diumenge, de novembre 15, 2009

Fer de ciutadans

Amb motiu de les darreres eleccions al Parlament Europeu em vaig anar fent la idea que, de fet, la causa de l'abstenció i, principalment, de la caiguda del vot socialista i d'esquerres es deu a la manca de projecte per Europa. La commemoració aquests dies del 20è aniversari e la caiguda del Mur m'ha fet recordar precisament la situació contrària. En aquells anys, de la mà de lideratges com el de Kohl o Felipe (curiosament, aquest darrer fou l'únic que stigué al costat del primer el dia cita), el projecte europeu passava per fites clares: llibertat de persones, capitals i mercaderies, avenç en les institucions polítiques, etc. La reunificació alemanya afegia un nou repte, amb solideses i també amb incerteses. El relatiu fracàs dels objectius polítics de la Unió n'és una mostra, segurament.
:
Fernando Vallespín, a El País, explicava la necessitat de refermar un nou projecte de fortes bases econòmiques i polítiques per Europa, ja que "la reciente crisis económica ha sido una muestra bien palpable de hacia dónde conduce el capitalismo sin ligaduras ni controles políticos y la irracionalidad de un modelo volcado hacia un sistema financiero carente de una conexión directa con la economía real". L'autor posa de manifest l'absència de controls liberals en les noves democràcies ultraliberals de l'Est i espregunta per què és tan anodina, tan avorrida, la política dels països de deocràcies més assentades. I, especialment a Espanya, on el fenomen de la corrupció empeny encara més a la desafecció. I diu:
:
Puede que, después de todo, la causa esté en la ausencia de un verdadero proyecto colectivo, algo en lo que nos sintamos todos implicados y se escape de las conocidas y tan vituperadas rutinas. Una puesta al día de nuestros fines como sociedad; la persecución de un nuevo modelo de organización social más ajustado a los requerimientos de la sostenibilidad y las nuevas condiciones de vida. Y para que la respuesta sea efectiva debería surgir de una discusión abierta donde estén presentes las diferentes voces a las que nuestras democracias dieron visibilidad. Pero esto exige ya que los ciudadanos dejen de rasgarse las vestiduras, se arremanguen, y estén dispuestos a ejercer de tales.
:
Publica un comentari a l'entrada