dilluns, d’octubre 18, 2010

Mataró i l'art del s.XX *

Tres opcions preses el seu dia, i si poden interactuar en el futur, poden ser el nucli d'una interessant especialització mataronina. Començo pel final: la instal·lació del Fons Miralles, 400 mil exemplars que seran digitalitzats, va ser objecte fa pocs dies de l'atenció dels mitjans i de la visita de l'Alcalde Baron, que en parla aquí també en la línia dle que exposaré ara. Mataró ha de ser quelcom més que el seu magatzem. Cal aprofitar tant la documentació com el coneixement del conegut crític d'art.

La segona de les opcions és la d'acollir la col·lecció del publicista Lluís Bassat, una meravella que tindrem el goig de disposar, d'entrada a la Nau Gaudí, i més endavant en un nou edifici emplaçat a la Farinera Illa. I la tercera, que ja és un pèl més antiga, és la conversió de l'antiga casa familiar dels germans Arenas en un Centre d'Art, fruit de la cessió que l'artista féu a la ciutat tant del bé com d'una important col·lecció d'obra seva. Potser caldria afegir-hi la cessió de la col·lecció Ubach.

Les tres, o quatre, iniciatives, a banda que formen part de la mai prou ponderada col·laboració entre el sector públic i el privat (i per tant de la confiança de molts altres en la ciutat), tenen com a característica comú que s'especialitzen en l'art que s'ha fet a Catalunya a la segona meitat del segle XX, un període interessantíssim per les transformacions estètiques que s'hi van produir, i pels seus efectes sobre Catalunya.

Encara caldria afegir-hi més coses: l'enorme background que acumulala ciutat en aquesta matèria, que comptà amb mestres tan importants com Eduard Alcoy o Josep Mª Rovira Brull, sense desmerèixer-ne d'altres. Aquí tenim una gran oportunitat, ciutadans. Aprofitem-la.


*article publicat a MataróNotícies.cat.
Publica un comentari a l'entrada