dijous, de gener 20, 2005

Assemblea | enquesta | Steiner | religions

triesteDe la portada de La idea d'Europa, de George Steiner, Ed. La Central, Barcelona, 2004.
:
Avui hem fet una assemblea, al PSC de Mataró, que opino que ha anat prou bé. Bon nivell de debat sobre els temes de l'actualitat política que hem comentat, tant a nivell general com local, i acceptació tant del Pla de Treball com de la proposta de campanya pel Referèndum que hem presentat als companys. Algú em fa notar que estava poc "sueltu", i penso que em queden moltes coses per aprendre... per sort. Com que algunes de les coses que he dit les he anat avançant en aquest blog, m'estalvio de fer-vos un resum. Hem estat unes dues hores.
:
Una de les coses que he comentat és l'enquesta feta pública avui segons la qual els mataronins tenen un gran orgull de viure a Mataró i que, globalment, milloren la valoració la gestió del Govern municipal respecte l'enquesta de fa dos anys. Em permetreu que citi la substancial millora respecte a l'aparcament i a la seguretat, que són dos dels temes que obtenen un millor diferencial des d'aleshores. Però també és bo indicar on se centren les preocupacions: en la inquietud respecte a la immigració, en la política d'habitatge i en la incertesa davant el futur econòmic i la feina. Val a dir que coincideixen amb les prioritats del Govern de Mataró, èl qual ha d'esmerçar-se en produir respostes polítiques adequades.
:
D'avui m'agradaria recomanar-vos dues coses que he llegit a El País (però que no trobo a Intenet per lincar-vos). Una, un comentari de Jordi Llovet al llibret La idea d'Europa, de George Steiner, editat per la llibreria La Central, de Barcelona (2004). Recull una conferència que l'autor va fe a Holanda i que conclou, segons Llovet, que Europa només s'ha materialitzat, fins ara, quan una superpotència ha volgut homogeneïtzar-se, però que la idea d'Europa només ha imperat en temps de pau. Valdrà la pena llegir-lo, segurament. L'altra, alguns articles (el de portada i alguns més) del suplement que aquest diari fa amb el New York Times, que parlen sobre l'increment del fet religiós arreu del món. Em quedo amb dues tesis sobre, diguem-ne, les paradoxes d'aquest fenomen: Que creixi el nombre d'adeptes de la religió sembla que podria ser la causa que baixi el de fanàtics religiosos. I que la "religiositat" de Bush gràcies a la qual revalidà la majoria ha fet, com a reacció, que creixi el nombre d epersones que es declaren ates als Estats Units. Conclusió: Hem de ser més, els creients, i ens hem d'aliar amb els ateus.
:
La reflexió d'avui
:
"Vivim molt més, i amb més intensitat, el que rebutgem que el que acceptem" (216, La negació).
:
Rafael Argullol, El pont de foc, Ed. Destino, Barcelona, 2004, p. 87.

Publica un comentari a l'entrada