dimarts, de juny 28, 2011

Shakespeare i el profit

Us recomano llegir l'article de la professora Laura Borràs publicada al butlletí digital del Centre d'Estudis Jordi Pujol. Parla sobre el llibre de Martha Nussbaum, professora de dret i ètica a la Universitat de Chicago, Not for Profit: Why Democracy Needs the Humanities (Princeton University Press, 2010), un assaig que acaba de ser traduït al castellà: Sin fines de lucro (Kath Editores, 2011). La tesi central de l'article ve a tomb encara calenta la decisió del nou Govern minoritari de farregar-se el Festival Shakespeare de Mataró, que ha rebut una crítica unànime... excepte del PP. Alguna cosa fa pudor de podrit a Dinamarca.

En aquest cas ve a tomb per la justificació 'economicista' (i segons m'expliquen, incerta) que es fa servir com a excusa. Massa sovint s'usen aquests termes per arraconar les humanitats i la reivindicació de la cultura clàssica o, com en aquest cas, relativa als orígens del teatre modern. Diu Borràs:
Si descuidem les disciplines que no tenen una aplicació directa en els interessos del mercat ens descapitalitzem en termes espirituals, morals. Faig servir la paraula «espiritual» en un sentit ampli i fort. Podem educar, com afirma Nussbaum, per al creixement econòmic o per a l’educació del creixement humà. L’anglès profit («benefici» en un sentit de guany econòmic) no equival al català «profit», que remet a l’avantatge que es treu d’alguna cosa sense que l’associació d’idees crematística sigui immediata. Les humanitats no es mesuren en termes de rendiment econòmic, d’ànim de lucre, sinó per la seva capacitat de desenvolupar el pensament crític, l’anàlisi i comprensió dels fets a partir de la reflexió i l’argumentació. 
Però el cert és que tampoc totes les lectures economicistes han estat contemplades. Una aposta singular, de caràcter estratègic (no pot donar diners ni èxits al principi), lligada a la qualitat, deia molt del paper que Mataró volia jugar en el futur. Que ho eliminin, també.



4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ramon, no hace un mes que el nuevo gobierno está en el poder y empieza a notarse. El despilfarro, el clientelismo, la desvergüenza de vuestra gestión empieza a ser reconducida. La democracia necesita las humanidades, pero no necesita el expolio que realizan grupos organizados que sacan dinero para su propio provecho del sudor de los contribuyentes. Cuando algo como ese festival obtiene unas subvenciones tan inmensas y sólo recauda 6.000 euros, es que no tiene demasiado interés. Si queréis promover las humanidades, colgad las obras completas de Shakespeare en la web del ayuntamiento, que están libres de derechos de autor. Nadie os criticaría por ello. Eso también promueve las humanidades y es gratis. O tened una mediateca municipal donde estén esas y otras obras a disposición del público. Pero claro eso no os da dinero a los que vivís de la sangre ajena. Es repugnante la argumentación que das, puro sofismo. Lo que ha pasado es que a los tuyos os han quitado una fuente de ingresos, caldo de costilla de contribuyente. Las cosas están cambiando, para bien. Qué excelente alcalde empieza a ser Mora, aquel al que despreciabas en estas mismas páginas hasta hace cuatro días porque pensabas que era imposible que os pudiera ganar --yo mismo no me lo creo todavía--, pero os ha ganado. Y mira, uno de vuestros proyectos estrella para beneficio de amiguetes ya está out.

Anònim ha dit...

totalment d'acord amb l'anterior anonim. I si preguntes al carrer la gran majoria de la població -excepció feta dels beneficiaris del festival de subvencions- també.

Es te de estrenyer el cinturó i deixar de disparar la polvora del rei, perque en aquest cas, no la paga el rei. La paguem tots. I si la ciutadania es te d'estrenyer el cinto, esperem que els que ens representen donin exemple. Aixó l'anterior govern ho vau perdre de vista.

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim,
No conec absolutament ningú de la Fundació Shakespeare, fora de quatre comentaris que he intecanviat amb la Montse Vellvehí algun dia. Aquesta visió clientelar és el que ens fa mal... En fi, cal que algú faci apostes estratègiques de qualitat. En fi.

- Anònim,
Els ajustaments pressupostaris del festival ja estaven fets. Posats a fer, que treguin Les Santes, oi?

Anònim ha dit...

Doncs si, si no n'hi ha diners, que les treguin.