Va ser l'amor que li va fer posar,
com a final també a tots nosaltres,
la cara contra el vidre,
per preguntar-li amb la veu
trencada de l'anònim: qui sóc jo?
R. S. Thomas, fragment del poema "Lunar", a No hi ha treva per a les fúries (Ed. Proa, Barcelona, 2013, pàg. 369; trad. Anna Crowe / Joan Margarit).
Il·lustració: Jenny Saville, Closed contact #8, Gagosian Gallery, Los Angeles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada