dimecres, de novembre 25, 2009

La culpa i Frankenstein


Hi ha un article de Gregorio Luri, de fa dies (18.11.2009, La Vanguardia), que podeu llegir sencer aquí, que em té el cor robat. L'autor, crític amb determinades derives de l'educació al nostre país, fa un paral·lelisme entre el seu monstre preferit i la manca absoluta de responsabilitat que transpira el món (educatiu). Diu Luri que quan Victor Frankesntein veu la seva criatura, no la vol reconèixer, la rebutja. "Y de este rechazo se nutre la "maldad" de la criatura. Pongo la palabra "maldad" entre comillas porque, aunque es cierto que el monstruo nos da miedo, nos negamos a considerarlo malo. Preferimos pensar que está mal diseñado", diu.
:
En el moment que el mostre li reclama al seu creador, el primer exclama: ""Dadme la felicidad y seré virtuoso". No le pide que le enseñe el camino de la virtud, sino que exige la felicidad para poder considerarse a sí mismo un ser moral. En este sentido Frankenstein o el moderno Prometeo prefigura la actual sociedad terapéutica y, de manera muy especial, nuestra escuela". D'aquesta manera, diu Luri, "hoy nadie parece ser realmente responsable de su drogadicción, su obesidad o su fracaso escolar. La culpa de lo que nos ocurre precede y condiciona nuestra voluntad".
:
I afegeix que "la responsabilidad sobre nuestros vicios se ha esfumado porque no tenemos vicios de los que poder responsabilizarnos, sino enfermedades que padecemos inocentemente y reclaman la piedad de un terapeuta".
:
Bon resum de la societat medicalitzada en què ens trobem, exempta de tota responsabilitat per temor a la culpa o al culpable, per temor a la infelicitat i el trauma, pel temor al tumor, pel pànic a veure el mal en estat cru (i dins nostre), i per l'oblit de la mort. El lloc de cadascú, doncs, l'aportació única de cada home o dona, sense por al fracàs o al mal intrínsec de cada fet, seria un lloc massa a la intempèrie, massa abocat al virus.
:
I encara més. Potser per això ens refugiem en els murs de la moral, encara que cada vegada més prims, enlloc de l'heroïcitat ètica, pròpia de folls, pròpia dels que -coneixent-lo- han decidit traspassar el límit amb totes les conseqüències.
:
Il·lustració: Frankenstein (1934), de Lynd Ward.
:
Publica un comentari a l'entrada