:Fa dies que us volia parlar de l'article de Paul Krugman, recent Premi Nobel d'Economia, que va publicar dimarts passat El País. Es pregunta si Gordon Brown ha salvat el sistema financer mundial, encara que reconeix que la pregunta és prematura. "Lo que sí sabemos, sin embargo", diu, "es que Brown y Alistair Darling, ministro de Hacienda, han definido el carácter de la iniciativa de rescate mundial, y que otros países ricos intentan ponerse a su nivel". Mireu com segueix:
:
:
El Gobierno británico ha ido a la raíz del problema con gran velocidad. (...) El Gobierno de Brown se ha mostrado dispuesto a pensar con lucidez respecto a la crisis financiera, y a actuar con rapidez una vez que ha llegado a una conclusión. (...):¿Cuál es la naturaleza de la crisis? Los detalles pueden ser enloquecedoramente complejos, pero los elementos fundamentales son bastante simples. El pinchazo de la burbuja inmobiliaria ha causado grandes pérdidas a cualquiera que comprase activos hipotecarios; estas pérdidas han dejado a muchas instituciones financieras demasiado endeudadas y con demasiado poco capital para proporcionar el crédito que la economía necesita; las instituciones financieras en apuros han intentado pagar sus deudas y aumentar su capital vendiendo activos, pero esto ha hundido el precio de dichos activos, con lo cual su capital se ha visto todavía más reducido.:
(...) Lo natural es afrontar el problema de la falta de capital financiero haciendo que el Estado proporcione a las instituciones financieras más capital a cambio de una parte de su propiedad, una solución adoptada en muchas crisis financieras anteriores.:
(...) El Gobierno británico ha ido directamente a la raíz del problema, y ha actuado con asombrosa velocidad para solucionarlo. El miércoles, miembros del Gobierno de Brown anunciaban un plan para efectuar grandes inyecciones de capital social en los bancos británicos, respaldadas por garantías de deuda bancaria que deberían poner de nuevo en marcha el préstamo interbancario, una parte crucial del mecanismo financiero. (...) En una cumbre europea especial celebrada el domingo, las principales economías de la Europa continental se declaraban de hecho dispuestas a seguir el ejemplo británico, inyectando cientos de miles de millones de euros en los bancos y garantizando al mismo tiempo sus deudas.(...):Como ya he dicho, todavía no sabemos si esas medidas funcionarán. Pero en última instancia, la política se mueve por fin guiada por una visión clara de qué debe hacerse. (...)
:
7 comentaris:
La rel del problema de les hipoteques sub prime es el seguent:
Imagineu el tipic negre americá de Alabama, amb una samarreta sense manigues, sense treball ni patrimoni, sentat al porxo de una casa que es cau a troços i on está de lloguer.
Arriba un senyor amb corbata i li diu. "Escolti, vosté vol comprar aquesta casa (abans de que se li caigui a sobre) i em deixará que jo li presti els cales?"
El negre no s'ho acaba de creure: "Pero jo no tinc avals ni nómina fixa ni res perque vosté em pugui fiar tants cales"
El de la corbata li replica: "Ah! Aixó no fa res! Jo ja me encarrego d'aixó".
Em preguntareu: Aquest tio de la corbata es d'un banc? Doncs no exactament. Es un corredor que treballa per els bancs i cobra comisió per cada hipoteca que fa. Com podeu imaginar, treballant a comisió, el seu criteri a l'hora de establir hipoteques fiables está tan regirat com el d'un politic que tingués que escollir entre fer inversions per una cosa util o invertir en quelcom que li donará vots i li permetrá aguantar-se 4 anys mes vivint de la moma. (está clar que no invertirá en quelcom util, no?) Doncs aixó mateix es el que pasa amb el venedor.
El problema venía d'abans: Els bancs americans no feien prous calés amb les hipoteques, així que van decidir que la solució era aumentar el nombre d'hipoteques. Pero com fer-ho? Es van posar en mans de corredorias comercials que farien la venta de les hipoteques i cobrarien una comissió.
Quan un banc te una hipoteca, preferiría tenir el cales ara mateix en ma i no esperar els 20, 30 o 40 anys a que l'hipoteca acabi, així que busquen altres clients que els hi vulguin comprar les hipoteques. El banc perd un percentatge del total pero a canvi te cales contants i sonants per invertir.
A mes a mes, com el preu de les vivendes aumentaba, posiblement, si la persona no pagaba, el banc, al quedar-se la vivenda, guanyaba una propietat revaloritzada que valía mes que el valor tasat al principi de la operació.
Una hipoteca d'una persona amb un treball estable, es una Hipoteca AAA (vol dir que te poc risc d'impagat). Una hipoteca AA sería la hipoteca d'una persona amb avals pero que no te un treball fixe. Una hipoteca A, sería la del senyor d'Alabama. Els banc van dir a aquestes hipoteques NINJAS (No INcome, no Job, no Assets) - Sense ingressos, sense treball, sense propietats. Aquesta crisi, es coneix en els cercles bancaris com la crisis NINJA.
Els bancs junten en un mateix paquet una barreja d'hipoteques i les posen a la venta. Moltes empreses compren aquest productes i els revenen a entitats financeres que buscan invertir en productes de futur amb rentabilitat baixa pero garantitzada. Aixi pot ser, que la caixa laietana, en els fons d'inversió dels seus clients, que negocia amb brokers nacionals i aquests amb brokers internacionals, tingui indirectament una cantitat important de cale depositat en aquests paquets d'inversió d'una banca americana... i el millor es que igual no ho saben!!!
Pero es clar, reventa la bombolla i de cop i volta, les vivendes començen a perdre valor. Els bancs que executen les hipoteques NINJAS, están adquirint propietats que valen una fracció del valor per el que ells han garantit els paquets d'inversió... De repent, ja ningun vol aquest paquets i comença el panic a la borsa. Dotzenes d'entitats finançeres están amb l'aigua al coll i unes quantes amb l'aigua per sobre el cap.
Solucció? Els goberns tindrán que invertir massivament i donar cales a fons perdut als bancs per mantenirlos a flot i que no s'en vagin a fer punyetes.
Aixi, quan les coses van be, els bancs tenen uns beneficis indecents, pagan una miseria d'interesos al cales que els hi dipositem i amb el seu afany de guanyar més, s'han ficat en un embolic a on tenen paper venut en paquets financers que diu que una vivenda val 1000, quan en realitat en el mercat només obtindrán com a maxim 800...
Pero esclar, davant d'aquesta golafrería finançera que s'ha provat mortal per moltes entitats, ara demanan ajut, i com els governs tenen deutes brutalment gegantines amb els bancs s'adonen que si no ajuden als bancs.. s'han acabat les condonacions de deuta, s'han acabat els credits que quen venç el plaç i ningú paga, es renegocien...ara demanaran que els credits es paguin religiosament o tancaran la aixeta, perque les están pasant putes i posats a ofegarse, no s'aniran sols...
Es per aixó, que ara, amb els cales de tots, els goberns están plantejant aixugar el deute dels bancs. i de pas, penjarse la medalla de "salvar el sistema".
Els beneficis son privats dels bancs, pero quan perden cales, la deuta es reparteix... molt maco!.
Pero es clar, com els partits politics (tots) i els goberns (també tots) s'han anat junts al llit amb els bancs, tantes vegades, ara no els poden deixar a l'estacada....
Es una vergonya. La responsabilitat dels goberns era la de regular controlar i legislar perque aquestes coses no haguessin pasat. A espanya, els goberns (tots, primer els del PP i després els del PSOE) gaudían de la bonança de la bombolla inmobiliaria. Donaba treball i la cosa anaba tirant i mai van fer res positiu per redirigir l'economia i treure-la de la totxana. Ara ha vingut el catapum i plorem tots! El que tenien que haver fet era diversificar l'economia, potenciar una economia basada en els serveis ( i no parlo de portar inmigrants per atendre els bars sense entendre ni un mot de catalá, contravenint les lleis i ningú fa res per posar-hi ordre)
Per començar en el barem internacional de riscos, a la caixa laietana, li han retirat nosequantes AAA's del seu ranking de seguretat i fiabilitat i el aigua el te per sobre del nivell del nas. I com la caixa laietana, vint mes.
Pero es clar, si els bancs fan fallida, no només s'enportaran les hipoteques, si no que s'enportaran tots els nostres estalvis, i si aixó pasa, el poble explotará, cridará alló de "a asaltar la bastilla" i tindrem una situació caotica. La solució que tenen els goberns es pagar, perque els que ara estan a dalt recorden el que va passar a frança quan es va asaltar la bastilla. Els que tenien el poder van a acabar a la plaça de la concordia pasant per l'invent del senyor Guillotin. Avui no crec que una cosa aixi pogues pasar, pero tot apunta que el any que ve, l'economia espanyola deixará de creixer i començará a encongirse, es el que es diu recesió. Aumentará el numero de parats
I tots recordarem com les inmobiliaries feien anar els "bin ladens" aquest billets de 500 Euros. Caler negre. I ens preguntarem.. a on estaven les inspeccions fiscals? Recordarem com els goberns no van fer mai res, cap llei per crear una politica d'habitatge que dongues garanties als propietaris per posar pisos en llogers sense la por de que si el inquilí no et paga, tinguis que liarte en judicis que no surtiran fins al cap de 3 o 4 anys, perque en altres paisos europeus, una politica d'habitatge que dona garanties al lloguer, evita que bombolles de la totxana com la que hem tingut a espanya ni tant sols agafin volada...
En fi, que els politics no han donat peu amb bola i ara ens tocará a tots netejar el estropici de la bombolla inmobiliaria i de la crisi internacional dels ninjas
I voleu sortir com els salvadors del sistema.... En sembla que us ho teniu que fer mirar.
Que curiós que malgrat tenir el sistema financer més fiable del món el ZP hagi copiat el pla del Brown, fet en un país on els bancs s'enfonsen.
Je,je, este comentarista anterior, me lo ha "quitao", de la boca. Vamos, que el zp, y los más, eso dicen, de cuatrocientos asesores, y tenemos que hacer, y copiar, lo que hacen otros. Y ojo, no me refiero a un tema de coordinación sino, a tener la "idea", vamos que creo que me explico.
Sino, sale el, o los listos, que al menos han hecho alguna cosa, aquí o hacemos nada. Ora cosa es, que realemente aquí se haya salvado el sistema financiero o se salve.
Una cosa, un amigo, el lunes va al banco, te aseguro es cierto, que no puede pagar la hipoteca. tiene tres hijos, y la empresa de su mujer, ha cascado. Ahora no llegan.
Tú sabes de algún, sitio que se haga cargo de la hipoteca, un tiempo al menos, o algo, ya que el tio está desesperado. Ahora ha ido a un abogado, y van a negociar con el banco, auqnue el banco le ha dicho, que de negociar nada. Que lo embargarán sino, paga.
El Abogado, se "saltará" al director y va a estratos más altos de esta entidad, ya sabes, a ver si así, se arregle el tema.
Todo este dinero y ayudas, lo van o vamos a ver, si nos hace falta. Ya vemos, que no. Sabes las medidas que se han tomado en Andorra. Esto si que es ayudar, al menos, más que aquí.
Te aseguro que lo que te ciento del embargo, es cierto. Que tiene cojones ver aun tio, como un carro, con cincuenta tacos, llorar y perder, su casa.
Claro, que el tema fonanciero, está solucionado y todos contentos. políticos y banqueros y demás, que se dedican a ganar dinero expeculando.
Un saludo
Anònim, Marc i Napo,
Bé, de moment la de Brown sembla la proposta més correcta, però ni ell ni ningú pot assegurar res. A banda de xerrar cal fer propostes i aplicar-les, crec que és això el que valia la pena de destacar.
Ok, traslado tu respuesta a mi amigo, que debe dejar su casa. Y te aseguro que es cierto. De hecho, ha escrito una carta al banco, y quiere que se la suelte en el blog. Creo que quedará muy esperanzado con tu respuesta y como se soluciona primero la crisis inmobiliaria, comprandole los pisos a los promotores, incrementando ayudas a través del ICO, a estas promotoras, solucionar el tema a los financieros.
Y a lo mejor, un día, quién sabe, igual a los mileuristas, y parados, excluidos, etc. No te preocupes. Estos pueden esperar.
Un saludo
Dius que sembla la proposta mes correcta?
Correcta per a qui? Per als bancs? per els goberns? o per els usuaris?
Ja hem vist que si una persona no pot fer front als pagaments, el banc s'agafa al text de l'hipoteca i no li importa deixar a una familia sense sostre. Ja ho va dir el Einstein "El interes compost es la força mes potent de l'univers"
Pero el dia que ells van malament toca que el govern que som tots, pagui, es a dir tothom a gratar se la butxaca!
sempre he pensat que com la vivenda es un dret, els goberns tindrien que legislar perque les hipoteques protegeixin mes al usuari, i evitin les usures hipotecaries per llei.
Saps, per exemple, que a espanya, si la teva vivenda en hipoteca perd valor, el banc et pot obligar per llei a hipotecar un altre propietat? Jo tinc tots els riscos i ells no prenen cap, pero si es al reves i ells prenen riscos també em toca pagar a mi? Es injust.
El que tocaria sería engarjolar a tota aquesta gent a qui la seva avaricia ens ha ficat a tots en aquests embolics! Ah! quina cosa mes fantastica quan es va inventar la "persona Juridica". Tal com va dir Ambrose Bierce es un "ingeniós procediment per obtenir profit individual amb cap responsabilitat individual". Genial.
Ja que em sento amb ganes de citar, us deixo una última cita que em fa reflexionar: A vegades penso que caldria mirar enrera. El proleg del codi de Justicia de Hammurabi deia de les lleis contingudes alla: "Per portar al regne la supremacia d'allo que es just, de manera que el fort no pugui abusar del debil." Oi que seria genial si les lleis d'avui en dia fossin igual de justes?
- Anònim i napoleón,
Ja dic que no es tracta de cap solució màgica.
Publica un comentari a l'entrada