Des de fa temps, Círculo de Lectores ha emprès una línia de treball que pretén agrupar textos, especialment textos bàsics de la nostra cultura amb il·lustracions d'autors de prestigi expressament encarregades per a l'edició. Penso, per exemple, amb Miquel Barceló il·lustrant La Divina Comèdia, o les obres de Shakespeare vistes per Jaume Plensa, encara que la llista és ja –per sort- molt llarga. Això fa que es programi, coincidint amb cada edició o no, una exposició amb les peces de l’artista. Ara, així, podem veure a Barcelona la sèrie d’obres d’Eduardo Arroyo que han servit per acompanyar l’edició dels cinc primers llibres de La Bíblia que el pintor madrileny féu fa uns anys per l’editorial, a la seva seu barcelonina. També incorpora algunes obres més de l’autor del fons del Círculo i una interpretació de l'Anyell Místic de van Eyck (1425-1435).
La premsa ha destacat el fet que un ateu declarat s’endinsi en el llibre fundador de les tres religions monoteistes nascudes a la riba mediterrània. No és pas el primer; per no anar massa lluny, ara s’ha anunciat la imminent publicació d’una altra Bíblia il·lustrada per Robert Crumb, autor molt particular de còmics. Aquí, doncs, sumaríem a la interpretació artística dels textos, una mirada teòricament atea.
En realitat, crec, Arroyo fa una mirada als textos bíblics amb el pes de tot el pòsit de referències culturals amb què vivim les persones de principis del segle XXI i, especialment, amb la revisió crítica de les icones i els llenguatges artístics sobretot de la segona meitat del segle XX que marca la trajectòria d’Arroyo. L’autor ve a dir que no ens podem desampallegar de les formes, dels objectes i de les imatges que configuren el nostre univers simbòlic, multiplicat fins a la sacietat en l’explosió d’imatges amb què es caracteritza la societat de consum. Així, la Bíblia esdevé el lloc de fundació i de destí d’aquest conjunt d’imatges amb què hem anat fent els relats fins a la seva crisi en els moments actuals. Afegint, a més, els nous mites de la postmodernitat (els diners, el poder i el sexe) a aquest conjunt que va de Moisès i la seva iconografia en Miquel Àngel fins al pop art i Mickey Mouse, per dir-ho de manera gràfica.
El repte, finalment, és encara més interessant en proposar una nova lectura, un nou repte, encara, als de la revisió crítica de l’art o les dualitats ateu/Bíblia i art/text. I és la que confronta el relat bíblic amb la nostra cultura actual, amnèsica o asèptica davant la força d’aquest relat.
La premsa ha destacat el fet que un ateu declarat s’endinsi en el llibre fundador de les tres religions monoteistes nascudes a la riba mediterrània. No és pas el primer; per no anar massa lluny, ara s’ha anunciat la imminent publicació d’una altra Bíblia il·lustrada per Robert Crumb, autor molt particular de còmics. Aquí, doncs, sumaríem a la interpretació artística dels textos, una mirada teòricament atea.
En realitat, crec, Arroyo fa una mirada als textos bíblics amb el pes de tot el pòsit de referències culturals amb què vivim les persones de principis del segle XXI i, especialment, amb la revisió crítica de les icones i els llenguatges artístics sobretot de la segona meitat del segle XX que marca la trajectòria d’Arroyo. L’autor ve a dir que no ens podem desampallegar de les formes, dels objectes i de les imatges que configuren el nostre univers simbòlic, multiplicat fins a la sacietat en l’explosió d’imatges amb què es caracteritza la societat de consum. Així, la Bíblia esdevé el lloc de fundació i de destí d’aquest conjunt d’imatges amb què hem anat fent els relats fins a la seva crisi en els moments actuals. Afegint, a més, els nous mites de la postmodernitat (els diners, el poder i el sexe) a aquest conjunt que va de Moisès i la seva iconografia en Miquel Àngel fins al pop art i Mickey Mouse, per dir-ho de manera gràfica.
El repte, finalment, és encara més interessant en proposar una nova lectura, un nou repte, encara, als de la revisió crítica de l’art o les dualitats ateu/Bíblia i art/text. I és la que confronta el relat bíblic amb la nostra cultura actual, amnèsica o asèptica davant la força d’aquest relat.
* article per la revista Valors (novembre 2009)
L’exposició Eduardo Arroyo – La Biblia y el Cordero Místico es pot veure sins el proper 25 de novembre a Centro Cultural Fundación Círculo de Lectores en Barcelona (C. Consell de Cent, 323)
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada