Avui és Sant Jaume. A l'Antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, en una bella capella d'estil barroc que fa cantonada amb el carrer de Sant Pelegrí, s'hi celebra cada any una missa. Ahir mirava el programa de la nostra Festa Major, que inclou diversos actes no estrictament de la festa de Les Santes (concert de quinze anys dels castellers, art al carrer sant Pere Més Alt, etc...) i veig que aquesta missa no hi surt.
De cop vaig moure'm per preguntar si el nou Govern de la ciutat,, un govern de minoria (elitista?), posats a suprimir actes culturals "elitistes", com el festival Shakespeare, que ens facin pensar amb altres segles (bé, que ens facin pensar i prou), també s'havia carregat enguany aquest acte. Vaig mirar a la seva hagiografia si l'alcalde foraster tenia mania al barroc (mataroní o anglès) i sembla que d'això tampoc hi entén. Es veu que la Missa sí que s'ha fet. Missa clandestina.
Em van dir, però, que l'exclusió de la Missa de Sant Jaume del programa de Les Santes no ve d'ara, que ja en fa uns anys i que es deu al fet que la Missa es faria igual si la festa major fos en unes altres dates.
Em va semblar un argument de pena. Sobretot perquè qualsevol pet de mataroní o vol de mosca que sembli la tonada del Bequetero és integrada en un extens programa que, enguany, va del 22 al 30 de juliol.
És obvi quin n'ha estat el motiu. Mentre hi ha ciutats on es prohibeix o se silencia l'Orgull Gai, a la nostra s'obvia el llegat cultural, encara viu en la seva dimensió religiosa, que va més enllà de determinats paràmetres mentals. Les raons són les mateixes: per no 'contaminar' la vida pública, la festa que -curiosament- porta el nom de 'Les Santes'. També és possible que fos el propi alcalde de Mataró aleshores, Manuel Mas, qui sentenciés la diada de Sant Jaume quan va recordar que era 'patró d'Espanya'. La religió anti-Espanya sí que està de moda, i té la seva Inquisició.
Sóc dels que troba molt bo que la nostra festa major s'associï (cada vegada per menys, però) a la recuperació de la democràcia, a la celebració festiva de la ciutadania i a les ganes de retrobar-nos com a mataronins, amb orgull. Però també crec que no es pot matar tot el que és gras. La nostra festa no va néixer després de Franco. Ni amb Franco. Hi ha una tendència massa agosarada -al nostre país- a fer cau i net de seguida, a tallar abruptament amb el passat i a pensar que el món comença quan un va néixer.
La Missa de sant Jaume, a poques hores de la Crida de la Festa Major, ens recorda força coses. Que no venim d'ara mateix, i que les petges per 'fer ciutat' passen per personatges i segles que no hem viscut i que és bo de respectar. Que és una manera de recordar-se dels malalts (ara, al costat, hi ha un centre de malalts aguts) abans d'uns dies en què no tenen cap -cap- protagonisme. Que la devoció de Sant Jaume (bo i que prové de Mn. Jaume Sala, el llegat del qual serví per erigir l'hospital i la capella a canvi que cada any l'Ajuntament honorés amb la seva presència a Missa aquest llegat), ens lliga als camins dels pelegrins d'Europa, aquest projecte polític tan important. Que la capella reuneix encara una petita comunitat de cristians que, totes les setmanes de l'any, hi celebren l'eucaristia i en tenen cura, talment com qualsevol altra entitat i associació ala que estem tan acostumats a glossar. En el propi Programa de la festa major.
En fi. Que això s'ha d'arreglar. I costa molt poc.
2 comentaris:
no tindrem la sort de que es persegueixi la religió cristiana com si fos una secta qualsevol.
si es pogues raonar amb els creients, ja no existirien les religions.
Anònim
De fet, el cristianisme és la religió mes persegida, en aquests moments, arreu del món. Si es pogués raonar amb els intolerants, ja no existirien les persecucions contra les religions.
Publica un comentari a l'entrada