Demà, 175 anys del naixement de Jacint Verdaguer.
Verdaguer és un miracle. Fa poesia de debò, equiparable a la que es feia en aquell moment a qualsevol lloc d'Europa, però l'escriu amb una llengua devastada, infecta, gairebé inservible. Això té un mèrit extraordinari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada