Abans-d'ahir hi ha un article de Josep Ramoneda a El País que aborda quins podrien ser els elements d'una via d'esquerres actual, davant la necessitat de renovar el seu missatge en els paradigma de canvis continus en què es caracteritza el present. "Lo primero que tiene que hacer la izquierda, si quiere renovarse, es saber explicar en qué tipo de sociedad piensa", creu, anant més enllà -d'una banda- del programa de societat del benestar en què s'ha emmirallat al llarg de la segona meitat del segle XX i, de l'altra, de la sensació de matís que dóna avui a vegades el programa d'esquerres.
:
Ramoneda aposta per la política del reconeixement a la identitat individual, en línia amb Axel Honnet. I afegeix: "Como recuerda otro filósofo, Kwame Appiah, el cosmopolitismo moderno se basa en que "cada individuo lleva la carga de la responsabilidad definitiva de su propia vida", es decir, de autogobernarse. Crear las condiciones para que esto sea posible y asegurar que seguimos siendo una sola humanidad, debe ser el ideal regulador de las políticas de izquierdas".
:
Unes quantes idees més. Una: l'esquerra ha de liderar el canvi, front a la tendència conservadora que sovint hi té o -paradoxalment- davant l'acceptació acrítica de tota innovació (vegeu Puigverd l'altre dia). "La izquierda no puede confundir los instrumentos con los fines. El crecimiento o la competitividad pueden ser el horizonte ideológico insuperable para la derecha, no para la izquierda. La izquierda tiene que preguntarse: crecimiento, ¿para qué?; competitividad, ¿para qué?", etziba. On és el sentit?, afegiria jo. Dues: La radicalitat democràtica front als nous abusos del poder. Tres: l'opció per la renda bàsica. Quatre: una ferma orientació cap a les reformes, no tan sols al matís.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada