dilluns, de desembre 31, 2007

A l'aguait d'un mot consolador

Versos de Nadal - i VIII
:
:
Quan des de la foscor
del carrer solitari
puc veure, il·luminat,
l'interior d'una estança
on hi ha gent reunida
al voltant d'una taula,
em ve al record el nom
de l'amic que no puc
tornar a veure mai més.
:
Avanço nit enllà
i tot allò que sóc
s'enfonsa dins l'abisme
del dubte i el temor,
i segueixo a l'aguait
d'un mot consolador,
de la paraula justa
que a cada instant m'allunya
la percepció del temps.

:
Feliu Formosa, "Cap d'Any", a Centre de Brevetat, Ed. Meteora, Barcelona, 2006, p. 59.
Foto: del web de la Universitat Politècnica de València.
:
Any d'avenços *
:
Les notícies d'aquests darrers dies són el fruit de molta feina feta, però també el tast del que poden ser aquests propers anys. Que importants empreses i serveis anunciïn la seva vinguda a la ciutat confirma el seu bon moment i un posicionament molt oportú que ens ajudi a superar alguns dels reptes que tenim. Em refereixo, per exemple, a la vinguda d'everis (50 professionals), al si del que ja és la primera experiència real d'empreses al TCM; un nou Hotel al Port (100 llocs de treball nous); els serveis territorials del Departament d'Educació (100 empleats); el llegat artístic de Lluís Bassat (1.500 peces) i, especialment, la confirmació que ve El Corte Inglés (1.000 llocs nous, 3,5% del PIB...), superant tots i cada un dels passos. Reptes, doncs? Sí, per mi, fonamentalment dos. Que la ciutat converteixi els possibles riscos de la immigració en oportunitats per al conjunt (pels barris, per l'habitatge, pel civisme, per la feina, per la convivència, per la seguretat, per la qualitat dels serveis...). I que Mataró incrementi el seu nivell competitiu i la seva base formativa, amb el TCM com a buc insígnia i una ciutat equipada i cohesionada al darerre.

El 2007, any d'eleccions, hem vist com avancem. Amb la millora de l'ocupació, amb la reducció dels accidents, amb més fons per a la reforma dels nostres barris, amb més escoles. Amb una ciutat viva, plena d'iniciatives excel·lents, d'associacions punteres i d'empreses d'èxit. Amb una colla d'asos a la mà per guanyar la partida al futur. Començant per aquest 2008, que desitjo feliç per tothom.
:
* Text complet (em vaig passar del que em van dir, sorry) del balanç de l'any 2007 que em va demanar Capgròs com a portaveu (no cap) del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Mataró i que ha estat publicat resumit a l'edició impresa d'aquesta setmana.
:

diumenge, de desembre 30, 2007

Inclement, a repèl

Versos de Nadal - VII
: :
Encara blanc,
el dimoni, bell de revolta,
formós com déu,
amb un gest com de Rafael,
treu de la calç un cotxet,
mare estimada,
mama, el meu
:
i em fa néixer del teu úter,
inclement, a repèl.
:
Oh terra, quina classe de déu ets?
:
Joan Carles Gonzàlez i Pujalte, "Déu", a Repèl, Bròsquil edicions, València 2007, p. 14
Il·lustració, Rafael, El triomf de galatea, 1512, Vil·la Farnesina, Roma.
:
Pessebre portàtil
: :
Aquests dies corre per Sevilla (un bon tunning). Gentilesa d' El Oso Estudioso.
:

dissabte, de desembre 29, 2007

Cada pirata rondina

Creure en Eric Hobsbawm
:
Quan, mig en conya, Jordi Serrano deia fa mesos que dubta tant de Déu, com de Gran Arquitecte (ara seria el Gran Informàtic, riu), com de tot l'incomprensible Origen o Destí trasncendent, i diu que, en canvi, creu en el déu que és Eric Hobsbawm, a banda d'una bonica broma és una manera d'acostar-se al que creiem els cristians (almenys en teoria). Déu, o és concret, o és una persona, o ho són totes, o no sé si val la pena que sigui. Això també és Nadal.
:
Versos de Nadal - VI
:
:
Tota la mar, ben endins, ben endins,
......té un cor ombrívol, ombrívol.
El peixarrot menja els peixos mesquins;
és un engany la dolçor dels delfins
i la sirena de càntic planyívol.
Tota la mar, ben endins, ben endins,
......té un cor ombrívol, ombrívol.
:
Diuen els savis que al mig de la mar
......hi ha una illa blanca, ben blanca;
i si hi anéssiu avui, per atzar,
hi trobaríeu per única llar
un trist cobert foradat, sense tanca.
Diuen els savis que al mig de la mar
......hi ha una illa blanca, ben blanca.
:
Entre la neu hi floreixen les flors;
......l'aire és ple d'ales i d'ales;
sota el cobert hi ha la Dama i l'Espòs
i un infantó que hi és nat sense plors:
juga amb ocells i amanyaga primales.
Entre la neu hi floreixen les flors;
......l'aire és ple d'ales i d'ales.
:
Hi van amb barques que el temps ennegrí,
......pobres pescaires, pescaires.
Donen el peix que la xarxa collí;
el peix d'argent, de maragda i robí.
La xarxa és vella: perxò no són gaires.
Hi van amb barques que el temps ennegrí,
......pobres pescaires, pescaires.
:
Tres naus molt belles hi van d'Orient
......amb neu a tofes, a tofes.
A cada una hi ha un Rei molt vistent,
i cada Rei portara un bell present.
Fan tot de llum el velam i les cofes.
Tres naus molt belles hi van d'Orient
......amb neu a tofes, a tofes.
:
El peix petit riu al fons de la mar,
......i per l'airet la gavina.
Cada penyal té un estel, com a far;
cada pirata, pensant en la llar,
d'una manera enternida rondina.
El peix petit riu al fons de la mar,
......i per l'airet la gavina.

:
Josep Carner, "Balada de Nadal per a cantar-la els pirates de la mar", a L'oreig entre les canyes (ed. Jaume Coll), Ed. 62, Barcelona, 2006, 53-54

Il·lustració: Miquel Barceló, Detall de la Capella de Sant Pere, a la Catedral de Mallorca.
:

divendres, de desembre 28, 2007

Potser el temps és només únic

Tura a Mataró
:
Avui, la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha estat a Mataró per conèixer de primera mà l'arrencada avui mateix de dos nous jutjats a la ciutat, en el marc de la posada en marxa de 41 nous òrgans judicials a Catalunya entre els d'eguany i l'any que ve. Un de primera instància per assumptes de família i un de violència de gènere. L'he acompanyat en tant que Alcalde accidental (foto: amb la jutgessa del jutjat de violència, a capgros.com) i hem vist com una sèrie d'instal·lacions modernes, ben equipades i atentes amb els ciutadans ja han començat a funcionar. Que hi hagi més instal·lacions (en set anys s'ha doblat a Mataró el nombre de jutjats, de 8 a 16), més recursos, en definitiva, és molt positiu per atendre millor els casos i més a prop. Però el desig de tots, avui, era que els haguéssim de fer servir ben poc.
:
Al cor
:


:
Gràcies a Ànima Alada, pel suggeriment.
:
Versos de Nadal - V
:
:
torna a cantar la veu antiga
els versos que tant confortaven
tot té un moment
tot té el seu temps
i el desconsol sembla allunyar-se
i l’escalfor torna a abrigar-nos
hi ha temps de perdre
i de buscar
hi ha temps de riure
i de plorar
torna a cantar la veu amiga
i el temps passa com una treva
de benaurances entre temps
:
però una esberla del fred d’ara
es clava enmig de les paraules
amb el dolor de la sospita
que potser el temps és només únic
plantar i collir
callar i parlar
l’amor i l’odi
viure i matar
néixer i morir
són cara i creu d’un sol moment
potser
cosir sense estripar
és un pobre desig
potser

:
Oriol Izquierdo, "Aquest moment", al bloc Oi?, 29.12.2006.
:

dijous, de desembre 27, 2007

L'eternitat és aquí

Versos de Nadal -IV
: :
Davant del foc
amb tu, la cançó antiga
del vent a la xemeneia i el brodat
d’espurnes del sutge… L’eternitat
és aquí, en aquesta cambra petita,
a intervals que el nostre amor
eixampla. A fora
nostre hi ha el temps i les víctimes
del temps, viatgers
cap a un nou Betlem, homes d’estat
i científics amb les mans plenes
dels dons que destrueixen
.
:
R.S. Thomas, "The Hearth" (traducció de Jaume Subirana)
:

dimecres, de desembre 26, 2007

El món real

Versos de Nadal - III
:
Et voldran adorar
i et sacrificaran.
Criaràs un infant.
Seràs la proa
del món real.
:
Enric Casasses, Que dormim?, Ed. 62 / Ed. Empúries, Barcelona, 2002, p.63.
Il·lustració: Francisco de Zurbarán, Agnus dei (1635-40), Museu del Prado, Madrid.
:

dimarts, de desembre 25, 2007

Aquesta nit

Versos de Nadal - II
: :
Aquesta nit és l’ombra d’un ocell que passa
Aquesta nit és una passa
Un gran carbó clavat sobre el penell
Que a ca l’Oller assenyala la torrassa
O un bou amb clapes d’astres a la pell.
Heu vist que aquesta nit és una bassa?
Només un gra de pols ja hi fa un anell
Aquesta nit fa sol de tant com glaça
D’aquí on sóc només li veig la sola
Com un gran pou on sura l’eix del món
I el ple lunar li fa de corriola
Ara però, no sé els arbres on son
La nit ha estat de sobte una gran bola
Jo en sóc a fora, qui sap quan i on.
:
Perejaume, "Bola nocturna" (1980), del darrer CD de Gerard Quintana, Treu banya (2007).
Il·lustració: Vincent van Gogh, La nit estelada, 1889. The Museum of Modern Art, Nova York.
:

dilluns, de desembre 24, 2007

Ara ho entendràs tot

La destrucció de Nadal
:
Així titulava ahir Manuel Cuyàs el seu article al diari El Punt, article que us recomano. Reflexiona sobre el tòpic del Nadal trist i es pregunta sobre el respecte. Ja vaig dir per Carnaval que, per mi, el problema rau en la desinstitucionalització (o desritualització) de la tristesa. Quant menys espai dediquem a ella, més es fa notar, em temo. Hi ha un temps per plorar, deia ja l'Eclesiastès (Cohèlet 3, 4), el primer psiquiatre. Si no hi ha temps per la tristesa, doncs, se'ns cola en el de la diversió. Però, compte: Nadal és (només) festa de diversió i alegria? Mireu els darrers paràgrafs de Cuyàs:
:
Quan et fas gran i es comencen a comptar absències, el dia de Nadal és, efectivament, un dia trist. Alegre, sí, perquè hi ha noves incorporacions, però també trist. Jo no diré que aquesta barreja de sentiments sigui la «gràcia» de Nadal, perquè la paraula em sembla poc adequada, però sí que diré que Nadal sempre ha estat així des del dia que es va institucionalitzar aquesta festa i des de molt abans. Des que un home va observar que l'hivern començava, que calia replegar-se a casa i, com els personatges de Dublinesos, de James Joyce, pensar en la vida i pensar en la mort. Si Nadal només fos alegria, seria Sant Joan, i Sant Joan ja està bé on és, a principi d'estiu i a l'hora de sortir a fora sota la nit càlida i serena.
:
Hem destruït Nadal perquè voldríem que fos com una festa major, un correfoc, un
reveillon cotillon, un carnaval, i no ho és i es resisteix a ser-ho des del fons dels segles. «La nit de Nadal era dedicada a commemorar els difunts de la família: a l'entorn de la llar se celebrava una litúrgia domèstica a la seva memòria i, en el seu record, l'àpat sacrificial nadalenc es convertia en ritu de comunió.» He trobat aquest oportú fragment al llibre Tradicionari del Nadal català, de Joan Soler i Amigó, que acaba de publicar Pòrtic.
:
Foto: Fotograma de Dublinesos (1987), film de John Huston a partir del conte Els morts, de James Joyce.
:
Versos de Nadal - I
:

:
Nadal altra vegada, i sense res per dur
-i sense res per dir- que pugui fer per Tu.
:
Si un dia vaig cremar, sóc brasa enmig de cendra:
que l'atiï el teu Vent, que és rabent i que és tendre.
:
Ara ho entendràs tot, Nen que, nuet nuet,
tremoles com nosaltres, de la mateixa fred.
:
Ara que t'has fet teu, per fer-hi sempre estada,
aquest grumoll absurd de carn humiliada.

:
Narcís Comadira, "Nadal altra vegada", a Llast, Ed. 62, Barcelona, 2006, p. 57.
Foto: Jan Saudek.
:

(versió del poema en àudio)

:

diumenge, de desembre 23, 2007

Antropocentrisme | Llull a Uzbekistan?

En defensa de l'antropocentrisme
:
L'altre dia, en un debat polític, algú defensava la seva opció dient que estava contra l'antropocentrisme. Vaig parar atenció. D'una banda, creia que els corrents teocèntrics (ara geocèntrics, potser) no els teníem tan a prop, que les ideologies que s'allunyen de l'humanisme havien passat feliçment de moda o que, ves a saber, se'ns anunciaria que hi ha algun altre motiu per col·locar al centre del món que no sigui l'espècie humana (venint d'humans, és clar, els lloros ja m'imagino què pensen).
:
Però no és broma. No fa pas massa, les Idees eren superiors a les persones. Encara cueja ideologia d'aquesta. Em posa molt neguitós, per exemple, quan als partits diem que 'el que compta és el projecte i no les persones', en el moment que algú plega o és cessat. Jo crec que és just a l'inrevés. Crec que val la pena apartar les idees si és en joc la vida o la dignitat de les persones, per exemple. Justament, el que jo criticaria de l'antropocentrisme és aquesta tendència que ha tingut a substituir aquest ésser fràgil i contradictori, mig animal mig raó, per una mena d'idealització d'ell mateix, que sovint acaba amb l'abstracció. L'altra crítica que es fa contraposa la natura, o la Terra i el seu destí, al de la civilització que ho posa en risc. Crec que la protecció ambiental i la supervivència de la Terra no s'ha de contraposar pas a l'espècie: aquesta n'és un producte inalienable. És per l'Home que hem de salvar la Terra. Som l'única espècie que ho sap, de fet.
:
Ara, una mica de Nadal, per posar un exemple. Una de les coses que més m'agrada del cristianisme, potser l'única que li dóna sentit, és precisament que posa al centre del món l'espècie humana concretada en cada un dels seus éssers. És el que, amb el llenguatge simbòlic, se n'ha dit: Déu es fa Home i habita entre nosaltres (exactament el que celebrem aquests dies). Déu, la Idea, allò Abstracte, el Futur alliberador, La Llum que salva (en fi, tota la capacitat que vulgueu de donar nom a l'innombrable, tota la capacitat humana per imaginar l'estadi de perfecció o de plenitud) no és sinó a través de cadascú de nosaltres i de la resta de persones. I és nosaltres, se'ns ha fet, ens ha fet. Com diu Josep Lligadas al darrer Foc Nou, qualsevol religió parla de Déu, és a la recerca d'aquest fet transcendent... però cap com la cristiana concreta en nosaltres allò que és Déu. I que, continua, de no ser així, enlloc de ser d'una altra religió, si no fóssim cristians seríem potser ateus o agnòstics, els altres fills d'aquest antropocentrisme denostat.
Llull a Uzbekistan?
:
La sospita del pas de Ramon Llull per la ciutat de Termez, l'actual Uzbekistan, i la font de possible inspiració per alguna de les seves obres, retorna avui l'interès per aquest savi de fa vuit-cents anys en forma d'una campanya arqueològica catalana. I qui sap si també per aquesta oblidada república exsoviètica amb qui els catalans ja tenim una excusa per acostar-nos-hi. Llull, el globalitzador del saber, el conqueridor amb l'única arma de la raó ('Sarraïns seran batejat, / tartres, jueus e mant errat / per lo saber que Déus m'ha dat' *). M'encanta Llull i em sedueixen els països que foren dominats pels perses, no em feu dir per què. A veure en què es concreta.
:
* Cant de Ramon, 34-36. Il·lustració: Detall de la miniatura 4 del Breviculum.
:

dissabte, de desembre 22, 2007

Visibles o invisibles

Final de l'article de Manuel Delgado, avui, a El País:
:
En cuanto a la dimensión comercial de la Navidad, el mercado no hace otra cosa que proveer de objetos el intercambio de dones que los humanos realizan entre sí o con entidades sobrenaturales. El capitalismo excita y parasita exigencias sociales que no ha inventado y que un día, sin duda, le sobrevivirán.
:
He ahí el verdadero Espíritu de las Navidades, el de las pasadas, el de las presentes y seguro que el de las futuras, aunque haya sido o vaya a ser bajo otros nombres o con otras formas. Porque las sociedades humanas viven de inercias y repeticiones que le sirven para continuar siendo justamente eso, sociedades, formas que los humanos conciben y organizan con el fin de vivir juntos, puesto que se necesitan. Para ello, el ser humano inventa una y otra vez costumbres nuevas, que son siempre las mismas. Todas tienen, en cualquier caso, idéntica misión: hacer que no se olvide que nadie -le guste o no- acaba nunca en sí mismo, sino que continúa en quienes, visibles o invisibles, le rodean.
:

(Foto: Elizabeth Maldonado)
:

divendres, de desembre 21, 2007

El TCM ja té vida | PSC, a l'alça | Alcalde

El TCM ja té vida
: :
Força temps preparant-ho, moltes iniciatives prèvies, una voluntat de ferro i un impuls definitiu d el'Alcalde Baron han fet possible que, després de la important fita de l'inici de les obres del que ha de ser la seu del TecnoCampus Mataró (TCM), avui haguem iniciat l'activitat d'un edifici empresarial al Polígon Indutrial de Vallveric, promogut per l'empresa municipal Pumsa, que ja acull 11 empreses de diversos tamanys i vocacions (l'altre dia parlàvem d'everis), però amb la base de les tecnologies de la informació aplicades a diversos sectors. Més de vuit mil metres quadrats de sostre i una enorme oportunitat perquè, quan es trasplantin al complex empresarial i universitari que s'està construint prop del mar, les seves empreses ja comptin amb una trajectòria de cooperació que és fonamental per poder competir en un món com el nostre.
:
(Foto: l'Alcalde Baron, el Secretari Soy, l'empresari de Gabriel i la regidora Romero, avui, autor: Romuald Gallofré . capgros.com)
:
El PSC a l'alça
:
Ahir es pubicava el darrer Baròmetre de l'Institut d'Estudis d'Opinió de la Generalitat del que destaco, en primer lloc, l'increment de la intenció de vot cap al PSC davant l'escenari de les eleccions generals. En el primer cas, el PP se situaria a 32 punts per sota i CiU a 25, essent aquest darrere el partit que baixaria més i el PSC el que en pujaria més tant respecte a les eleccions com a l'anterior enquesta. En segon lloc, destaco la rebaixa dels ciutadans que prefereixen la independència de Catalunya, situant-se en un 17%, i això que l'enquesta es feia en plena efervescència de a convocatòria de la manifestació sbrianista del passat 1 de desembre. el president Montilla, per cert, torna a estar millor valorat que el líder de CiU, Artur Mas. Si bé el primer problema del país és identificat com el de l'accés a l'habitatge i el segon, pujant, el de les infrastructures, sembla clar que el diagnòstic del país és molt diferent al que fan tants articulistes, blocaires i opinadors. (En parla José Zaragoza).
:
El Bon Nadal de l'Alcalde
:


:

dijous, de desembre 20, 2007

Llibres per Nadal *

I

Avui farem de llibreters. Com que s'acosten Nadal i Reis i com que encara que ens esgargamellem cada any per denunciar-ne el consumisme no ens en sortim ni nosaltres, això sí que ho hem de reconèixer, doncs posem-nos-hi bé. Ja que caurem vulguem o no a les grapes dels regals, almenys podríem regalar llibres. I com que som al Creure Avui, us proposaré algunes novetats en el terreny del llibre religiós que penso que poden ser del vostre interès.

De fet, tant poden ser d'interès dels cristians com dels que no en són, com veureu. Els bons llibres religiosos, almenys en els nostres dies, són precisament aquests: els que ens acosten als dubtes que compartim creients i no creients, els que van més enllà de les creences adquirides, els que obren noves perpsectives més que no pas els que ens diuen el que ja sabíem.

I, abans de començar, deixeu-me dir una altra cosa: la reflexió sobre el misteri del transcendent i, fins i tot, la necessitat de reinterpretació del cristianisme són avui temes de moda. Segurament han estat tan mal explicats pels carques i tan banalitzats pels progres, que avui hi ha com un neguit: què hi ha de cert rera els símbols cristians? quin misteri amaguen els murs de les esglésies? per què no reivindiquem allò autèntic de l'Església desemmascarant la seva imatge més poderosa i hipòcrita? qui era en realitat Jesús de Natzaret? per què associem fanatisme amb religió? per què ens entusiasmen tan els místics i som tan incapaços de semblar-nos-hi? Totes aquestes preguntes, formulades així o d'alguna altra manera, sobrevolen les nostres converses esporàdiques amb companys de feina, omplen pàgines de diaris i tertúlies radiofòniques ...i porten a un renovat interès per tots aquests temes des de novel·listes de best sellers a filòsofs, tant descreguts com creients.

II

Tornem doncs a fer de llibreters. I el primer del que us vull parlar és d'una nova editorial, Fragmenta. Es tracta d'un petit segell editorial que ha nascut fa pocs mesos de la mà de dos joves editors, l'Ignasi Moreta i la Inês Castel-Branco que, a més, són parella. Joves, però ja avesats als llibres: tots dos n'han escrit, dominen les tècniques editorials i, de moment, han publicat textos excepcionals. L'editorial Fragmenta pretén editar títols sobre el fenomen de la religió, però no exactament llibres religiosos ni tampoc llibres de la confessió cristiana. de fet, una de les col·leccions pretén traduir al català per primera vegada textos sagrats de diverses religions de tot el món. I compten amb autors molt bons.

Tenen algunes col·leccions més. La d'assaig, per exemple, pretén acollir treballs de recerca sobre el fet religiós. Us en porto un parell. Un és el llibre del jesuïta Xavier Melloni Escletxes de Realitat, que parla sobre el fet de la revelació a les religions més importants del món. Melloni les ha investigat i, a banda d'explicar com es dóna el fenomen de la revelació en cada una d'elles, explora quins són els mecanismes simbòlics, psicològics i culturals que embolcallen aquest tret característic de totes i cada una de les confessions religioses. Curiosament, totes elles comparteixen la idea que la religió no és una invenció humana, com denunciarien els corrents il·lustrats i les grans ideologies posteriors, sinó que és una manifestació que es revela a la humanitat. Des del passat, des del futur, des del món espiritual, des del Cel... la religió pretén recomposar un ordre malmès, curar una ferida mortal, recomposar una confiança perduda, retornar la humanitat a la fidelitat de Déu o dels déus que per alguna raó concreta (de fet... la vida que la religió converteix en relat) és impossible de cosir del tot a la terra.

Un altre llibre d'aquesta col·lecció és el de l'escolapi Ramon Mª Nogués, Déus, creences i neurones, es diu. És un llibre que analitza el conjunt del fet religiós des de la perspectiva científica. és a dir, sobre quins fets científics es basa el fet que les persones siguem 'animals religiosos', això és, que creiem, que preguem, que ens reunim en confessions diverses, que muntem esglésies, que organitzem la nostra vida social i personal sovint també sobre valors basats en les nostres creences, etc... El debat entre ciència i fe és un debat també mal resolt. Sovint es centra en si la revelació (és a dir, el que està escrit a la Bíblia, per exemple) és o no realment el que va passar. És un debat tonto (o potser no tant ja que hi ha un corrent 'creacionista', com en diuen, molt fort als Estats Units) que resolem amb potser massa rapidesa dient que els textos sagrats parlen simbòlicament i la ciència parla científicament, com és natural. I és així. Però a vegades no aprofundim més i aquest llibre és una bona ocasió de fer-ho.

Per acabar amb els llibres d'aquesta editorial, cal esmentar que tenen una col·lecció de textos més breus, que són introduccions a temes més gruixuts i que tenen la particularitat de comptar, al final, amb la reacció escrita d'unes tres persones més absolutament diferents. El resultat és magnífic. Avui en porto dos. Un és el treball del professor Francesc Torralba sobre Els mestres de la sospita, una aproximació a la crítica a la religió que van fer Marx, Nietzsche i Freud. Són aportacions interessants totes tres per dues raons. Una, perquè han influït la cultura moderna i la nostra vida quotidiana fins avui de manera molt notable (no ens faríem aquelles preguntes del principi si no fos per aquests tres alemanys). Dues, perquè, encara que en forma de crítica, la seva aportació pot ajudar a a religió a resoldre molts problemes. Per exemple, aquest ús del relat religiós per explicar l'evolució humana, o la mala relació que generalment han tingut religió i sexualitat.

El segon llibre és el de Teresa Forcades, monja beneta de Montserrat, que fa un interessantíssim estudi sobre la Teologia feminista en la història, aquesta branca del coneixement sobre la religió tan amagada. veureu com hi ha també un relat feminista de la religió cristiana, tan masclista sempre, i que ha tingut aportacions valuosíssimes que no podem perre'ns en un temps com l'actual, on la reivindicació del paper de la dona a l'Església és un tema inajornable.

III

Acabem amb tres llibres més. Bé, el primer és doble. Són els dos volums que agrupen els escrits dispersos o ja publicats de la germana Cristina Kaufmann, a la que els mataronins coneixíem perquè residia al convent carmelità de la ciutat i era molt estimada. Kaufmann ja havia editat algun llibre de poesia. Els dos llibres, editats per Claret, han estat preparats per les germanes de la Comunitat, després de la seva mort ara fa més d'un any. Tenen com a títol La Transparència de l'Invisible i us sorprendreu de veure no tan sols la profunditat i autenticitat de la vida espiritual de la germana Cristina, una mística del segle XXI, sinó també la capacitat d'assimilar el món en què viu, el seu compromís amb la seva condició de dona i europea i una enorme capacitat intel·lectual.

Un altre bon llibre per aquest Nadal també ens sonarà als mataronins. És del professor Josep Mª Solà, que dirigeix l'escola de Teologia del Maresme, que fa un recull dels Textos bàsics de la Bíblia i el seu ressò en la cultura. Aquest és el títol d'aquest llibre editat per Proa que té la particularitat de lligar els textos més elementals del llibre dels cristians amb les seves interpretacions tant a l'art, a la literatura com en el cinema, amb referències molt útils en llibres o internet. És un llibre pràctic, doncs; ens permet entendre una mica més el món on vivim, on les referències al relat bíblic són més presents del que ens sembla. Però també ens acosta a la font, ens permet conèixer una mica millor quina és l'actualitat del missatge que ens envien textos tan antics.

Per últim, digueu-me papista, per Nadal pot ser un bon moment per regalar el darrer llibre que ha escrit Joseph Ratziger (o el primer que ha escrit l'actual Papa), que porta per títol Jesús de Natzaret. També l'ha editat Claret. Ja deia al principi que la figura de Jesús és enormement atractiva en els darrers temps, especialment en el terreny de la seva historicitat. Fa anys, films com els de Scorsese, Arcand o Godard, que van escandalitzar part de l'Església, tenien la particuaritat de retornar al mite amb les preocupacions més contemporànies. La literatura de best-sellers també ha fet el mateix, el personatge dóna per molt. En el camp de la investigació teològica i històrica, fora ja de les reinterpretacions literàries, a Catalunya s'han fet llibres molt bons com els de Puig, Rovira Belloso o Busquets. Ara el Papa mateix s'atreveix a dir-hi la seva en un llibre que tindrà continuïtat perquè tan sols és una primera part. La seva investigació se centra en la relació dels textos antics amb l'Evangeli i d'aquest amb les interpretacions teològiques modernes. Cal dir que el Papa és una persona enormement preparada intrel·lectualment. El més important del llibre és que Ratzinger afirma que la seva és una visió més, que ningú no se l'ha de prendre com la versió oficial ni molt menys com a dogma nou. Una humilitat inèdita que, qui sap, podria estendre's a altres àmbits de l'activitat vaticana.

Potser això també és un signe de Nadal. Bones festes.
:

* text del comentari sobre llibres que s'emet demà divendres dia 21 a les 8 del vespre (reemissió dilluns al migdia) a l'espai Creure Avui, de Televisió de Mataró.

Vegeu número especial de Foc Nou dedicat al llibre religiós català, amb motiu de la recent Fira de Frankfurt.

Il·lustracions: Googlegrama d'un fragment de L'últim sopar (d'El País), de Leonardo da Vinci; Portada del número citat de Foc Nou; portades de diversos llibres.

:

dimecres, de desembre 19, 2007

Capgrossos | Lligadas | everis

Capgrossos a La Vanguardia
: :
El veterà diari del comte de Godó recull al seu format digital fotos eròtiques de diversos calendaris que se sumen a aquesta divertida moda que els pot servir per finançar un rocòdrom a la seva nova seu que és a punt d'enllestir-se. Les dels Capgrossos de Mataró s'enduen la palma (més info: aquí). I és que la Colla, i amb ella Mataró, excel·leix en diversos aspectes.
:
Josep Lligadas guanya el Premi Joan Maragall
:
Josep Lligadas, amic de Viladecans vinculat molts anys a la ciutat de Mataró, ha estat el guanyador de l'edició d'enguany del Premi Joan Maragall una obra d'assaig o d'investigació sobre cristianisme i cultura. Ho ha fet amb el llibre La política dels cristians, que serà editat per la Fundació que atorga aquests premis. Felicitats. Ja esperem de llegir-lo.
:
Ve everis
:
L'empresa everis ha anunciat la seva implantació a la ciutat, en un centre que acabarà tenint l'any que ve prop de cinquanta treballadors, de forma provisional al TecnoCampus v1.0 (que demà passart inaugurem), i un cop finalitzin les obres previstes pel primer trimestre del 2010, de forma definitiva al futur Parc tecnològic TecnoCampusMataró. Una empresa líder en el sector de la consultoria tecnològica que aposta pel talent de la ciutat i, especialment, per uin ambiciós projecte que va prenent forma i que rep respostes positives del mercat. Foto: Ajuntament de Mataró.
:

dimarts, de desembre 18, 2007

El centre comercial i la nau: tots dos.

:
Avui hem enllestit una etapa i n'hem començat una altra, a l'Ajuntament. Com a mínim respecte a una de les qüestions que era per resoldre almenys des de la constitució del nou Consistori, que va reprendre els treballs iniciats per l'anterior govern en el sentit d'estudiar el trasllat de la nau Fàbregas i de Caralt com a alternativa al seu enderroc. Ho hem fet en Comissió Informativa, un àmbit de treball polític que sovint éspoc explotat, tot sigui dit. Ho hem fet al Consell d'Administració de la societat municipal Pumsa. I ho hem fet davant els mitjans, amb els altres dos portaveus dels grups del Govern, com veieu a la foto d'en Romuald Gallofré (capgros.com). També amb algunes associacions i entitats que avui mateix ja he vist, les que veuré properament i a totes les que vulguin. De fet, el diàleg amb les associacions, amb els agents econòmics i socials i amb molts veïns ha estat fonamental per a l'adopció d'aquest acord i d'altres que s'hi afegeixen, com per exemple noves mesures de mobilitat a aplicar per minimitzar l'impacte d'aquesta operació damunt d'ella.
:
He de dir que, personalment, ha estat un treball molt enriquidor, un diàleg multilateral i multidisciplinar de bon nivell, així com un procés polític complex (complex no vol dir complicat) i generós que tenia dos objectius. Un, que l'arribada d'El Corte Inglés com a locomotora comercial de la ciutat (mil llocs de treball, increment del 3,5% del PIB local, creiexement de la demanda comercial d'un 12%, dotació d'equipaments, vials de primera qualitat, habitatges protegits, zones verdes, unió entre barris...) es faci amb la dimensió estratègica que vam acordar fa temps amb la signatura del Pla d'Orientació d'Equipaments Comercials, d'ampli consens. Dos, que, donat que l'objectiu no era la destrucció de cap bé (en tot cas, n'era una conseqüència) i que l'ordenació urbanística de l'entorn permetia pensar en una solució via trasllat de la nau (gràcies, Arcadi), havíem d'explotar al màxim les possibilitats de preservació d'aquest bé patrimonial. En realitat, no tan sols no es descatalogarà sinó que, de tot això, la ciutat encara hi guanyarà la catalogació d'una altra nau: la de Can Minguell. Després d'aquest procés, després d'estudiar-ho i parlar-ne a fons, finalment hem vist que això és possible, compatible i que el resultat és digne, molt digne.
:
El millor de tot plegat és la viabilitat de l'operació, el fet que no costi ni un cèntim al pressupost municipal, el convenciment que invertir temps en parlar i rumiar és guanyar-ne després per actuar amb fermesa. I que, al capdavall, encara avui ningú ha plantejat cap altra alternativa viable. Viable, dic.
:
Ara, endavant. Els propers mesos hem de posar a treballar a fons els documents administratius que ho faran possible i en els propers anys veurem realitzar aquest procés. Hi haurà entrebancs, sí, dubtes, segur. Però una determinació imparable del Govern i una exigència (m'atreveixo a dir) majoritària de fer bé tot aquest procés. Tinc una llista tan llarga d'agraïments que l'obvio. Inclou polítics, tècnics, periodistes, dirigents associatius, persones interessades que m'han vingut a veure i he anat a parlar, partidaris, detractors i escèptics. N'hem après de tots.

:

dilluns, de desembre 17, 2007

Jo, tu

Decididament, sóc fan de Javier Cercas. Acostuma a agradar-me molt com escriu i què diu, i cada vegada que escriu al suplement El País Semanal no em decepciona. Ahir escrivia sobre la negativa a abdicar del jo, en paraules de Marcel Proust (a la foto), dels que són genis. I deia que potser aquí hi ha el problema. La sobrevaloració d'allò genial, o de la supremacia del que és individual, la substitució dels sentiments per sensacions, la constant apel·lació cultural al jo (al propi cos, a la imatge, a la realització personal, a la felicitat abstractiva -que t'abstreu del món i es converteix en abstracta-, al sigues tu mateix, tot a la mesura del que ens convé...) fa que, a vegades, ens costi moltíssim desplaçar-nos d'aquest centre, o deixar de pensar que tot, absolutament tot (potser amb excepció de les desgràcies), ens passa gràcies a la nostra iniciativa. I col·locar-hi, almenys de tant en tant, alguna altra cosa, algú altre, els altres o l'Altre. Mireu com ho diu Cercas cap el final:
:

Puede que sea verdad: puede que los escritores estén sobrevalorados, puede que los genios estén sobrevalorados, puede que la amistad esté sobrevalorada, puede que todo esté sobrevalorado, incluidas las pollas largas, y, sobre todo, puede que estemos sobrevalorándonos cuando pensamos que todo está sobrevalorado. Al fin y al cabo, ¿alguien conoce una forma más agradable de pasar una tarde que abdicando del yo en alegre compañía?
:

diumenge, de desembre 16, 2007

La Catalunya optimista


:
Avui hem elegit Carme Chacon com a cap de llista del PSC a les Eleccions Generals de 2007. Ho hem fet al Consell Nacional del PSC, amb un amplíssim suport del Partit. Aquí teniu un resum de la seva intervenció. Com que hi ha tant de plasta, com que hi ha tantes ganes de presentar un país ombrívol i sense esma, el país que surt cada dia a treballar, la gent que té confiança amb els seus, els que volem dir, de nou, a Rajoy, Zaplana i Acebes el que ja els vam dir el 2004, els que apreciem l'increment de drets que han suposat aquests quatre anys de Zapatero, avui hem vist qui pot ser la nostra candidata. L'optimisme, l'optimisme que guanya.
:
(En parlen Manuel Mas i Miquel Iceta)

:

dissabte, de desembre 15, 2007

Mataró ràdio: un èxit | Eloi Aran a Canal 33

Ahir vam conèixer els resultats d'un estudi per avaluar el primer any de vida de Mataró Ràdio, la nova emissora que ens vam dotar els mataronins. Superen les previsions. El nivell de penetració d'aquest mitjà, segons l'estudi, malgrat el poc temps que porta en funcionament, és molt alt.
:
Diu la nota que "celebrat el primer any de funcionament l'estudi d'audiència de Mataró Ràdio conclou que l'emissora és ben coneguda per més del 50% dels ciutadans de Mataró que habitualment escolten ràdio i és escoltada per més del 20% de la població de la ciutat. L'emissora compta amb una bona imatge entre els ciutadans, que la consideren actual, participativa i amb credibilitat".
:
És una bona notícia i un mèrit molt compartit, des dels que la van promoure fins els que la fan avui cada dia. Una bona notícia que tira per terra alguns dels mals auguris (tan mataronins) que van acompanyar-la: que si no la sentirà ningú, que si serà un dispendi, que la participació ciutadana serà un bluff i en minorarà la qualitat, que serà la veu de l'Alcalde, etc. En tots i cadascun d'aquests prejudicis hi ha una resposta dels mataronins en sentit radicalment contrari. Hi ha altres experiències en matèria comunicativa a la ciutat, presents i futures, que hauran d'emmirallar-se en algunes de les coses que s'han fet bé en aquest procés. La millor: que sigui a través d'un mitjà lliure i independent (gràcies i no malgrat la seva titularitat... encara que això no hauria de ser l'important) que fem ciutat, que ens sabem les coses nostres, que ens coneixem millor i que ens apreciem tots més el que fem en comú.
:
Felicitats.
:
Eloi Aran a Canal 33
:
Per cert, no us perdeu demà diumenge l'entrevista que faran a l'Eloi Aran (a les 10:15 h) al programa Signes del Temps, a Canal 33. Ho fan a rel de la publicació del seu llibre Amor al vent (Ed. Claret) i aprofitaran per parlar de la presència dels cristians a la xarxa, concretament de la Blocsfera Cristiana i de les experiències a la xarxa que ha emprès el propi Eloi, un jesuïta molt del segle XXI.
:

divendres, de desembre 14, 2007

El Ple d'ahir

Pels que no seguiu l'actualitat política mataronina no deveu saber encara que ahir vam enllestir els punts del ple, bo i deixant-ne de tractar alguns cap el final, a les quatre de la matinada, prop de nou hores després de començar i després també d'una jornada de treball completa. N'he dormit unes tres i avui sant tornem-hi. Com diu el regidor José Manuel López (a qui agraeixo els seus amables comentaris) "es una barbaridad en lo físico pero un mérito enorme por lo que respecta al amor por la ciudad". En tot cas, com que hi ha amors que maten, i com que els assistents i professionals no tenen cap necessitat de compartir el nostre mètode massoquista, és inajornable que fem tots plegats un exercici de racionalització, abandonant la temptació de culpar-ne els adversaris. (Foto: capgros.com)
:
Fora d'això, el Ple va ser curull d'importants dictamens aprovats, molts d'ells per unanimitat, de diverses propostes d'apassionat debat, d'importància diversa i algunes certament tristes, i d'una tirallonga de precs i preguntes. És impossible de resumir-les o de fer una breu valoració. Em va tocar intervenir-ne en unes quantes en la meva triple condició de portaveu socialista, especialment en les declaracions institucionals, regidor d'Urbanisme, en alguns dictàmens i alguns precs i preguntes i com a responsable de seguretat (per poc), centrat en un parell de preguntes de la Cup curulles d'insídies impresentables sense cap prova contra professionals solvents de totes totes.
:
Per cert, aquest grup va votar finalment contra els acords de condemna dels recents assassinats de la banda Eta, desoint l'oportunitat que donàvem la resta de grups de no travessar la línia vermella de la dignitat. Hi ha un abans i després en aquest tema per aquell qui pensa que arrencar un cartell és digne de prevaricació i que assassinar algú no mereix cap rebuig explícit.
:

dijous, de desembre 13, 2007

Baixar a l'infern *


Quan vaig sortir de veure l'exposició em van venir ganes de plorar. Val a dir que la decoració, immersa en un passadís i unes escales il·luminades que baixen amb tons vermellosos, més aviat semblaven les del sex shop proper o el peep show de més amunt. Fora, amb els llums de Nadal d'un famós centre comercial, al costat dels aparadors de les botigues més cares del país, el contrast encara és més brutal. Darrere d'aquests efectes sensacionals, o sota d'ells com en Els Pastorets, s'hi representa l'infern.

I, malgrat tot, és bella la mirada dels fotògrafs en la vida saccejada que retraten. L'art modern, almenys des del segle XVII, ja ens ensenya que a vegades la bellesa és vil, com diuen les bruixes de Hamlet, que sovint la trobem en el dolor, en la 'pedra rebutjada', en els cossos vexats i mutilats, en l'estrany olor producte de la mescla de la suor heroica, la pólvora devastadora i la sang que portem als uniformes... en la foscor del món.

No és fàcil, però, el paper dels fotoperiodistes de guerra, entre els quals hi ha força víctimes. Sovint curen l'horror amb cinisme, i d'això també es queixen els autors de les fotos que, fins cap d'any, seran en plena Plaça de Catalunya de Barcelona, en una mostra el so de la qual són uns inquietants batecs. També en això s'assemblen als antros nocturns on una mena de cor immens ens recorda que som en un cos, potser a l'úter, en un còmode úter, del que un dia haurem de sortir sense massa ganes.

Els mals del món, els seus escarafalls més vergonyosos, ens són exposats un a un: les mutilacions, les violacions, els assassinats, la misèria, la violència. Els fotògrafs són persones com vostè i jo. Les víctimes també ho són, algunes d'elles sense l'exotisme racial o ètnic que ens hi allunyi: poden ser els nostres fills, les nostres parelles, nosaltres mateixos. Però també ho són els autors, alguns de tan desgraciats com les víctimes (què són els soldats adolescents africans o centreamericans que retraten un parell d'autors?). Sembla un bucle, aquesta humanitat sense remei, aquesta civilització que mata el seu projecte quan el projecta. Sembla que no hi pot haver esperança, que la confiança en les persones sigui un acudit sense gràcia. Sembla que l'únic cert sigui la publicitat nadalenca que veuré just sortir del forat de l'exposició. Com l'únic estable, l'unic que és clar, sigui la mort d'un infant al centre d'aquest món convuls, com ho retrata d'excel·lent treball d'Enric Martí amb què il·lustrem aquest escrit.

Però el Nadal, l'esperança per tothom, no és pas un infant mort, sinó un infant viu. No és l'assassinat dels primogènits d'Herodes sinó els pans i els peixos a la vora del llac. No és la creu sinó la ressurrecció. No és el plor pels altres, sinó tot el que som capaços de fer cadascú per evitar-lo. Encara que sigui, com Orfeu, havent de baixar a l'infern. Encara que sigui fent-ne una foto.
:
· Article publicat a la revista Valors, al número de desembre de 2007.
· L'exposició Batecs d'un món convuls és a l'Espai Cultural Caja Madrid de Barcelona (Pl.
Catalunya, 9). Obra de 10 fotògrafs. Fins el 31 de desembre.
· Foto: "Funeral a Kosovo", d'Enric Martí, Premi Ortega y Gasset de Periodisme 1999, distribuïda per Associated Press.
· Vegeu reportatge d'Elisa Silió a El País.
:
(versió en àudio)

dimecres, de desembre 12, 2007

En què creiem?

Us recomano un dels reportatges que va publicar el suplement El País semanal de diumenge passat, de Luis Miguel Ariza, acompanyant unes magnífiques fotos de Giorgia Fiorio retraten rituals religiosos d'arreu del món. Diu l'autor que "el deseo de entrar en contacto con los dioses es universal: si contabilizamos todos los creyentes (6.158 millones aproximadamente) de las 14 mayores religiones que existen en el mundo, suponen un 91% de la humanidad actual (estimada en unos 6.700 millones de seres humanos)".
:
Val la pena acostar-s'hi, mirar com són vigents rituals antiquíssims i, al marge del seu efecte simbòlic (òbviament, pels qui no compartim referents), endinsar-se amb la bellesa de les imatges. Rituals de pas o cures màgiques, relacions de poder i costums ancestrals es barregen, a tot arreu, amb aquest sentiment religiós que, necessàriament, precisa d'elements simbòlics per ser expressat i viscut. A banda de la universalitat del fenomen religiós (que és un pèl estrany als europeus actuals, on la religió té un paper diem-ne discret), fotografiar-ne les seves expressions fa que ens sobtin algunes coses. L'estranyesa, sens dubte, per a molts de nosaltres, fills de la Il·lustració, de la força dels símbols. O d'un diàleg conflictiu entre la iniciativa humana (la màgia o la ciència) i la revelació divina, també present a totes les creences. L'excés i la força d'algun d'aquests rituals, associats al cos la majoria, fins i tot al dolor uns quants, amb la feblesa i la liquositat d'altres experiències més contemporànies, la constant sacralització del lloc (bé la natura, bé els temples) i la sensació que el lloc, però, no hi compta per res al cap i a la fi.
:
Malgrat tot, s'imposa també una reflexió crítica. Totes les religions, totes les experiències culturals de relació amb la divinitat, tenen un deix de frustració si la finalitat d'elles mateixes és el compliment del ritual, el fer de model de fotògrafs o antropòlegs, per entendre'ns. Fins i tot, ajuden poc al desig interior de transcencència en el moment que es prenen com objecte d'estudi o deriven a un altre debat més filosòfic (és a dir, d'un altre terreny) o conceptual. Les religions són com camins, llenguatges. El que crec que importa, no pas de les religions sinó dels homes i les dones a les quals diuen servir, és en quina mena de Déu, o de déus, o d'esperits o del que sigui, creuen en realitat. Quins valors, diríem avui, es posen al capçal de la nostra vida, del nostre projecte inajornable de ser feliç, i de quina manera hi som fidels. I això no sé si es pot fotografiar.
:
Foto: Giorgia Fioro, Khaik-Hti-Yo, Santuari de la Roca d'Or (Myanmar, abril 2003).
:

dimarts, de desembre 11, 2007

Duran contra les inversions a Catalunya | Mataró amb la memòria

:
Ahir ens ho advertia Manuel Mas a l'assemblea que vam fer, els socialistes mataronins, i avui se'n fan ressò els mitjans: CiU ha pactat amb el PP un veto als Pressupostos al seu pas pel Senat que pot suposar la pèrdua d'inversions per a infrastructures a Catalunya de 670 milions d'euros, fruits dels acords Castells-Solbes. Com? Bé, la fórmula jurídica utilitzada al Senat retorna els Pressupostos al Congrés, el qual només pot aixecar-lo amb la majoria absoluta dels seus membres i, de no ser així, amb majoria simple al cap de dos mesos. A la pràctica, donat que aviat es convocaran les eleccions generals pel 9 de març, vol dir després de les eleccions.
:
I vol dir una altra cosa, que els pressupostos es prorroguen, però que les inversions, especialment aquell escreix del 2008 respecte als anteriors de 2007 no es podrà fer efectiu. En cas que després s'aprovessin íntegrament (cosa que les eleccions ho posen en risc), perdrem una colla de mesos de disposició pressupostària. De nou, CiU s'alia amb el PP per rebaixar les inversions a Catalunya. Com ha dit avui el diputat Daniel Fernández, si el Congrés no pugués aixecar aquest veto, “perdríem 670 milions d'inversions en infraestructures per a Catalunya, a més dels diners previstos per a l'actualització de les pensions i els ajuts a les persones dependents”. Alhora, l'actitud de CiU ja ha comportat “que es perdin partides pressupostàries pactades amb diferents grups al Senat, entre ells CiU, i que haurien permès, per exemple, destinar 5 milions d'euros als barris més afectats per l'arribada de l'AVE, 17 milions d'euros a immigració i fins i tot inversions per a municipis com Vic, governat per Unió Democràtica”. Mireu també què hi diu la JSC. Un crac de sentit comú, aquest Duran. Un anunci del que pot esdevenir si CiU, després de les eleccions i depèn dels resultats, opta pel PP, com sembla calcular el líder de CiU a les Corts, i com avui ha denunciat Carme Chacón. Això era el dret a decidir?
:
Mataró amb la memòria
:
Aquests dies s'estan realitzant una colla d'actes, a Mataró, de recuperació de la memòria dels testimonis de tantes persones que van patir en la seva vida els anys de guerra i dictadura. Avui, s'han presentat un parell de llibres a Robafaves en memòria de la mare de Progreso Marín, i de Joan Sans, ambdós a l'exili antifranquista. Demà dimecres, tres blocaires mataronines, les dues presentadores i l'autora, donen a conèixer el darrer llibre d'Assumpta Montellà al mateix indret. I mitja hora més tard, al casal d'avis del Parc Central, s'hi fa un homenatge a les víctimes del bombardeig franquista de 1938 a la ciutat en la persona de Pepita Pla (a la foto; del bloc de David Morgades). I, al darrere de tots aquests actes, força gent i moltes ganes que la història serveixi per no repetir-la. Però sí l'exemple dels seus protagonistes.
:

dilluns, de desembre 10, 2007

La Generalitat invertirà un 18% més al Maresme el 2008 *

:
La diputada socialista Consol Prados va informar que "des del 2004 s’ha anat incrementant les inversions del Govern al Maresme, dels 44 M€ del 2004 als 91,5 M€ del 2008, el que representa un augment del 107,7% en quatre anys". Per la diputada "l’increment i les prioritats de la inversió respon a la necessitat de resoldre alguns dèficits que veníem arrossegant i que ens aquests moments el Govern atén conjuntament amb els diferents municipis". Segons Prados les actuacions educatives "s'emporten bona part del pressupost, el que significa: més i millors centres educatius per atendre a més població escolar, i més qualitat de l’educació com a inversió en el nostre capital social".

Una de les prioritats del Govern és la política d’habitatge. El 2008 se'n construiran 550 de públics a la comarca. Consol Prados explica en aquest sentit que "el Pacte Nacional d’habitatge i la nova llei d’accés a l’habitatge són instruments imprescindibles per fer les polítiques que el país necessita, i amb inversió, que és el veritable compromís per fer més accessible l'habitatge". Un altre dels dèficits ha estat l’atenció a la salut mental. És per això que el 2008 es continuaran les inversions en la unitat d’atenció especialitzada a l’Hospital de Mataró, entre d'altres equipaments.

Pel que fa a la mobilitat, la diputada va dir que "es continuaran millores en alguns trams de les carreteres de la nostra comarca, com la millorens en accessos i cruïlles, o l’esperat enllanç de Mataró Nord de la C-32". També pel que fa a la mobilitat per Consol Prados continua sent una prioritat el transport públic "els socialistes al Maresme sempre hem apostat per un creixement i mobilitat sostenibles, no és cap novetat, és per això que seguim els treballs per continuar amb el carril bus a l’entrada de Barcelona, el suport al transport públic interurbà, els treballs del tren orbital fons a Granollers i d'allà a Vilanova connectant la segona corona metropolitana, i de manera prioritària i especial la situació de rodalies".
:
* article al butlletí municipal MésMataró corresponent al mes de desembre de 2007.
Foto: La regidora Carme Esteban i jo mateix acompanyant la diputada Consol Prados en un acte sobre la nova Llei de Serveis Socials. Foto: QM
:

diumenge, de desembre 09, 2007

La pàtria | Zerolo

Foto: I'm putting all my eggs in one basket, de Bird.
:
- ¿Qué es la patria?
- No lo sé (...)
- Te voy a dar una torta (...)
- Si me pega, no le traeré huevos (...)
Y el maestro detuvo la mano en el aire, lo pensó un instante (...). La patria entonces era lo más parecido a una docena de huevos o a un saco de trigo
comprado de estraperlo.
:
Manuel Vicent, Contra paraíso, Ed. Destino, Barcelona, 1993, p. 151.
:
Solidaritat amb Zerolo
:
Si us va indignar com el van tractar alguns energúmens i creieu que val la pena fer sentir la veu de la dignitat, podeu solidaritzar-vos-hi signant aquest manifest.
:

dissabte, de desembre 08, 2007

De Puríssima mare

A l'esquerra, retrat del fotògraf Alberto García-Alix. A la dreta, Mort de la Verge, de Caravaggio (1606), del Museu del Louvre, París (l'autor fou acusat d'utilitzar el cadàver d'una prostituta de model).
:
Però on abundà el pecat sobreabundà la gràcia per tal que, així com el pecat regnà amb la mort, així també la gràcia regnés mitjançant la justícia per la vida eterna, per Jesucrist senyor nostre.
:
Carta de Sant Pau als Romans 5, 20b-21.
:
Adam i Eva
:
La Vanguardia està fent aquests dies la cinquena edició del seu Concurs Bíblic, en col·laboració amb Eulogos Media. És fantàstica aquesta dosi diària de cultura bíblica, que vol dir, sí, una mica de psicologia, una altra d'antropologia, un pèl de teologia, un bri d'història, un acostament a la filosofia, una idea d'art... Avui, per exemple, recomano l'article que il·lustra la pregunta d'avui, fet per l'amic Francesc Grané, i del que us el transcric sencer.
:
De qué hablamos cuando nos referimos a Dios
:
La Biblia no es un libro de historia, es un conjunto de libros destinados a hablar de las relaciones del hombre consigo mismo y con los otros y de la relación de los hombres con Dios. Su afirmación fundamental no es la existencia de Dios, sino la imagen, el contenido de la palabra 'Dios'. Responde pues a la pregunta: ¿de qué hablamos cuando hablamos de Dios?
:
Las interpretaciones son plurales, claro. Adán y Eva viven desnudos en el paraíso. No hay problemas de identidad ni imposición de uno sobre otro. Coexistencia de iguales. Su sexualidad es aceptada y vivida con normalidad. Eva traspasa un límite, elemento necesario para la realización personal en muchos relatos de la antigüedad. A partir de ahora, el ser humano es capaz de ver sus capacidades, pero también su limitaciones, su negatividad.
:
Dios pregunta a Adán: 'Dónde estás?' Adán responde: 'Tuve miedo porqué estoy desnudo; por eso me escondí'. Al ser humano le cuesta soportar su propia verdad. A menudo el propio ser resulta insoportable.'¿Dónde estás?' equivale a '¿eres tú mismo? ¿te escondes con la fachada de tu cargo?' Esconderse. Paradigma de la postmodernidad: necesito una identidad para cada momento y lugar. El relato del Paraíso muestra la opción de Adán y Eva (la humanidad) para vivir fuera de sí, fuera de su verdad más íntima, fuera de su ser. Sólo la desnudez, cuenta el relato (aceptación de los límites) permite vivir sin necesidad de escapes.
:
'Dios' aparece, cómo máxima garantía del ser auténtico, realización suprema de la propia humanidad. Adán culpará a la mujer, no admite sus propios hechos. Adán prefiere la relación de poder que la relación de igualdad.
:
Text de referència: Gènesi, 1. I·lustració: El pecat original, de Dalí Salvador Dalí (1941), al Teatre-Museu Dalí (Figueres).
;

divendres, de desembre 07, 2007

Rialla i llàgrimes

:
Així com la rialla col·lectiva allibera, les llàgrimes empresonen. La millor manera d'empantanar-se en el fracàs és aplaudir, subratllar o premiar amb portades que cremen símbols o apostrofen els poders llunyans i diabòlics. De la banyera dels laments, no hi ha manera de sortir-ne. Queixar-se i plorar és més voluptuós que estimar, més atractiu que construir, més satisfactori que alçar-se, treure's la son de les orelles i treballar.
:
Antoni Puigverd, a Presència (30.11 a 6.12 de 2007).
Imatge: fotograma d'El resplandor, de Stanley Kubrick (1980)
:

dijous, de desembre 06, 2007

Mataró acull els Serveis d'Educació

L'antic Cafè de Mar i una de les naus Cabot i Barba (fotos: Lluís Martínez / El Punt)
:
Mataró acollirà, finalment, els Serveis Territorials del Maresme- Vallès Oriental, creats ahir per decret del Govern de la Generalitat. Representa prop d'un centenar de llocs de treball, un punt de referència de l'administració educativa per una població de 760.800 habitants, 74 municipis, 119.800 alumnes, 333 escoles i 130 instituts.
:
Mataró ha apostat per aquesta decissió oferint una de les naus de l'antiga fàbrica Cabot i Barba (a l'altra que es conserva s'hi farà un hotel d'entitats), just al davant de l'estació i al costat de la seu del Consell Comarcal del Maresme. La nau, en la construcció de la qual hi va participar l'arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch, tant per ubicació com per dimensions, és una oportunitat immillorable. El seu valor arquitectònic, la seva vàlua per al llegat patrimonial que ens ve de l'ebranzida industrial de la ciutat als segles XIX i XX, hi aporta encara més interès. Estem fent un gran esforç per a la recuperació del nostre patrimoni industrial, i aquest n'és un exponent.
:
En aquest moment, l'empresa municipal PUMSA, que presideixo, és a punt de fer-hi les reformes per a la seva adequació. Com que les reformes tenen certa complexitat, i la seva durada es pot allgarar força mesos, la proposta inclou un pas previ per un altre edifici recentment rehabilitat també per PUMSA: el Cafè de Mar, que és molt a prop d'allà, també davant del mar. Amb una història llarga al seu darrere, emblema del cooperativisme i les seves vicissituds, acollirà un interessant centre que combinarà la convivència i també el'estudi i recerca del fenomen cooperativista. Aquest és l'objectiu de la Fundació Cooperadors de Mataró, entitat en la que hi participen l'Ajuntament i la Unió de Cooperadors i que, a banda d'intentar resoldre una de les qüestions més llargues i controvertides de la ciutat, ha de ser la base per un brillant furtur pel cooperativisme i els seus valors a la ciutat. Ara haurem de veure com acompassem aquests objectius, després de la decissó estratègica d'apostar per la vinguda dels Serveis Territorials del Departament d'Educació.
:
Per últim, cal fer notar també la importància d'aquesta operació en el procés de canvi i impuls al desenvolupament que la ciutat està fent al seu front de mar. L'altre dia parlàvem del nou Hotel del Port, sovint us parlo del TecnoCampus Mataró (TCM), que és uns metres més enllà, o dels nous barri que barregen habitatges -molts de protecció oficial-, zones verda, activitat terciària, universitària, etc...) del Rengle al costat del TCM, o de Porta Laietana, entre El Rengle i just la nau on aniran els Serveis. Tot això davant el nou front, que dobla l'actual. Però en el front consolidat, on som, també hi passen força coses. Avui en veiem una d'elles.
:
En parlen El Punt, capgros.com i ElTotMataro.cat.
: