Tornant de San Sebastián

Aquest vespre he arribat de la V Convenció Municipal Socialista que s'ha celebrat a la ciutat de San Sebastián (o Donostia), on no havia estat mai i que, òbviament, m'han vingut ganes de tornar-hi. He pogut passejar per la Concha (la distància entre l'hotel i el Kursaal, lloc de la reunió, hi obligava), pels seus carrers del Casc Vell (orientat excel·lentment per en Carles Fernàndez) i pels entorns del port de pescadors, bàsicament. A més, podria fer un post sencer dels àpats que hem fet els tres de Mataró que hi anàvem, és a dir, dos sopars, (un d'ells, de fet, de potes, amb companys del Vallès) i dels dos dinars (un d'ells amb en Quim Colomer, l'alcalde de Cabrils, que també era per allà), donat que són un dels principals motius per planificar un retorn.

:
Però tornem a la Convenció. Ha tingut tres línies de treball. La primera, el suport dels socialistes de tota Espanya als companys del País Basc, en un moment polític delicat a causa de l'error del Pla Ibarretxe, i a pocs mesos de les properes eleccions, en les que els socialistes confiem amb Patxi López com a Lehendakari. La segona, la reflexió sobre els reptes de la govenabilitat local en el marc d'una legislatura que, finalment, pot acabar amb pràctiques contràries al paper dels municipis, al seu finançament i a la seva capacitat per produir serveis de qualitat. És un dels compromisos del programa de Zapatero i just demà ja es constitueix una mesa der a la reforma del Govern Local (que veurà un esborrany d'un Llibre Blanc al respecte). I la tercera, una mirada local a la nova el Constitució europea, un mes abans del referèndum.

José Luis Rodríguez Zapatero, a l'arribar, ahir, a l'auditori Kursaal de Sant Sebastià, envoltat de militants. Foto: Vincent West

:

La notícia ha estat, però, la intervenció del president Zapatero davant el plenari. Poques hores després de les seves entrevistes amb Ibarretxe i Rajoy, el líder socialista ha volgut celebrar els nou primers mesos des de la seva investidura, com si d'un part es tractés, anunciant una nova etapa de pau, per a la qual està fent tots aquests esforços. Del seu encontre amb el president basc, va dir que el fet de rebre'l (quatre hores!!) i el fet de rebutjar el seu Pla es deu al mateix motiu: a la seva convicció democràtica. Va elogiar Rajoy (deia ell que això és rar en una trobada política) per haver acceptat la via del diàleg davant el procés inevitable de reformes estatutàries. El PP, deia, és imprescindible per l'abast de les reformes que hem de fer i per la convivència que volem construir. També va tenir paraules per Batasuna: si deixen les armes, parlem-ne. I va definir el patriotisme com la voluntat de ser lliures entre persones lliures. Una lliçó.

:

Als socialistes ens tocarà teixir la pau i acostar els extrems, llimar les aspereses, construir espais de diàleg (els espais tenen parets, però: el rebuig a la violència), etcètera. A més, Odón Elorza, alcalde donostiarra, ens havia recordat que, per al PSE, l'estratègia frontista havia estat un fracàs, donat que només havia beneficiat l'estratègia del PNB (mireu ara) i el PP. La prova: a San Sebastián el PSE només ha perdut les autonòmiques de 2001. Patxi López ens deia que el Pla Ibarretxe és un pla de partit, és a dir, de fractura. Que trenca el pacte polític, territoril i social que va permetre l'Estatut vigent. Em vaig apuntar dues idees més en les que López situa la posició dels socialistes: el PSE porta més temps que el PNB al País Basc (i els socialistes també som el partit més veterà de Mataró, caram). I que no pot ser que quan es parla del 51% del parlament autonòmic els nacionalistes diguin "el poble basc" i que quan es parla del 90% de les Corts espanyoles (amb la majoria de partits aliniats) aquests diguin "el PSOE i el PP".

:

En aquest sentit, recomano l'article que avui publica de Manuel Mas a capgros.com i el post també d'avui de Miquel Iceta, on hi ha arguments i idees força clares al respecte. Ah, i un interessant reportatge de La Vanguardia sobre els blogs.