dimarts, d’octubre 28, 2008

Dones converses

La primera dona de qui parlaré és d'Ingrid Betancourt, perquè veieu quina bellesa que demostra aquest gest involuntari, bellíssim. Si mai em pregunteu si crec en la resurrecció, recordeu-me aquesta foto, feta mesos després que visqués en un infern (no em pregunteu si hi crec, en l'infern, això és evident), condemnada, quasi rendida a la mort. Si no, vegeu aquest fragment del seu discurs en rebre el premi Príncep d'Astúries, divendres passat. (Foto: Reuters)
:
Més casolana, ara. Us recomano el post que va fer la Mercè Solé fa uns dies en el que narra quin va ser el seu procés personal per passar de no creient a creient i fer-ho a través d'un moviment com la Jobac. Val la pena de llegir-ho. I de pensar que, de fet, creients i no creients segons tradició, el pas definitiu el fem nosaltres. I no és definitiu, de fet.
:
Publica un comentari a l'entrada