lectura que per osmosi, és a dir, per contacte constant i forçós, per influència del clima imperant). I, en general, arribats a l'edat adulta, la vam eliminar de les nostres vides. Amb alegre radicalisme, amb impacient celeritat, incapaços de distingir entre creença i cultura.
- Després de nosaltres, la vivència i l'interès per la tradició catòlica van desembocar en l'aiguamoll de present: aigües religioses estancades, mosquits anticlericals, ruïna dels grans edificis racionalistes que es presentaven com a alternativa a la religió, pèrdua de la brúixola moral, imperi dels sentiments col·lectius induïts per les narracions televisives…
- La mort i la resurrecció de Crist, que han fonamentat tants segles de cultura, ara serveixen o bé d'incentiu econòmic (les formidables vendes de Nadal) o bé de pretext per fomentar la cultura de l'oci (els viatges de Setmana Santa).
- Les esglésies han estat reconvertides en museus o en sales de concert. Als aiguamolls del present prospera una nova indústria: la que converteix les ruïnes en negoci. Però la buidor que fa trenta anys va esclatar no fa més que expandir-se, com diuen que fan els forats negres de l'univers. I la consciència de la buidor comença a fer molt audibles, potser encara no respostes, però sí algunes preguntes. Preguntes com aquesta: hi ha algú que sàpiga per què correm tan de pressa cap al no-res? O aquesta altra: no hauríem de tornar a refer el camí?
dissabte, de juny 24, 2006
Liberals?
divendres, de juny 23, 2006
Cremem, que ve l'estiu
dijous, de juny 22, 2006
Odi a Montilla | Bisbes i Espanya | Coordinació policial
:
:
Els bisbes espanyols opten per la sensatesa
:
dimecres, de juny 21, 2006
Gràcies, Pasqual
dimarts, de juny 20, 2006
El cant dels extrems
:
dilluns, de juny 19, 2006
Reflexió sobre l'abstenció
:
diumenge, de juny 18, 2006
Guanya el SÍ. Guanya Catalunya.
: Fotos: capgros.com
Aquesta és la primera conclusió que cal treure de la Jornada del referèndum de l'Estatut de 2006. Tranquil·la ha estat la Jornada com tranquil·la ha de ser l'aplicació del nou text que avui els catalans i les catalanes hem refrendat, exercint el dret que aquest matí recordava l'alcalde Baron. A Mataró, els resultats són igualment molt bons. Contundents i claríssims.
:
:
dissabte, de juny 17, 2006
Jornada de Reflexió
He dedicat la jornada de reflexió a no fer política, sembla una teràpia de desintoxicació. La tensió de campanya acumulada ha fet que avui estigui fet un flam. Ara prenc forces i demà sant tornem-hi. Tornarem a guanyar el Dr. No. Matí d'avituallament domèstic, tarda de visites i encàrrecs, pocs minuts a la fetsa de l'escola i reunió ràpida dels campaments d'estiu. Algunes escorrialles de la festa de Peramàs-Esmandies. I també he matat un bitxo immens que havia entrat per la finestra. A llegir una mica i a dormir. Quina sort tenir el vot ja reflexionat.
divendres, de juny 16, 2006
Roda de premsa i míting
:
:
:
dijous, de juny 15, 2006
Arguments plurals pel 'sí' | Debat a Mataró
:
Arguments de tota mena pel sí. I de tot arreu, que no només de polítics viu la política. Mirem la blogsfera mataronina. Aquests de la periodista Eli Solsona, per exemple. O els de la seva companya Núria Peidro, o els del crític d'art Pere Pascual, o els del mestre Albert Geronès, o els de l'advocat Cinto Amat, després d'un estudiadíssim procés de lectura i comentari on line. O els que ja vam comentar dels periodistes Eloi Aymerich i Oriol Burgada. O l'economista Cesc Amat, Això sense entrar en el que diuen altres companys del PSC i de la JSC, que estan activíssims. Alguns fins i tot a Granada. Els del grup del sí de Mataró recollien ahir al vespre ja 70 adhesions. Cadascú amb el seus arguments (qui deia que el sí no era plural?), amb la seva reflexió independent i amb la cara ben alta.
dimecres, de juny 14, 2006
Mataró pel sí i debat | Administració pública i blocs
:
:
Administració pública i blocs
:
:
dimarts, de juny 13, 2006
Els ous del PP
:
:
dilluns, de juny 12, 2006
Acte i nou grup pel 'sí' a Mataró | Jordi López
:
:
:
diumenge, de juny 11, 2006
Enquesta i entusiasme | 5è bloc? | "Lo que existe de verdad es el vacío"
:
:
:
- En mi último viaje, por Sicilia, estuve en Siracusa; en la plaza principal hay un templo derruido de Apolo. Ese templo está guardado por una barandilla de hierro; junto a esa barandilla se reúne la gente mayor a charlar, se forman grupos y se debaten los problemas domésticos, mínimos, que se expresan en las facciones del rostro. Para mí esos gestos de esa gente normal, corriente, subalterna y tributable me parecen muchísimo más interesantes que toda la historia de Apolo.
- P. ¿Y el viaje qué es para usted?
R. Dar la vuelta alrededor de uno mismo. O, a lo sumo, alrededor de la cama. - Nunca me llevé ninguna sorpresa, y tengo la sensación de que lo que uno sueña es de lo que vive, y los sueños siempre acaban por moldear la realidad que deseas.
- Yo considero que uno conoce una ciudad cuando se enamora en ella, cuando consigue un trabajo que le dé para vivir... A veces va a la ciudad antes tu espíritu, y cuando llegas a ella te encuentras a ti mismo por la calle, en un museo, en un bar o tal vez en el banquillo de los acusados, o dando una conferencia en la que tú mismo eres público...
- Descubrí que en el hotel donde me hospedaba, por el que habían pasado Gide, Maupassant, Renan y todos los viajeros ingleses de principios de siglo... está edificado sobre una latomía, unas minas de piedra caliza que habían servido para levantar todos los dioses, templos, murallas, teatros y anfiteatros. El vaciado real de toda la mitología. Lo que existe de verdad es el vacío.
dissabte, de juny 10, 2006
Vots vs. arrogància | 'Valors' | Construir un lloc
:
:
:
Valors 'ataca' de nou
:
Ja ha sortit el número d'aquest mes de la revista Valors, dedicat en bona part a la mediterrània (amb entrevista a Sami Naïr inclosa), però en el que també hi ha articles molt bons. Un d'ells, el primer de tot, de Josep Lligadas, molt similar al que ja vaig comentar. Realment, és una revista que val molt la pena, especial per aquells que no es conformen amb les aparences i van darrere els perquès de les coses. Encara que no els trobin... Podeu consultar hemeroteca, subcriure-us o rebre un exemplar gratis. Aquí a sota teniu la meva modestíssima aportació.
:
Construir un lloc *
:
:
Tenim la sort, els mataronins, d'haver acollit a principis de maig un taller de l'artista visual japonès Tadashi Kawamata (Hokkaido, 1953) i de poder contemplar el que n'ha sortit, a l'era de Can Xalant, una masia que ha d'esdevenir lloc d'encontre de creadors experimentals. La peça és el resultat del taller 'Arquitectures Temporals' que l'artista japonès va conduir durant sis dies en col·laboració amb una vintena de persones. Kawamata dirigeix la Triennal de Yokohama des de l'any passat. D'entrada, em sembla molt bona idea el fet que hi hagi un espai de trobada amb artistes que, probablement, no havien ni sentit mai a parlar de Mataró, almenys com a lloc de creació artística.
:
Potser per això el japonès, quan va mirar què tenia al voltant, fàbriques i tallers del polígon Pla d'en Boet, va decidir muntar l'estructura amb productes d'aquestes mateixes factories: fusta i ferro. El resultat en fou un lloc, una mena de cabana, que permet també de passejar-s'hi per dins, de mirar el paisatge (el mar, la carena, la ciutat, el tren) o d'estar-s'hi tot veient el cicle del sol. La instal·lació hi serà fins ben entrat l'estiu, cosa que permet de disfrutar-ho però, també, ens diu que es tracta d'una peça efímera. Tot plegat, la fa viva: nosaltres hi podem interactuar, resta sotmesa al pas del temps i mor. Una mica menys "artística", potser, si és que l'art és allò que dorm als museus. Relativa, al cap i a la fi.
:
Però aquest relativisme, així com l'ús de materials propers i en principi no destinats a l'art, ens transporta també a la possibilitat d'endinsar-nos en el procés artístic de l'art oriental i, més concretament, el japonès. L'art oriental basa la seva profunditat justament en l'experiència de la seva realització, més que en la forma, sobretot en el retruc interior i meditatiu d'aquesta experiència. I l'art japonès, com podem veure en les tasses de te de l'escola de Shino, per exemple, es diferencia del seus veïns en la recerca de la bellesa en les formes inacabades, de mantenir el color del mateix material amb què estan fetes les peces, amb la idea que la peça esdevingui única i que parli de nosaltres mateixos.
:
A la cabana de Kawamata, com ja haureu deduït, el protagonista és aquell qui s'endinsa dins la peça, aquell que experimenta, aquell que veu refets en lloc (lloc profund, lloc sagrat) elements industrials que no mereixen massa atenció. I, malgrat tot, el lloc es desfarà. La vida és efímera, els llocs que fem i ocupem també, i tornarem a ser de l'argila que ens va fer.
- * Article publicat a la revista Valors (juny 2006)
- La instal·lació es pot veure a Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró, al carrer de Francesc Layret, 75 (08302 Mataró). Tel. 93 741 22 91 Fax. 93 741 22 93
- Foto: Lluïsa Júlia, capgros.com.
divendres, de juny 09, 2006
Mataró i cristians pel sí
:
:
:
dijous, de juny 08, 2006
Acte i indecisos
:
Demà divendres arriba el dia de l'acte central del PSC, a Mataró, amb Maragall, Montilla, Baron i, segurament, Nadal, en un dia en què es reuniran diversos consellers de la Generalitat. És a les 7 al Casal l'Aliança Mataronina. Allà us hi espero.
:
Serà el vuitè dia de la campanya pel referèndum; que ens hem pres com un repte d'escoltar la ciutadania, un per un, cadascú explicant fins a quin punt entén aquest Estatut. Hi ha de tot, és clar. Però m'agraden, especialment,les raons encara no expressades pel sí. Penso en el que ha escrit l'Eloi al seu bloc. I penso també en anècdotes que m'expliquen gent propera. Una noia que li deia a una altra que pensava votar "no" perquè es consagrava la independència de Catalunya (hauria d'haver visitat les seus d'ERC...) i que, impel·lida pel seu interlocutor, s'ha posat a llegir l'Estatut i, coi, li agrada. O quelles persones que em pregunten una i altra vegada si és cert que a partir d'ara l'obligaran a parlar català i li hem de dir que no, quehem estat anys i panys lluitant perquè el català i el castellà tinguin igualtat de condicions, no pas pel contrari...
I com costa fer veure que, rera l'Estatut, hi ha un pas de gegant per fer el país que volem, més avaçat, més culte, més a l'abast, més capaç, més atent a les febleses. Com costa passar de la verborrea Acebes-Carod-Rovirista a la normalitat. Queden encara uns dies i aquest, i la mobilització dels indecisos que, mica en mica, van veient el camí del sí, que val la pena perdre unes quantes hores per la causa.
dimecres, de juny 07, 2006
Labandera i seguretat | Primer matrimoni homosexual | Al·legacions | Passeig marítim
Ahir vam ser a la seu d'Aigües de Mataró amb el diputat Labandera (el primer d'origen sud-americà a la cambra catalana) i amb l'Alcalde Baron, en un acte de campanya pel sí. Abans, un passeig pels barris de Molins i de Cirera ens donava el pols de la campanya (avui, a La Llàntia i la Via Europa!). De nou, molta gent ens mostrava el seu suport però, just per això, hi havia poca tensió, es veia poc risc que el front del no fes la més mínima ombra. Per això, ajuden molt les sortides de to i el tremendisme dels dirigents del PP que, eclipsant el que quedava de Piqué, capitalizen l'agressivitat contra Catalunya i el president Zapatero.
:
:
dimarts, de juny 06, 2006
Aguirre i més pel 'sí' | Article a capgros.com
:
:
:
:
Justament, el PP té molt d’interès en que no s’avanci. Sempre han estat en contra de les reformes. Ja van votar contra el títol VIII de la Constitució justament perquè no els agradaven les comunitats autònomes. L’anticatalanisme que han alentat, i el seu odi visceral a Zapatero, fan que recullin tot el rèdit polític d’un ‘no’ el proper dia 18. No hi haurà mitges tintes.
:
:
dilluns, de juny 05, 2006
Enquesta i Acebes | Guanya Alan García
:
:
A Mataró, aquest matí hem passejat al voltant de la Fira de Mataró, parlant amb la gent i explicant que cal un sí massiu i contundent, el dia 18. Per Catalunya i, és clar, contra els que, com deia més amunt, fan servir tot el que tenen al seu abast (mentides incloses) per aturar els processos de reformes. Acebes ens està fent la campanya més fàcil, mirat així. Sembla que l'haguem contractat els socialistes per il·lustrar la part del nostre eslògan que tan nerviosos els posa. Per cert, la gent que hem trobat, majoritàriament, semblava decidida a votar i a fer-ho pel sí. Érem uns quants companys i, entre ells, ens acompanyava la Regina Frediani, entusiasta com ningú, que s'aturava a xerrar i a argumentar amb tothom qui li ho demanava. S'ho ha passat pipa. I jo també.
:
Guanya Alan García
:
Ens arriben notícies de la victòria del candidat socialdemòcrata Alan García, al Perú, davant el líder nacionalista Ollanta Humala. És una bona notícia. Sembla que, malgrat la duríssima campanya i, sens dubte, el mal sabor de boca del Govern de garcía fa anys, s'imposa l'esquerra reformista (al govern a Xile, Argentina, Brasil o Uruguai) enlloc de la deriva pseudo-revolucionària i nacionalista influïda pel veneçolà Chávez i seguida pel bolivià Morales. Més enllà de les claus externes, però (i que són molt importants), hi ha també claus internes i, especialment, reptes immediats per guanyar credibilitat i per avançar en el programa de reformes que García s'ha proposat. Els peruans catalans, molts d'ells apristes, havien fet campanya a Barcelona. A ells també cal felicitar-los. Foto: Silvia Izquierdo -AP.