dimecres, de novembre 18, 2009

Markale i el raig de llum

:
Aquests dies, i fins a mitjan desembre, podeu visitar en una de les sales de Ca l'Arenas (C. Argentona 64, Mataró) una mostra de Perecoll que consta d'un sol quadre, un díptic, de fet. Bé, dos, l'altre és un magnífic retrat que féu de l'artista Jordi Arenas fa uns quaranta anys. De manera que Perecoll es tretroba amb Arenas, amb la seva casa i el seu art, encara que sigui de refiló. Perquè l'obra en qüestió, com diu en Pere al seu bloc, fou "realitzada sota la influència de les imatges que li quedaren gravades en la retina, del sagnant atemptat al mercat de Sarajevo , el dia 5 de febrer de 1994". D'aquí el seu nom "Markale".
:
L'organització ha tingut a bé de disposa tres cadires per poder-lo contemplar sense pressa. Val la pena. Primer, pel que 'entra pels ulls': el joc de llum que produeix l'efecte de pinzellades negres sobre un llenç també negre, combinant les brillantors, els gruixos, la matèria, els girs, etc... L'efecte és immediat: de cop, la pintura pren la capacitat de desdoblar-se en múltiples imatges, pren moviment, dóna prioritat sobre el teu punt de vista.
:
Després ens fixem amb les formes. Aquells guerrers d'altres quadres són avui víctimes o herois d'un mercat coplit per la destrucció; aquelles dames velazquianes de la Cort que havia trenat Perecoll fa uns anys, han desmuntat la seva figura en trossos de carn tallada per la metralla. Els mars ara ho són de sang barrejada amb els melons, les gallines, les taronges, les patates i el foc. Aquells fluxes d'aigua salada o d'amor, de teixit o de xarxa, ara ens agermanen amb la mort.
:
En acabat l'efecte visual, com en les pintures barroques o els orientalismes abigarrats, hem de ser capaços d'obrir-nos als efectes més endins. També el quadre sembla les nostres entranyes, els nostres mals físics i les nostres misèries morals. I també les solidaritats extremes, les ànsies de pietat que sembla cridar el mar, lluny, ara ja només un testimoni. També veure que entotsolats no som res. També ser conscient que quan tot és negre i només negre, un sol raig de llum duu vida al món, la vida que capgirarà el quadre, que li donarà sentit.
:
En parlen Pere Pascual i Marta Teixidó. I, sobretot, un magnífic poema de Cinto Amat.
Fotos: Jordi Cantenys i Marta Teixidó, .
Més posts sobre Perecoll en aquest bloc: Entre negrors, L'interior dels artistes, Àngels, Perecoll a can Xalant, Soldats, Entrevistes d'interès, El matís després del negre, Fins que em siguis tornada.
:
Publica un comentari a l'entrada