dilluns, de novembre 30, 2009

Nou *

:
El passat 9 del mes 9 de l'any 9, de 9 a 9, davant el carrer Nou número 9 de Mataró (durant molts anys la novena ciutat de Catalunya) va acollir l'obra de 99 artistes amb la base d'una nou. A les 9 i 9, tot recollit, hi va haver un concert de Pau Riba amb un tema nou. Sota aquest esquema, la ciutat va viure una experiència novedosa que no s'acabava aquí. Un petit curmetratge sense veu i una exposició de les 99 peces durant unes setmanes a la sala d'exposicions de Caixa Laietana -enmig de la qual es va anunciar la fusió de l'entitat amb una altra caixa per fer un nou ens financer-, així com també un esplèndid catàleg, l'han completat. Les accions han estat pensades per un col·lectiu que inclou l'experiència dels sempre creatius Josep Mª Calleja i Mª Àngels Ballbé i la saba nova de Neil Harbisson, Moon Ribas i Albert Ibànyez.

Tot plegat em fa compartir tres reflexions. La primera, que de les accions artístiques inventades al segle XX per reformular l'art, potser la performance (o la interpel·lació de l'art al carrer i les seves interaccions 'festives' o d'espectacle) és la que té més vigència i acceptació. L'art, que sovint utilitza llenguatge arcà, hermètic, quasi gnòstic, passaria així directament a la categoria del pop amb el risc, però, de la seva banalització.

La segona, que el límit, sens dubte, és molt més creatiu que la seva absència. Ho saben els escultors de marbre més bé que ningú. La pedra i l'ofici de treballar-la són les dificultats i alhora la grandesa de l'art, la seva base. En aquest cas, els 99 artistes van haver de compondre's-les amb una petita nou i una capsa cilíndrica transparent, totes del mateix tamany. I les 99 possibilitats de fer quelcom més que una nou i un tros de plàstic, o una nova cosa des d'això, ens diu molt sobre la funció de l'art, de la creació, de la construcció de nous elements simbòlics i emocionals des del es matèries i els límits més bàsics.

La tercera també diu molt del moment on som, que consumeix experiències, quant més intenses millor, però que s'acaben en sí mateixes. I després, per no angoixar-nos, anem a la recerca d'una altra experiència brutal. Crec que 99 peces (i un film, i un catàleg, i una cançó...) haurien de donar més de sí que no aquest pas tant fast-food per nosaltres. Perquè l'art, de fet, completa la seva funció quan ens interpel·la dins nostre, quan després de fer-ho ja no som ben bé els mateixos que érem, quan ens fa passejar per móns que no sabíem que existien i ens hi estem una bona estona perquè hem perdut la noció de l'espai i el temps. Voldria pensar que l'experiència (també aquesta) ho fa possible. Però potser ja haurem anat a buscar quelcom nou.
:

* publicat a la revista Valors (desembre 2009)

L'exposició 09 09 09 es pot veure a la Sala d'Exposicions de Caixa Laietana a la Plaça Santa Anna, 1-4 Mataró, fins el proper 9 de desembre.

:
Publica un comentari a l'entrada