dissabte, de juliol 28, 2007

La mare de Martín Garzo | Tres anys de bloc

La mare de Martín Garzo
:
Y, sin embargo, yo, que no soy creyente, estoy agradecido al catolicismo, porque escuché sus historias de los labios de mi madre. Claro que mi madre nunca nos imponía nada y se limitaba a transferirnos su fe a través del amor, que no busca atemorizar sino la complicidad y el consentimiento. Sí, eso era el catolicismo para ella: una religión de la vida y de la belleza. Pues si un dios había sido capaz de morir por nosotros ¿cómo era posible que nuestra vida pudiera no tener sentido? (...)
:
Eso debería ser la religión, un mundo de delicadezas, desatinos y misterios. Contemplar esa casa incendiada en la noche [la de Francesc i Clara d'Assís, junts i en solitud], hacernos creer que también a nosotros puede estarnos destinado un lugar así en el mundo. Lo demás es silencio.
:
Gustavo Martín Garzo, "Sobre el catolicismo", El País, 24.7.2007. Foto: Efe.
:
Tres anys
:
Avui fa tres anys justos que vaig obrir aquest bloc, amb una salutació "Com va, això?" que també era una mena de pregunta al no res davant la meravella/teranyina de la tecnologia en aquesta societat de la informació i el que se n'ha derivat... Alguna vegada ja he dit que les meves primeres referències eren en Miquel Iceta i en Jaume Subirana, però que el culpable, veriablement, dec ser jo mateix, la meva egolatria o narcisisme, jo què sé, una mena de detritus moral que reciclo en aquestes fricades i, espero, en alguna cosa interessant de la que només faig de missatger. En fi, probablement el bloc m'hagi fet més vulnerable (sabreu molt més de mi que jo de molts... i molt més del que m'imagino), però de moment les satisfaccions superen àmpliament els problemes, especialment per les oportunitats de conèixer gent tan admirable com he conegut. Ja que la vida són quatre dies, i bona part ens els passem fent el bloc, almenys disfrutem-los. Gràcies.
:

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs jo sóc un "voyeur" internautic que de tant en quant segueixo aquest Bloc.
I puc assegurar que fa de bon llegir _ malgrat que a voltes a mi el proselitisme polític se´m torna indigest i penso que nomès és un bloc per militants o adeptes_ i a més a més és d'agraïr _estar informat i format en primera persona i "on line" de qüestions per les que també penso i m'interesso.
Felicitats pels tres anys de bloc i per alguna coseta més que deu feu fer que et "visiti" . virtualment , és clar !!! Que no hi hagi malentesos !!!!
Vinga ...ja he inflat un xic més el teu ego en aquest aniversari !
Que per molts anys pugui continuar fent-ho i disfrutant de la lectura!
Jo de gran, vull escriure com ho fas tu !
A disfrutar amb el bloc i bones vacances.

J.

Ramon Bassas ha dit...

J.,

Gràcies. M'estimo més les visites no virtuals, no crec que ningú s'hagi de molestar... però t'agraeixo ser objecte de vouyerisme ;)

Bé, ja adverteixo a l'entradeta més o menys quins seran els "defectes". Ja veig que els temps no estan per proselitismes, miraré de no fer-los tan "indigestos", doncs.

Una abraçada.