:
El darrer número de la revista Foc Nou dedica la portada i un extens article de Ramon Mª Nogués, de qui ja us he parlat alguna vegada, a resumir les aportacions que s'han fet al V Congrés de Cristianisme al segle XXI, celebrat sota el títol 'Sobre la vida i la mort. Possibilitats i límits de la intervenció humana'. Sota el meu punt de vista, els debats sobre els límits morals i ètics un cop descoberta la superació científica de límits 'naturals', hauran de tenir prioritat en els propers anys. Com una mena d'actualització del debat sobre les llums i la Il·lustració, caldrà distingir de nou entre el que es pot fer i el que cal fer. Tot t'és possible però no tot et convé, que deia sant Pau (1Co 6, 12).
El darrer número de la revista Foc Nou dedica la portada i un extens article de Ramon Mª Nogués, de qui ja us he parlat alguna vegada, a resumir les aportacions que s'han fet al V Congrés de Cristianisme al segle XXI, celebrat sota el títol 'Sobre la vida i la mort. Possibilitats i límits de la intervenció humana'. Sota el meu punt de vista, els debats sobre els límits morals i ètics un cop descoberta la superació científica de límits 'naturals', hauran de tenir prioritat en els propers anys. Com una mena d'actualització del debat sobre les llums i la Il·lustració, caldrà distingir de nou entre el que es pot fer i el que cal fer. Tot t'és possible però no tot et convé, que deia sant Pau (1Co 6, 12).:
Sovint, i ho hem vist aquests dies amb el debat sobre l'avortament, les posicions són massa ideològiques (per dir-ho amablement), massa clàssiques, massa centrades en el pes del prejudici. Bé pels que pensen que tot allò que l'ésser humà pot controlar és bo per naturalesa -i no es recorden de Hal- o bé pels que pensen que la llibertat és descontrol i ignoren que el mot ab-solut[isme] vol dir etimològicament 'sense cap lligam'.
:
Entre els cristians (que, de fet, ens volem comportar com a humans, no com cap altra cosa), el debat també és ben viu. I també hi ha posicions molt tancades. Les més visibles, les clàssiques propostes del Doctor No: no als anticonceptius, no a certa investigació genètica, no a l'eutanàsia... L'Evangeli, que no és ni pot ser una casuística sobre tots aquests temes, tampoc no pot substituir un tractat de genètica. I un tractat de genètica tampoc és un llibre sobre el capteniment humà. Per això, que se'n parli obertament, que no ens facin por els que titllen, que puguem pensar com a persones adultes, s'ha de celebrar d'entrada. I que es comencin a donar algunes respostes, a aclarir matisos, també és força bo. La matèria que tracten no és qualsevol cosa, la carn humana no és cap mercaderia. De manera que us convido a llegir-lo amb atenció.
:Amics al Signes
:
Fa unes setmanes, va ser l'Eloi Aran. Diumenge passat, un zapping improvisat fa que em trobi amb en Quim Cervera, que ha coordinat una enquesta a les parròquies catalanes. I aquest diumenge, és entrevistat Josep Lligadas amb motiu d'haver obtingut el darrer Premi Joan Maragall amb un llibre sobre els cristians i la política, ves quin tema. Serà al programa Signes dels temps, al Canal 33 (diumenge 3, a les 10:15 h), que no és ben bé un programa sobre metereologia. Encara tots tres siguin amics meus, és recomanable del tot.
9 comentaris:
La iglesia por su propia y nefasta experiencia, a traves de la historia, debería dejar tranquila a la ciencia,salvo que tenga miedo a que sea la propia ciencia, la que les vaya desmontando muchos de los dogmas, no lo olvidemos dictados por hombres, en su mayoría buscando la defensa y perrogativas de los intereses de clases.
Hombres que a traves de los siglos han condenado a científicos, por el solo hecho de dejarlos en evidencia, teniéndose que retractar públicamente, muchos años después, cuando ya el daño estaba hecho.
La fé, nunca podrá con la ciencia, porque, porque ella, es la base de la lucha científica en busca de la verdad, y me parece recordar que precisamente fué San Pablo, quien dijo, "La verdad os hará libre"
¿Entonces porqué les da tanto miedo la verdad?
Cerdanyola Califato Independiente.
Ildefonso
Peues no sé. Pero siempre ha habido miedo a la verdad, también desde posiciones 'cientifistas'. La fe y la ciencia no pretenden la misma cosa.
Ramon i, sobretot, Ildefonso,
no cal confondre les opinions de l'Església amb l'opinió interessada de quatre "catetos" amb sotana. No crec que hi hagi cap mena de lluita entre fe i ciència; la majoria de grans científics de la història han estat persones de fe.
Molts cristians, amb tots els nostres dubtes,creiem i mirem de trobar un cert sentit a tot allò que ens va ensenyar Jesús. Som CREIENTS i prou, només creients... quina por em fan els convençuts de la veritat absoluta (el dimoni, un angelet negre com la tinya, creia tenirla quan es va rebelar contra Déu).
Em sembla que en Vladimir ha posat l'adjectiu adequat:
veritat "absoluta" ... quan la ciència o la religió, o qualsevol ideologia agafa el DISCURS DE L' AMO ... ja hem begut oli.
I per a mi, avui l'AMO més perillos_ i que va disfressat tot l'any, no només per Carnaval_ és el discurs CAPITALISTA,que es troba diluït i que ha integrat altres discursos que fins ara eren AMOS en el creixement humà.
El discurs de l'Església no hi te res a fer.
El discurs de la ciència pot fer conxorxa amb el discurs capitalista
( penso amb la indústria framaceutica...).
Pel broc gros , diria que vivim temps delicats per "humans" que volem pensar per nosaltres mateixos, i no a través d'altres
J.T
Nadie habla de verdad absoluta, solo basta con conocer religiones, para ver que todas dicen la verda, los otros son los paganos.
Aquí se trata de que la iglesia deje de meterse con la ciencia. Aunque estamos de acuerdo, en lo del amo absoluto y lo de la grandes multinacionales de laboratorios, pero precisamente a esos ni les ataca ni les pide ayuda la iglesia para acabar con tantas muertes que se podrían evitar con fármacos baratos.
Es la misma sociedad, la que tiene que vigilar y racionar sus adelantos, sin estar de continuo amenazados, precisamete, por los que más deberían, los avanzes de la ciencia, encaminados a la mejora de vida de las personas.
Verdad, que muchos científicos, son creyentes, pero verdad, también que algunos han parado de investigar, cuando lo que podían encontrar podía poner en duda sus creencias.Seguro que hay un Dios, pero desde luego que no es el que esta gente predica.
- Ildefonso,
¿Y cuál es?
No lo sé, pero confio en que será la ciencia precisamente, la que nos sacrá de tanta mentira y manipulación.
Uiiii, uiii,
...cuidadín en no convertir a la ciencia en una nueva religión.
La ciencia y la religión pretenden llenar un vacio ( allí está Dios para los creyentes y la Nada para los agnósticos ).
En cualquier caso, Dios ... o Nada está dentro de nosotros.
La cuestión, para mi, es como le damos sentido y significación a lo que nos trasciende o resulta incomprensible : El misterio de la Vida y la realidad de la muerte, ...para conectarlo con el título d este post.
J.T
Te equivocas anònim, cuando dices o Dios... o nada está dentro de nsostros. Si dentro de tí hay amor a los demás.
Y no se trata de adorar a la ciencia, ni que esta llene un vacio.
Se trata de aceptar los avances de la ciencia, aunque esos avances supongan acabar con algunos dogmas de las distintas religiones.
Publica un comentari a l'entrada