Diada de Santes
:
Avui ja portem uns quants dies de festa, però celebrem la Diada de les patrones, Juliana i Semproniana. Pendent dels actes, sí, i també pendent de com es van succeint seguint l'aplicació dels preventius de seguretat. Avui, per exemple, el dels Focs, l'acte més multitudinari i participat que es fa mai a Mataró, una concentració de milers de persones a la nostra platja. He pogut seguir, però, alguns actes, tant des del punt de vista institucional (el matí del dia 27, especialment, els regidors ens sentim comparsa) com pel simple gust d'anar-hi i gaudir-ne. I encara me'n queden força. El millor de les Santes? L'orgull mataroní, sens dubte, el plaer de trobar-te gent que troba plaer en trobar-te. El pitjor? La canalització del vell intent tribal de purificació, que fomenta l'exclusió dels altres (via bandera o via com vulgueu). Però l'exaltació festiva, potser, porta aquestes dues coses, o moltes més, incorporades en l'èxtasi del que queden just un parell de dies i mig perquè s'enllesteixi en un silenci que només interromprà el brogit de feina cap a finals d'agost. Foto: Ahir, a la recepció de les julianes i sempronianes, autor: Òscar Rojano.
:
Avui ja portem uns quants dies de festa, però celebrem la Diada de les patrones, Juliana i Semproniana. Pendent dels actes, sí, i també pendent de com es van succeint seguint l'aplicació dels preventius de seguretat. Avui, per exemple, el dels Focs, l'acte més multitudinari i participat que es fa mai a Mataró, una concentració de milers de persones a la nostra platja. He pogut seguir, però, alguns actes, tant des del punt de vista institucional (el matí del dia 27, especialment, els regidors ens sentim comparsa) com pel simple gust d'anar-hi i gaudir-ne. I encara me'n queden força. El millor de les Santes? L'orgull mataroní, sens dubte, el plaer de trobar-te gent que troba plaer en trobar-te. El pitjor? La canalització del vell intent tribal de purificació, que fomenta l'exclusió dels altres (via bandera o via com vulgueu). Però l'exaltació festiva, potser, porta aquestes dues coses, o moltes més, incorporades en l'èxtasi del que queden just un parell de dies i mig perquè s'enllesteixi en un silenci que només interromprà el brogit de feina cap a finals d'agost. Foto: Ahir, a la recepció de les julianes i sempronianes, autor: Òscar Rojano.:
Més Llàntia
Imatge: © 2007 Ajuntament de Mataró :
Si l'altre dia anunciàvem l'inici de la construcció d'un nou edifici d'habitatges (per a reallotjar famílies) i aprovàvem el projecte de Polisportiu del carrer Euskadi (amb aparcament soterrani), el barri de La Llàntia veu també com s'acaben d'iniciar les obres d'un local comercial, un equipament, una pista polisportiva i un altre aparcament, de més de 90 places. Forma part de la reforma interior del barri que s'aprovà a través d'un Pla de Millora que es troba en plena fase d'execució que porta a terme, fonamentalment, l'empresa municipal Pumsa que tinc l'honor de presidir. I que els mataronins la tenim per això.
:
2 comentaris:
"Sentir-se comparsa" en l'anada a l'Ofici ... bé ...no es pot estar els 365 dies de l'any dirigin l' orquesta, cony !!!!!
Penso que alguna concessió heu de fer al poble que us contempla, us admira, us venera i us vota.
No sempre ha de ser el poble qui tingui la sensació de comparsa.
Hauries de tenir les coses més clares: Goita el de la CUP que ben trajat que anava, i fins i tot ha entrat a l'església ( Ni que hagin estat deu minuts). Aquest si que te clar ara que està al Servei del Poble.(i no li han tirat cap pastís!!!). Aiii aii ...aquests conversos !!!!!
Je,je,je,...encara estic sota els efectes de ...
Bona Festa
Badoc
- Badoc,
No he dit pas que sigui dolenta, la sensació, ni crec que sigui el poble qui la tingui sovint... però sí, n'hi ha que els perd l'[est]ètica.
Publica un comentari a l'entrada