dilluns, de gener 03, 2005

De Pollock a El Ciervo

pollock Jackson Pollock.
:
Així, tot començant l'any, us recomano una entrevista que vaig llegir ahir a El País Semanal. Sol Alameda enquestava a Miguel Zugaza, el director del Museu del Prado. Diu que el paper dels museus és el d'"ayudar a que se produzca ese encuentro emocionante y memorable" entre una peça i el visitant. Fa també una breu descripció i comparació de l'art de Jackson Pollock, que "tiene mucho que ver con quitar el protagonismo al dibujo, y que el color y la acción de manejar el pincel se conviertan en los protagonistas de la creación de una obra de arte (...) Cuando vemos 'La Anunciación' [del Greco] en el Prado, en formato tan vertical, si lo ponemos en horizontal nos encontramos con el mismo formato en el que pintaba Pollock. En realidad encontramos la misma tensión creativa en el Tiziano de Venecia, en el Greco de Toledo y en el Pollock de Nueva York".
:
L'entrevista inclou un presagi. Li pregunten si no és molt jove (uns 40 anys) per arribar tan lluny: "¿Luego qué quedará?" i ell respon: "Pues, por ejemplo, gestionar la melancolía. Es lo que pasa cuando te toca todo demasiado joven". Glups.
:
A més, l'Ivan em fa notar que en l'entrevista que ahir concedia Zapatero a El Periódico , molt recomanable, per cert, hi surt Mataró. Diu textualment: "La qüestió de les identitats té molt a veure amb el sentiment de pertinença. Jo sóc enormement respectuós amb el sentiment de pertinença de tots els ciutadans. Crec que cada un pot portar el pin que vulgui a la solapa sabent que hi ha una condició que ens uneix, que és la ciutadania. Aquest és el gran èxit de l'Estat democràtic, la seva amplitud en el reconeixement d'identitats i la seva igualtat en la condició de ciutadans. És a dir, que un ciutadà de Mataró ha de tenir els mateixos drets, llibertats, oportunitats i prestacions que un ciutadà que neixi, per exemple, a Cistierna, que és un municipi de Lleó."
zapatero Foto: David Castro (El Periódico)
:
Per acabar, en Miquel Iceta m'envia el seu post d'ahir, on parla, entre d'altres, de l'aprovació del cas Ibarretxe (amb vots tacats de sang), del discurs del president Maragall, de nous articles a favor del sí i, amb això, de la revista El Ciervo (per cert, favorable al tractat), de la que en fa un elogi. També us el recomano.
elciervo

Publica un comentari a l'entrada