Tremolor fins a la cantonada

En fi, ningú millor que l'amic i company Toni Comín per explicar els vasos counicants entre el món creient i no creient, en una molt recomanable entrevista que publica el darrer número de la revista Espai de Llibertat, de la Fundació F. Ferrer i Guàrdia, on també hi tinc amics. "Les preguntes fonamentals de la vida no les pot respondre ningú", es titula. Aquí van uns fragments (la negreta és meva):

• "Crec que el cristianisme pot ajudar, i força, a conrear la dimensió espiritual que hi ha en tota persona. Jo em quedo amb la part nuclear del cristianisme: la idea que Déu, si existeix, ha de ser Amor (...); la idea que Déu, sempre que les persones vulguem, permet que participem en la seva vida divina (això és el que vol dir el dogma de la Resurrecció)".
• "Cap dels dos, ni elcreient ni l'agnòstic, sap si Déu existeix o no (el creient no ho sap sinó que creu, cosa molt diferent)".
• "Les religions, l'únic que fan, de fet, és intentar expressar el silenci. M'explico: ls pregunts fonamentals de la vida ens les pdoem fer tots, però no les pot respondre ningú (...) l'única resposta vàlida davant d'això és el silenci (...). I les religions l'únic que han fet ha estat agafar aquest silenci i donar-li una forma, a través de ritus, de dogmes, de sagraments. A través d'un llenguatge que és sempre simbòlic, metafòric".
• "Diguem que això de 'formalitzar el silenci per mitjà de símbols' és un procés de destil·lació lentíssim, i que per això les tradicions religioses tenen més a dir-nos del que podríem pensar d'entrada".
• "Per a mi totes les religions tenen la mateixa legitimitat (...) A les religions cal donar-los el seu espai, tot el seu espai, però només el seu espai. (...) Les religions no han d'explicar com és el món, perquè això ho fan les ciències. (...) Ni les ciències han d'ocupar el lloc de la religió, perquè les ciències no poden respondre les preguntes relatives al 'per què'"´"És clar que hi pot haver una recerca espiritual agnòstica (...): Crec que una cosmovisió agnòstica té tant a dir sobre l'experiència del 'misteri de la vida' com una cosmovisió religiosa"
• "L'Eugenio Trías (...) diu que al segle XX la modernitat ha entrat en crisi perquè ens hem adonat que la raó no ho pot explicar tot, i que si la raó s'absolutitza i ho vol explicar tot, aleshores acaba sent irracional, valgui la paradoxa". (...) La raó només pot explicar coses que sabem, no les que no sabem. El racionalisme, per tant, no resol els anhels més profunds de la vida humana".
• "La fe, per definició, és precària. El daram de les Esglésies, quan es tornen fonamentalistes i dogmàtiques, és que et venen el seu discurs com si fos un discurs segur. En canvi, jo crec que en l'experiència espiritual autèntica hi ha un tremolor, una inseguretat, que en som inherents (...) Per dir-ho d'una manera provocativa: no hi ha fe sense agnosticisme".
• "Jo crec que a Déu se'l 'coneix' (...) a través d'intermediaris. No se'l coneix directament. (...) Són: els símbols propis de les religions, o de l'art, però també a través de l'experiència bàsica de la vida, que és la d'estimar i la de ser estimat (...) És a través del món que pots fer l'experiència religiosa".
• "Sembla que quan se'l necessita, Déu mai no hi és. I això és intolerable. Perquè quan un amic et necessita, tu hi ets, i, en canvi, Déu sempre s'absenta (...). Déu, diu la [Simone] Weil, ha renunciat a la seva omnipotència per amor (...) per permetre l'existència del món, de l'univers, de la naturalesa (...) La creació és allò 'que no és Déu', 'va ser /(...) un acte de renunciament'. (...) Déu es retira per deixar un espai al món, per deixar espai a 'allò que no és ell'."
• "Perquè quan estimem necessitem comunicar-nos i necessitem 'l'altre' per comunicar-nos amb ell. No hi ha amor si no hi ha 'altre', l'amor amb un mateix no és veritable amor (...) Si Déu és amor és normal que sigui un Déu creador, és a dir, que crea 'allò altre' respecte de si, que és el món".
• "Déu se n'ha hagut d'anar per deixar-nos espai, però resulta que Déu ens està esperant a la cantonada (...) Per quin mecanisme pot el món reconciliar-se amb Déu? Doncs amb la llibertat humana".