:
És un tòpic de l'estiu, per als que no es mouen gaire de la ciutat, dir que pots viatjar igualment arreu del món a través de les cuines exòtiques que hi ha a casa nostra. A Barcelona, especialment, em consta que hi ha molt per triar i remenar. A Mataró, que som 9 ò 10 vegades més petits, i que no tenim massa d'exòtics a simple vista, déu-n'hi-do. Mataró Ràdio, l'any passat, va dedicar cada dia -em sembla- a proposar un dinar en un restaurant diferent la cuina del qual fos oriünda d'algun lloc del món que no siguin els nostres referents culturals més immediats.:
Jo, avui, us proposo el mateix. Seria bo que us informéssiu una mica abans -jo ho faig perquè no suporto els picants i algunes salses- però també que abandonéssim els prejudicis culinaris, més o menys com faríem si embarquéssim enllà de l'horitzó. Tinc unes quantes anècdotes, m'imagino com tothom, d'aventures amb el menjar en llocs estranyíssims. És ben bé que per la meva boca hi ha entrat massa cosa rara. En temps de pànic alimentari com vivim, propi de temps milenaristes, és tota una declaració de principis a favor de la confiança.
:
Com que sóc de Mataró i exerceixo com a tal, i sota el risc de deixar-me'n, us deixo un llistadet amb els restaurants on hi ha cuina més o menys exòtica (no he posat els de cuina espanyola, ni italiana, ni xinesa -per extenses-), encara que us deixo a vosaltres el dret d'afegir-ne o matisar-ho als comentaris. Font: PortalMataro.com.
:
Cuina mexicana
Cuina vietnamita
Cuina àrab
Cuina libanesa
Cuina japonesa
Cuina turca
Cuina argentina
;
14 comentaris:
Només em falten els mexicans. Antigament n'hi havia hagut un de cuina africana al carrer bonaire i fins fa poc un de cuina cubana al carrer de Cuba. Tots dos tancats malauradament. Visca el mestissatge i la cuina-cultura
Falta el Santa Clara
Aclareixo que de japonés només hi ha el Nishiki, els altres són chinesos sota la pell nipona. Umai!!!!
Per cert hi ha un vasc alcarrer d'en Palau, oi?
- Roland,
Sí, podríeu anar completant aquesta llista. Els que dius els coneixia. Bé, ja en sortiran d'altres.
- Anònim,
Ho vaig pensar, però la meva font no el reconeixia. Bé, com dic, podeu completar la llista al comentaris.
- Carles,
De cuina espanyola no n'he posat, és incomptable la varietat que hi ha: gallecs, extremenys, andalusos i bascos, sí. Bé, jo crec que si un és xinès i munta un restaurant amb força plats japonesos, deu ser cuina japonesa, no? Però vaja, gràcies x la info.
Salut, Ramon!
I per què els hi dius als bascos que són espanyols?
Que tu pensis que els bascos són espanyols no vol dir que ho siguin, oi?
- Joan,
Ah, perdona, és que he estat de vacances i no m'he adonat que s'ha proclamat la independència.
Com a mínim et deus haver assegurat que són bascos-espanyols. En cas contrari hauràs posat els peus de ple a la galleda i hauries obviat una de les cuines més enaltides, la francesa. Però et minimitzo l'errada perque tampoc així seriem fidels a les identitats culinàries. Quina dèria tenen aquests espanyols de barrejar les identitats i aplicar les crosses político-mentals a tots els àmbits. Més dur deu ser quan hom oblida els seus orígens.
Tant se val. Ja sabem que el pitjor nacionalista és aquell que no cal dir-se'n donada la seva voluntat anexionista. Apa salut i bon profit.
La cuina és un element cultural.
No entenc l'exclusió que en fas de la cuina basca.
La cuina espanyola, com a tal no existeix. Anomenar-la és una intelèquia producte d'una reducció conceptual pretesament moderna.
- Freecatalan i Pau,
Bé, jo no hi entenc gaire de cuina, però per 'espanyola' volia dir 'feta a Espanya' o 'feta sota els dominis del Regne d'Espanya'. Uf, com costa parlar amb segons qui... En tot cas, tampoc considero la cuina basca (i, dins d'ella, la biscaïna, l'alabesa...) gaire exòtica, per cert. Vaja, que tingueu bon profit, us ho diu un 'reduït conceptual'.
Exòtic en diria jo de la teva justificació. No es tracta de costos, tant sols. El llenguatge sortosament ens dona la possibilitat de concreció, alhora però també ens traeix en la transposició de les idees.
La cuina de Bayona segurament tindrà més afinitats amb les de Donostia que no pas amb les de Madrid o Paris, per exposar dos dels extrems (i deixo per a un altre dia el debat de marques i/o fronteres, territorials i mentals, entre identitats).
En la teva justificació tornes a utilitzar divisions polítiques (les provincies) confonent-les amb les pecularietats locals. Per tant una nova apreciació de la crossa politico-mental que et mou.
Em pregunto si no hauria estat més senzill reconèixer el lapsus lingüe, qui o què t'ho impedeix? Sovint el que més ens costa (a tots, més que parlar amb segons qui, segons el teu propi lament) és reconèixer les nostres errades per insignificants que puguin semblar-nos. Però cal tenir present que la valoració d'aquestes correspon als altres àdhuc el nostre egocentrisme.
La realitat no es configura tan sols a cops de proclames. Per tant Euskadi, en part, no és espanyola. Altra cosa són el títols administratius de propietat adquirits per la força, la compra o la submissió voluntària. Ara a païr-ho amb calma.
- Freecatalan,
Disculpa, però no crec que m'hagi equivocat. Vaja, no almenys en el què jo aplico l'adjectiu "espanyol". En tot cas, Biscaia i Àlaba, abans de ser províncies, són territoris hitòrics forals, no? En fi, el post anava sobre menjar coses que ens queden llunyanes, exòtiques. La cuina basca no me'n sembla... serà perquè és 'espanyola' o propera geogràficament. O per la crossa mental, no sé.
Ara parles de territoris forals per justificar la frivolitat identitària ...clar! Justificar per obviar i ometre Baiona ...ufff!
No era aquest el quit de la qüestió. OK, molt bé ...
Doncs, que senzill hauria estat referint-se a l'exclusió de les cuines europees per proximitat, per properes i per convicció en la superació de l'anacronisme que haurém d'admetre dels estats-nació que configuren l'actual Europa, i .....
..... Però no, calia expandir la pròpia crosta! (Uso una deficient metàfora que t'és molt propera)
- Freecatalan,
Disculpa, però m'he perdut. Es pot saber de què parles?
Publica un comentari a l'entrada