Obiols, fred, dobles vides i saba

Obiols a Mataró
:

El blog de Judith Vives i el de Josep-Maria Terricabras dediquen els seus posts d'avui (i part del d'en Joan Safont, d'ahir) al 6oè aniversari de l'alliberament del camp d'Auschwitz per part de l'Exèrcit soviètic. Era un pas definitiu per la fi de la Guerra. Raimon Obiols, avui, en una mangífica conferència a l'Escola Pia de Santa Anna, ha dit que també era un fet excepcional, a l'Europa feta de guerres intestines i al món d'avui on és més habitual la lògica (?) de l'enfrontament que la de la cooperació la pau. I que fou l'inici d'un projecte, d'un "ja n'hi ha prou" d'alemanys i francesos, que féu germinar la Unió Europea.

:

Una conferència d'Obiols no decep mai. Avui tampoc. Un antic professor meu del que en guardo molt bon record, en Carles Móra (un arenyenc militant que ha comès la traïció de passar-se a Arenys de Munt), em va demanar que mirés de portar Obiols en un excel·lent cicle de xerrades que fa la meva antiga escola, quan encara no s'havia fixat la data del Referèndum. Volia més o menys això: per què, quines són les raons, que ens porten avui al moment històric del tractat constitucional. I ha començat per la tragèdia d'Auschwitz. I també per la seva esperança. La concreció del mal, el seu descarnament, té sovint també aquests efectes (per això no s'ha de dissimular, tornant al debat que teníem a rel d'Els Pastorets, si em permeteu).

:

Per Obiols, la Constitució permet avançar en un projecte per al qual les actuals institucions europees s'havien quedat curtes. No són sis a decidir sinó vint-i-cinc, i encara haurien de ser més. Ha explcat l'anècdota de la cimera de Niça, el 2000, quan per decidir els acords els mandataris europeus van quedar esgotadíssims. La simplificació, la pèrdua de poder dels Estats i l'increment del de la Comissió i el Parlament, la base per una veritable política social i econòmica, i per una política exterior comuna ("què foten quinze ambaixadors europeus a Manàgua?"), són les noves regles del joc perquè Europa avanci. "Que Espanya voti que sí serà un ajut importantíssim per als països més escèptics", ha dit, "i un no, sens dubte, seria un pas enrera, no serviria per negociar un Tractat més europeïsta sinó tot el contrari".

:

"No agrupem els Estats, unim els homes" va dir Jean Monnet, el pioner de l'actual Unió Europea, el 30 d'abril de 1952. Ho he llegit al llibret que ens ha portat en Raimon editat en català pe la Comissió Europea i que resumeix el més important del Tractat.

:

Fa fred

:

Com diu Jaume Subirana, "la pregunta potser hauria de ser per què ens agrada tant (ens ajuda tant?) parlar del temps...". A Mataró hem tingut avui una mínima de -3º, que em sembla que és la més baixa mai registrada a la ciutat. No estem acostumats. Canonades rebentades, fonts glaçades, roba que ens falta, gent que frega el carrer, calçades plenes de sal... Records de Sibèria.

:

De blogs i dobles vides

:

Us recomano, de la selecció del New York Times que avui publica El País, un curiós article de Benedict Carey sobre la doble vida, que alguns psicòlegs consideren fins i tot saludable per a l'exercici mental. Diu que Internet (sospito que els blogs també) és un bon cau per a desenvolupar una doble vida i també posa exemples d'homosexuals que s'amaguen rera una relació heterosexual que no poden defugir, especialment per amor. Bé, confesso que a mi em posaria una mica nerviós (i que en el cas dels que ens dediquem a la política és un pèl difícil). Deu ser que em falta agilitat mental.

:

Al suplement Ciberpaís, del mateix diari, la periodista Mercè Molist explica com, als Estats Units, s'han incrementat els acomiadaments laborals de persones que publiquen indiscrecions als seus weblogs. I dóna fe d'un conjunt d'organitzacions que defensen el dret a publicar el que vulguis. Noves oportunitats, nous drets i noves obligacions. Nous límits. Serà bo veure on han de ser, però és obvi que hi han de ser.

:

La reflexió d'avui
:
"Hem de fugir constantment dels que estimem, hem de ser absents per aquells la presència dels quals més desitgem: els retorns són la saba de l'amor". ( 207, Ser absència).
:
Rafael Argullol, El pont de foc, Ed. Destino, Barcelona, 2004, p. 85.