dimarts, d’octubre 05, 2010

Laics i creients són igualment creadors de creences

Émile Poulat ha començat fort a la taula rodona que, sota el títol “Creients i no creients: reptes comuns”, s’ha celebrat al saló de cròniques de l'Ajuntament de Barcelona ple de gom a gom, en el marc de la Trobada Internacional que la Comunitat de Sant Egidi celebra fins demà a la capital catalana, moderada per Augusto Forti, científic col•laborador de Federico Mayor Zaragoza quan aquest estava al front de la Unesco. El professor a l’École d’Auts Études Sociaux de França ha etzibat que "no totes les religions són respectables" i ha reivindicat que "els laics han estat creadors de creences, la fe pública, el crèdit públic, a la raó, en un espai públic inclusiu quan la religió era exclusiva", bo i que reconeix que el món creient i el no creient ha de ferun camí “perquè la terra no esdevingui un infern, hi hagi cel o no”.

Del ‘bàndol’ des laics, enmig que tots els participants al•ludissin a la confusió terminològica des termes ‘laic’, ‘creient’ i ‘no creient’ que les diverses traduccions de la taula havien produït, s’hi ha sumat el filòsof català Rafael Argullol, professor de la Universitat Pompeu Fabra. Argullol deia parlar des de la no creença en cap déu en particular, però que pensa en Déu “més que molts religiosos” i s’ha mostrat disposat a recuperar, des de la fe i la filosofia, la iniciativa davant “un món on predomina la hybris, és a dir, la desmesura, sense cap raó que la critiqui ni cap mediació que la contingui”. A parer seu, al món actual, hi ha una profunda “crisi del pacte de drets i deures il•lustrat fruit de viure en una tirania de l'actualitat, una mena de ‘presentisme’ que canvia la concepció dels éssers humans a la terra i, amb ella, la crisi del sentiment religiós, que no és tan sols semàntica”.

Enrique Barón, expresident del Parlament Europeu, ha fet un repàs de la situacó e les confessions religioses en el nou marc normatiu comunitari i ha recordat que "totes les confessions religioses han estat sempre partidàries de la Unió Europea".

El sàbat és laic

Sens dubte, però, el plat fort de la taula rodona ha estat la intervenció de Gilles Bernheim, que iniciava la tanda dels creients. El Gran Rabí de França ha entusiasmat l’audiència explicant la seva interpretació personal del ritual mosaic del sàbat, el dia del descans de Déu segons el relat bíblic de la Creació. "El sàbat és laic”, ha dit; “més que un descans, hem de parlar d’un retir de Déu, de manera que Ell es retira i dóna espai a la seva Creació per donar-lo a l’altre, per acollir-lo i perquè hi hagi encontre", de manera que “les jueus entenem que cal obrir-se al món i a la resta de creences”. De fet, "la grandesa de les religions és que facin pensar els no creients", ha exemplificat. Bernheim ha recordat també que "el segle XX és el de la ruptura de la memòria; des de l’experiència comunista i l’Holocaust, vivim 'sense pares' i els substituïm massa sovint per fonamentalismes.

L’arquebisbe catòlic de Lille, Laurent Ulrich, ha reprès aquesta reflexió reconeixent que "les nostres cultures actuals estan marcades per una florescència de creences que no troben sovint lloc a les esglésies" i ha reivindicat el paper de la religió a l’opinió pública com un element de llibertat. "La llibertat de no creure no es pot imposar com a norma per tothom", s’ha queixat.


Publica un comentari a l'entrada