dimarts, de gener 25, 2005

Ni planys ni excuses

Aquest matí he estat una estona visitant, a la seu de la Creu Roja, l'operatiu que han muntat d'acolliment de persones sense sostre que eventualment hi pugui haver en necessitat d'allotjament aquests dies de fred (just el dia que se'n moria un al Vendrell). A més, he pogut comprovar que efectivament es truca a les persones d'avançada edat que viuen soles, o als seus familiars, amb l'objectiu de fer un seguiment de la seva situació i atendre amb aliments o materials els casos que així ho precisin. Junt amb l'operatiu municipal (personal de Manteniment, de Benestar Social, de la Policia Local...), coordinat pel servei de Protecció Civil, són una excel·lent col·laboració. Destaca el paper dels voluntaris que, calladament, s'han posat al front amb un esperit de servei envejable. Avui, després dels darerrs dies disposant-ho tot, hem activat el Pla d'Emergències en fase d'alerta.
:
Sortint d'allà, he estat també una estona esmorzant amb companys de Rocafonda, comentant això i allò, especialment diversos aspectes de la gestió municipal, recollint suggeriments i dubtes, etcètera. M'hi vaig comprometre a fer-ho de tant en tant, allà a altres llocs on el PSC té actius els seus grups de barri.
:
Al vespre, he presentat la diputada Consol Prados (en Joan Saban, responsable de l'espai Cerdanyola del PSC, m'ha presentat a mi), que parlava del que ha representat de positiu el primer any del Govern presidit per Pasqual Maragall. Resisitint el fred del carrer, també ha estat una bona ocasió per al debat i la reflexió, per al contacte quotidià amb els ciutadans sense el qual és absolutament impossible la política. La Consol ha estat molt pedagògica i clara, ha insistit en els avenços del Govern (en política social, en el sanejament de la Generalitat, en le sinfrastructure si l'economia, en la seguretat, en la salut i l'educació, en la reforma de l'Estatut...) i ha posa alguns exemples del que ha significat el canvi a Mataró, desencallant projectes aturats per CiU i el PP. Per al barri de Cerdanyola, concretament, el futur trasllat dels Bombers i la Llei de Barris, que fou rebutjada quan aquests dos partits tenien majoria parlamentària i que ara arribarà a més de quaranta veïnats de Catalunya, inclòs aquest.
:
Amb l'amic Joan Salicrú mantenim un debat públic en aquest blog sobre els dos únics aspectes que m'han semblat criticables dels Pastorets d'enguany. La resta, cal dir-ho, m'ha semblat molt bé i globalment trobo que és un bon espectacle. La meva tesi és que, en la línia de "no ofendre ningú" (?) no s'aconsegueix sinó esmorteir la presència simbòlica del cristianisme i la seva iconografia tradicional i, amb ella, la seva eficàcia per determinar la bipolaritat Bé/Mal, la inevitabilitat del pas per aquesta bipolaritat (la moral), o la contundència del símbol cristià: la creu, és a dir, la vida compromesa fins el final, l'amor fins les últimes conseqüències. Penso que es corre el risc d'edulcorar el missatge cristià que, sí, parla d'alegria i de felicitat, i d'amor, però que no amaga el dur camí que sovint comporta. Em recorda una mica la polèmica dels que fan pessebres sense neixements. Ja sé que no és la seva intenció (de fet, posats a fer, podrien esborrar molts altres símbols), però just per això em sembla que aquesta modesta discrepància és possible amb tot el carinyu.
:
Ja deia diumenge, però, que la història de Naïm (el fill pròdig adaptat) resol força bé aqust debat, central. Segurament és aquesta, en els Pastorets, la història que explica millor el Nadal, més que la del propi neixement. Per això trobo a faltar aquest breu, però eficaç, embolcall de símbols, que ens enllacen amb dos mil anys d'història incrustats al nostre imaginari. Ep! I tot això, a més, al marge de creure o no.
:
Per cert, coincideixo amb Bono que alguns haurien de mirar en la biga pròpia la palla de laïcisme que es veu als ulls del Govern.
:
La reflexió d'avui
:
"No serveixen ni planys ni excuses: aquells que han de trobar-se es troben. Mal que caminin per l'aresta del darrer minut de les seves existències" (35, Sense excuses)
:
Rafael Argullol, El pont de foc, Ed. Destino, Barcelona, 2004, p. 29.
Publica un comentari a l'entrada