web.gif)
Ja m'ha arribat el darrer número de la revista
Valors, del que el seu co-director, Joan Salicrú, en feia fa poc una presentació i lincava a alguns dels continguts [
aquí]. En ella s'hi fa un resum de les mútliples activitats que s'hand esenvolupat sobre aquesta qüestió, posant per escrit algunes de les reflexions interessants que s'hi han fet i alguns articles més, francament interessants. Jo mateix en vaig fer una breu reflexió [
aquí] a rel de l'acte organitzat per la revista el passat mes de febrer. Hi ha el perill, deia allà, de fer un debat un pèl papanates, o voluntarista, sobre aquesta qüestió.
:
Però també, i és massa sovint que passa, quedar-nos cínicament en el paper instrumental de la política. O en les seves dimensions més intrínseques com passa en altres disciplines, com l'economia o l'art, fent que només sigui per entesos o avesats. Precisament, crec que de la política cal treure tot el que la retroalimenta: la primacia de les declaracions en premsa, el llenguatge autoreferenciat, el 'sacerdoci' amb que es practica tan sovint... La política, com l'economia, com la religió o l'art, no és tan sols quelcom d'entesos. Aquesta també és una perspectiva ètica.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada