dilluns, de juny 16, 2008

L'aire dels valors

A l'article d'avui, de Toni Comín, l'autor assaja la idea segons la qual -al contrari del paper que la religió ha tingut en l'atac als valors moderns via neocon o fonamentalista- aquesta pot tenir un nou paper per revifar-los (esperit és etimològicament aire) de tant atrotinats que estan del seu pas pel segle XX. Un esperit de gratuïtat (fer sense esperar res per tu), d'alteritat, de fer per deixar fer més enllà de tu mateix. És un article llarg, us recomano que l'imprimiu (és aquí) per llegir-lo amb calma i treure les vostres conclusions. Òbviament, Comín utilitza el terme religió en un sentit amplíssim, també aquest concepte té un atrotinament considerable. Però hi ha indicis molt clars de reviscolament de l'espiritualitat o d'una certa ànsia transcendent que (institucionalitzat o no, formulat o no), podríem considerar com a religiós.
:
Comín introdueix algunes idees interessantc, com les de la calidesa o fredor dels vincles, seguint una frase de Hayeck (“Hem de ser rudement egoistes en el mercat i dolçament afectuosos en la família, cobdiciosos en la feina i generosos a la llar..."), observant la fredor capitalista i la necessitat de crear vincles càlids. Insisteixo, heu de llegir l'article pequè sinó no s'entendrà la proposta (x cert, apta per ateus). A sota, us en poso tan sols els paràgrafs finals. Vam poder sentir-lo dissabte, a l'acte dels cinquanta números de Valors del que ja us he parlat.
:

Hem dit, doncs, que dos projectes de societat i dues concepcions dels valors que tenen la seva última ratio en la religió i la tradició revelada, són l’adversari davant el qual la modernitat –el projecte il·lustrat- podria sucumbir de manera irreversible. I hem dit, al mateix temps, que per salvar aquest projecte necessitem de l’ajuda de la sensibilitat religiosa, de la seva capacitat per a fornir “sistemes motivacionals” compromesos amb el valor de la solidaritat, de la igualtat i la fraternitat. Podria semblar contradictori però, insistim, no ho és en absolut. Per salvar la modernitat, tant del capitalisme cec per a la justícia, tan del neoliberalisme que proposa l’apogeu de l’individualisme materialista i possessiu, com de l’embat antimodern del fonamentalisme, necessitem una modernitat capaç de complir les seves promeses. I creiem que només una sensibilitat religiosa capaç de donar sentit –“alegria”- als sacrificis que l’acompliment dels valors moderns requereixen podrà permetre-ho.

Necessitem inspirar els nostres valors moderns: la llibertat, la igualtat, la fraternitat. I per fer-ho necessitem la “religió”, en el millor sentit de la paraula. Només podem reconèixer-nos com a “germans” (fraternitat) si ens reconeixem com a “fills” d’un mateix “pare/mare” (religió).

No hi ha cap contradicció, doncs, pensem, en la nostra anàlisi. A principis del segle XXI, a l’inici del nou mil·lenni, la religió se’ns apareix al mateix temps com la principal amenaça i la principal aliada del projecte modern. Dels valors en nom dels quals havíem d’assolir l’emancipació humana, la convivència justa, la realització i el sentit de la vida de cadascú. Per una banda, tenim davant una concepció de la religió que aspira a enviar la modernitat –parcial o totalment- a les golfes de la història. Per l’altra, una modernitat que reconeix en la religió la força que la raó, per sí mateixa, no pot proporcionar per a construir les seves utopies –que són, al capdavall, tan senzilles com la realització efectiva dels drets humans, de tots els drets humans, per a tothom-.

Per això, creiem que probablement el futur dels valors (socials) en el segle XXI es jugarà en el camp de joc de la religió. Entre una religió que, objectivament, és adversària dels valors il·lustrats i de la modernitat, i una religió que precisament constata la necessitat dels valors moderns i al mateix temps la seva insuficiència per a sostenir-se a sí mateixos. I per tant, s’ofereix per a sostenir-los i salvar-los
.

:
Toni Comín, "La religió: amenaça o salvació dels valors moderns?", a Valors (juny 2008)
:
Publica un comentari a l'entrada