dimarts, de març 09, 2010

Quintana i jo

:
Dissabte a la nit vaig assistir al concert de Gerard Quintana, a Mataró. Ni la predisposició (força gent propera m'havia fet cara rara i em deia 'és que a mi no m'agrada') ni part del resultat semblen massa favorables, la veritat [vegeu crònica de DiaridelaMúsica.com, d'on he tret el vídeo, i de Capgròs]. Però a mi m'agradaria destacar alguna de les impressions positives que hi vaig treure.
:
La primera, els temes. Tant de les lletres d'ell com de les prestades, almenys en les que més em vaig fixar, traspua la idea de l'ambivalència, del mirall que l'entorn (els altres, l'altre, l'enemic, la parella...) significa per nosaltres. Alguns exemples, "La por", d'Eduard Escofet; "La meuca de l'eunuc", de Mònica Casamiquela; una que no sé com es diu que equipara l'amor i l'odi; o "Al cel". Mirall i complement, alhora, dels éssers que convivim amb diversos 'jo' i no els coneixem massa a tots. També m'agrada que l'actitud, davant d'això, combini la tendresa cap a l'ésser en qui conviuen 'jos' contradictoris amb la necessitat de criteri, de pauta, de valor personal, de premissa ètica. A mi, aquesta línia argumental de les peces de Gerard Quintana, és la que més m'interessa d'ell. I crec que és de les més originals en el panorama musical (i cultural) català.
:
La segona, els autors, que em semblen magnífics i -en canvi- segurament desconeguts fins i tot pels més avesats en poesia. Em sembla fantàstic 'descobrir' per la cultura de masses (encara que de masses n'érem poques) poetes que són la mar de bons. I la poesia, de fet, és feta bé per recitar o per cantar, no ens enganyem.
:
La tercera, encara que jo d'això no en sé ni un borrall, la música. Si bé es bo destacar l'esforç de la 'fusió', de cercar un llenguatge propi més enllà del conegut i provar amb l'eclecticisme (al cap i a la fi, són signes del temps), el Quintana que brilla, i emociona, és el que interpreta Dylan, el que depura l'excés, el que canta sense més pretensions (i es limita sobretot a cantar). Algunes peces d'aquest nou disc (que encara no tinc) podrien acostar-s'hi, perquè -de fet- sabem que pot donar-ho.
:

Publica un comentari a l'entrada