dijous, d’octubre 14, 2010

Trossos de lluita *

Hem dit ja algunes vegades, a l’hora d’acostar-nos a veure la vida d’aquells amb qui ens volem emmirallar, que el socialisme democràtic, més que una teoria, és una pràctica: aquella que assoleix gradualment millores en les condicions de vida de les persones que pateixen desigualtats de manera que puguin desplegar el seu projecte vital de forma lliure i responsable. Hem dit que, més que en les institucions, el seu desplegament abasta molts àmbits de la vida, tot i respectant-la tal com és: en la manera com habitem l’espai públic, com ens relacionem amb els veïns, com alertem de les precarietats que ens envolten i donem veu i iniciativa als que les viuen, com resolem els conflictes, com administrem les nostres associacions, com participem a l’escola o el barri, com transmetem els nostres valors als nostres descendents, com advertim valors més autèntics que els que la societat de consum vol aplicar-nos, com despertem el sentit crític de la gent, com albirem i fem compartir la bellesa que aquest món d’ara i aquí, i el que preparem per l’esdevenidor, pot oferir-nos, malgrat tots els seus mals...

I també, finalment, ja hem dit sovint que, contra el que sembla dir la història quan l’estudiem, més que fet de grans personatges i cabdills, el socialisme treu la seva força de l’organització de milers de persones que aporten el seu tros de lluita personal als nostres ideals col·lectius, als gestos que semblen simples però que sovint són tota una vida i un exemple de com val la pena de viure-la.

La lluita per l’autorealització personal, titànica, posada als servei dels altres, de l’Encarna Siles valdria per tot un llibre sencer. Hi valdria més enllà de l’anècdota de la relació d’una persona gran amb les noves tecnologies. És més que això, és l’esforç per la dignitat, per l’educació en tot el seu sentit alliberador, per aprofitar la vida en la seva plenitud, per ser feliç donant-se, per encarar les dificultats amb valor. L’activisme de Pedro Palacios és una altra lliçó, la que posa avui en primer pla un alt contingent de persones actives que –per ser grans- el capitalisme (o una pretesa renovació consumista) hauria quasi amortitzat. Les persones no ens amortitzem com si fóssim una mercaderia i aquesta és avui la passió de Pedro i molts socialistes més. En Joan Planas, enguany centenari, aporta en aquest llibret un altre exemple de discreció i de feina, de superació i d’estima; encarna ell mateix els valors que els socialistes volem defensar encara que se’ns pugui titllar d’innocents. Innocents sí, no pas ingenus.

En enllestir aquest projecte ha arribat la mort del company Joan Bellavista, per qui també tindrem un record. Pocs mesos després de la seva germana (a qui vam homenatjar en el seu centenari), ens deixa després d’una llarga vida de compromís amb el seu barri i la seva gent, després d’una gran constància i molts anys de treball junts. Els socialistes de Mataró el trobem a faltar.

Espero que en acabar de llegir aquest llibret tingueu la mateixa sensació d’orgull que jo he tingut de pertànyer al nostre projecte, que, amb persones així, ve de lluny i que va encara més lluny.

* introducció al llibret d'homenatge a quatre veterans socialistes, editat pel PSC de Mataró, i que serà presentat demà passat al sopar d'inici de curs

Publica un comentari a l'entrada