dimecres, de març 03, 2010

Ens tranvsestim a cada instant

:
Organismes cibernètics que no reconeixeran
el jardí de l’edèn darrere els gratacels
de la ironia, la mort i la perversitat del cos
que excedeix sempre els seus límits,
que és semblant però diferent,
resultat d’interaccions constants,
un producte social que alguns escolliran
per fer estudis de mercat –de mercat!-
traçant divisions inexistents,
i un grup seran els homes, l’altre les dones
(es venera el dualisme d’uns gèneres artificials)
-i què farem amb els qui habiten la frontera,
què direm a Venus Boyz o Murray Hill?
Podries proposar reformar les bases
i distingir la gent segons les pigues de l’escot,
la femesa de les natges, la manera de besar,
l’accent a les parpelles o l’elegància de les mans,
sabent que ens transvestim a cada instant.
:
Mireia Calafell, "V", Poètiques del cos; Ed. Galerada, Cabrera de Mar, 2006, p. 24
Foto: Spencer Tunik en una de les seves sessions (Pollsb). Vegeu notícia sobre la seva darerra acció a Sidney.
:
Publica un comentari a l'entrada