Aquesta magnífica foto de Romouald Gallofré correspon al Cementiri dels Caputxins de Mataró, just uns dies abans de celebrar Tots Sants i, per tant, de visitar els cementiris en un dels esdeveniments més concorreguts de la ciutat. M'agradaria equivocar-me, però crec que hi ha aquí una veritabe 'fractura' generacional, fruit de la consideració que té la mort a la cultura contemporània i la pràctica explusió dels rituals mortuoris de la nostra cultura. Si amb un cosa tan complicada com la mort no despleguem tant els rituals de pas com la capacitat 'ordenadora' dels relats, no m'estranya aquest canvi de paradigma, pel qual la mort, senzillament, és un tràmit horrend que millor que resti com un tabú.
Però tornem al Cementiri. L'Ajuntament ha aprofitat per explicar com avancen les obres de recuperació d'aquest magnífic recinte, molt malmès pel temps i per un cert caos administratiu de fa molts anys. En aquesta visita, a més, es va donar compte que el 40% dels mataronins opten per la incineració, després que aquest servei s'hag implantat fa pocs anys a la ciutat. Des del punt de vista de la sostenibilitat, sens dubte, és molt preferible: fa falta menys metres quadrats i menys inversió i, si es resol bé, podria antenir-se el culte als morts propi de la nostra cultura... si el tabú no s'ho acaba d'endur.
I des del punt de vista religiós, aquesta opció podria ser perfectament lliure. El cristianisme, per exemple, és una religió de vius i no de morts, com deia Jesús mateix. Ignoro quin és l'origen (si canònic o cultural) de les altres religions presents a casa nostra. I pels supersticiosos, una darerra reflexió: Segur que a alguns ja els anirà bé que els cremin abans d'anar a l'Infern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada