dimecres, de gener 19, 2005

Les claus del món

Visita als malalts
:
Vinc d'una visita a un hospital. Per sort, i com es preveia, tot ha anat bé. Hi ve alguna visita més. I penso que no tenim prou present, encara que fos per compromís, que les visites als malalts haurien de ser una mena de deure cívic. Abans en deien, em sembla, un dels deures del cristià o una de les obres de misericòrdia (no vaig enganxar l'època dels catecismes de recitació...). Visites no massa pesades, però sense excuses, sense demores, sense prioritzar el telèfon o l'agenda tan ocupada, sense que t'ho hagin de dir. Ara s'ha posat de moda que no ens agradin els hospitals. En el fons, no ens agrada acostar-nos al dolor, a la disfunció, a la nosa, a la debilitat, al contra-temps.
:
Més o menys com també avui em deia una persona, que es veu sola davant càrregues familiars, però que se sap puntal d'un conjunt de febleses amb les quals inevitablement ha de viure. No sabia massa què dir-li, fora d'escoltar-la i alguns tòpics. Fora de la serenitat. I pensar que potser podries fer alguna cosa, no sé.
:
Confusions
:
A vegades parlem d'estalinisme però, en realitat, ho confonem potser amb la ingerència de vodka i un estómac de cosac. Valgui d'atenuant.
:
Documents pel debat estratègic
:
Pels que us hagin interessat algunes coses de les que he postejat fa poc, us recomano la notícia a capgros.com sobre la xerrada de l'Oriol Nel·lo, d'ahir, així com el discurs de Zapatero, dissabte passat, a San Sebastián i, també, el document base pel Llibre Blanc de la Reforma del Govern Local que ha presentat el Ministeri d'Administracions Públiques. A banda, pels que vulguin entrar al debat sobre el futur econòmic de Mataró, valdria la pena d'estudiar-se l'estudi de Pere Lleonart sobre la diagnosi econòmica de Mataró, que, entre d'altres, es fa ressò El Punt. Ah! I les atinades declaracions sobre la fi d'ETA, també de Zapatero, fa una estona a TVE i que ja recull El Peródico.
:
La reflexió d'avui
:
"No hi ha res realment més fort que el lliurament. Res no ens arma i ens desarma tant, res no ens buida i ens ensenya amb més fervor. Quan algú se'ns lliura és que vol donar-nos les claus del món. Però per obrir la porta també hem de ser nosaltres els lliurats". (355, El lliurament)
:
Rafael Argullol, El pont de foc, Ed. Destino, Barcelona, 2004, p. 134.
Publica un comentari a l'entrada