:
:És bonic que t'estimi un neuròtic, dóna seguretat. Saps que no li passarà, és una idea fixa que aguanta tots els cops de la vida.
:
De cop em vaig sentir cansada, exhausta: recomençar, cuinar, rentar, fer l'amor, anar al teatre, convidar algú a sopar, donar les gràcies per les flors, parlar, mal interpretar i tergiversar, com sempre, dormir llevar-se tornar-se a vestir...
:
Claudio Magris, Vostè ja ho entendrà, Ed. 1984, Barcelona, 2007 (trad. Anna Casassas), pp. 19-20, 56-57
:
Arriba la telepatia
:
Mira aquí.
:
2 comentaris:
l'hauré d'anar a buscar a la biblioteca... ;)
T'agradarà... en el fons, l'amor no deixa de ser una neurosi. Però que maca, no?
Publica un comentari a l'entrada