dissabte, de desembre 25, 2004

No paris de néixer. No paris mai.

Recomanacions nadalenques
:
Jaume Subirana, el blog del qual segueixo amb assiduïtat, em fa llegir el magnífic article/poema de Nadal de Màrius Sampere a l'Avui (i que, entre d'altres veritats, diu: "Però si de la creació en treus la foscor, en treus la llum"). A La Vanguardia Sampere escriu cinc poemes de Nadal (mireu més avall). L'article de Juanjo Millás A El País de divendres ironitza sobre el problema semàntic (matrimoni ve de mare) que addueixen alguns per negar-lo a persones del mateix sexe. És boníssim. En aquest diari, però avui, surt un article de Pilar Rahola defensant el Nadal contra tota la plèiade de pseudo-progres i gent de mala consciència, que també recomano. Més endavant, l'actriu Amparo Baró (la Sole de "Siete Vidas") confessa el seu catolicisme (lluny de la versió beata) i diu que li agrada anar a missa de tant en tant. I de Sartre, a La Vanguardia, s'explica l'edició d'una peça que relata el neixement de Crist en clau de diàleg entre cristians i no creients, escrita en un camp de concentració el 1940. Per últim, recomanar un llibret que ha editat la parròquia mataronina de sant Josep sobre la tradició de sant Albert a Mataró, especialment en aquesta parròquia. És molt divertit.
:
Sorpreses
:
Trobar-se persones que enyores a Missa del Gall (l'acte més laic i participat que fa l'Església). Olorar fum de llar de foc el dia de Nadal al teu carrer. Sortir a quarts de quatre de la nit de Nadal de Can Pera amb una foto dedicada per la teva neboda. Que en Toni Civit et digui que et llegeix, al blog (i que tres persones, en RM, en MM i la ML et diguin que et "despulles" massa, l'EA, però matisa que "estàs romàntic", i les quatre reaccions et semblen lluny del que vols...).
:
Agraïments
:
Als que em llegiu. El passat dia 23, dos mesos exactes des que ho compto, vam arribar a les 2.000 visites a la plana principal i més de 2.700 si les comptem totes. Espero que, a més d'agradar-me a mi, us sigu útil a més. A l'ACO Maresme per fixar-se en el meu text a l'hora d'anunciar els 10 minuts del dia 24. A tots els que m'heu felicitat el Nadal per terra, mar i aire. A l'anònim que em va dedicar un comentari amb un poema adequadíssim de Josep Carner (sí, em sento una mica passarell...), que sembla que em deu conèixer molt bé. Qui ets?
:
"Nit de Nadal", de Màrius Sampere
:
(De La Vanguardia d'avui)
:
¿Qui neix
sense necessitat? ¿Qui no neix
de Dona, sinó de mare-nit?
¿Qui ve, qui marxarà
com vent i jo
i es quedarà per sempre?
:
Naixement? No sé què és
això. No ho recordo. Tu, Crist,
ho recordes? ¿I recordes
els apòstols, els màrtirs, els lladres,
els malalts, tots, tot
el dolor de la Terra?
:
Si? Doncs que la memòria
inundi el món com l'aiguat
devastador. I no paris
de néixer: riu avall
fustots, els meus pares, les males herbes
de l'amor. No paris mai.

4 comentaris:

eLOI ha dit...

Confio que amb el temps afinarem les freqüènicies de recepció i entendré millor el que ens vols explicar.
En tot cas, felicitats pels teus comentaris, la teva incessant recepta d'articles i literatura i el bon humor i serenitat amb el que ets capaç d'acceptar com van les coses.

Anònim ha dit...

La peor enfermedad del
hombre es la curiosidad
inquieta de lo que
no puede conocer.
Blaise Pascal

Anònim ha dit...

Bon Nadal!

"Oh, mirant-lo a l’Establia,
en los braços de Maria,
test gentil d’aquella Flor:
sa cara que n’és hermosa!
ses galtetes són de rosa,
son cabell és un fil d’or.

Somriu-li una nova Estrella,
los arbres trauen poncella,
les nadales trauen flor,
i, saltant, entre les branques,
canten les tòrtores blanques
sa glosa de més dolçor."

Jacint Verdaguer
Nadal (fragment)

(Marc A.)

Ramon Bassas ha dit...

A tots tres, moltes gràcies per enriquir aquest post. A l'anònim, només dir-li també que el joc m'agrada (has llegit la novel·la "Una investigación filosófica", de Philip Kerr, Anagrama, BCN 1996?) i que, casualitat o no, la tria de la peça de Carner i de l'autor d'avui (Pascal) em són molt properes.