dimecres, de juny 04, 2008

El destorb | Emprenedors

El destorb
:
:
Per què has vingut a destorbar-nos?
De l'obra que cito.
:
Demà dijous i divendres, si no tinc mal entès, es representarà al Teatre Monumental de Mataró l'obra El gran inquisidor, de Féodor Dostoievski. Forma part de la novel·la Els germans Karamàzov (és un poema que Ivan recita a Alioixa) i representa el trobament d'un cardenal sevillà amb Jesús, en ple segle XVI. En va parlar Narcís-Jordi Aragó fa uns mesos en un article a El Punt que us vaig reproduir. No us la perdeu.
:
La vaig anar a veure a l'abril, quan es va estrenar a l'Espai Brossa, i és molt recomanable. En la primera lectura de l'obra veureu reflectida una crítica ferotge a l'Església, especialment en la seva més perversa versió, una crítica cristiana, si se'm permet, és a dir, reconeixent que l'acció dels heureus de Pere ha estat directament enfrontada amb el missatge evangèlic.
:
Però hi ha més lectures, encara. En proposo un parell. La primera és l'exercici de posar-se cadascú al lloc de l'inquisidor i pensar que davant d'ell hi ha la nostra consciència, les nostres idees, els nostres projectes. La dicotomia entre 'pa' i 'llibertat', de fet, és inherent a tot projecte humà, avui encara, com si l'escriptor rus presagiés els esdeveniments ferotges del segle XX.
:
I la segona lectura que proposo correspon a la relació de cadascú amb Jesucrist. De fet, especialment als països de substrat cristià com el nostre, tot trobament amb Jesuscrist és sempre un retrobament, un redescobriment, una iniciativa personal. Compte, per creients i per no creients. És com si, de cop, diéssim a la tradició que prou, que ara em toca a mi, que ara vull fer jo l'experiència de relacionar-m'hi. I parlo des del punt de vista intel·lectual, estètic, moral o espiritual. Crec que també d'això, i dels seus efectes, va aquest auster muntatge dirigit pel mataroní Moisès Maicas (llegiu-ne l'entrevista).
:
Foto: xguix.
:

Raons de Pes - VIII
:
[Criteris per al suport governamentalals emprenedors]:
1) Els incentius públics s'han d'invertir en activitats noves, ja sigui la producció de productes o serveis, o bé la introducció de noves tecnologies en les produccions actuals.
:
2) Es fa necessari fixar uns criteris clars per distingir els exits dels fracassos, inevitables en algunes de les noves activitats que s' emprendran. Per aquest motiu, convé establir una data límit en els programes d'ajuda a la innovació.
:
3) El sector públic no ha d'oferir suport a sectors, sinó a les activitats que influeixen en el conjunt de sectors, com ara l' adaptació de noves tecnologies a les condicions del país, infraestructures, capital risc i capital desenvolupament, etc.
:
Dos «fets diferencials» destaquen a Catalunya els dos darrers segles: el protagonisme de l'activitat emprenedora i la integració dels immigrants -gràcies a la millora del nivell de vida i al reconeixement social atorgat al treball. Al segle XXI, els dos comportaments són tan necessaris com en els segles anteriors, ja que la globalització ha prodult una nova onada d'immigració i reclama una nova generació d'emprenedors que, així com els del vuit-cents van introduir el vapor i l'utillatge industrial per aixecar la indústria tèxtil, incorporin les innovacions que assegurin la viabilitat de les seves empreses en l' economia global.

:
Àngel Pes, Necessitem Governants, Mina Ed., Barcelona, 207, pp. 92, 93.
:

Publica un comentari a l'entrada