I jo, per exemple, no tinc res a dir de l'escenografia de les ruïnes. El que em pertoca, només, és la diversitat de sargantanes, rates, dragons, insectes, papus, cucs, i tota mena de bèsties rares que solen viure en les fluïdes ruïnes que canten els poetes.
Il·lustració: Vista imaginària de la Gran Galeria del Louvre en ruïne (1796), de Hubert Robert. Museu del Louvre,París.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada