De missa en missa, demà és la de Les Santes. L'element més genuí de la festa, sens dubte. I un dels elements patrimonials immaterials més destacats del nostre país. Una missa composada per un jove mestre de capella, al segle XIX, és cantada quasi ininterrompudament fins els nostres dies el dia de les santes Juliana i Semproniana. Un acte recent, organitzat per l'Associació d'Amics de ca l'Arenas, commemorava el 40è aniversari de la revitalització de la Missa, a través de Jordi Arenas, que fou l'encarregat de dirigir-la el 1971 (i de renovar-la a fons) per l'aleshores rector de Sta. Maria, Mn. Francesc Pou. Va ser un acte magnífic, i concorregut, que comptà amb la participació de Nicolau Guanyabéns, historiador, els músics Marcel Olm i Lluís Carné i la cantaire Mª Dolors Fernàndez. En aquest acte es va fer esment també del cant dels Goigs, el full dels quals us poso avui d'il·lustració. Aquí hi teniu l'arxiu sonor.
També va ser un acte clandestí, perquè cap dels mitjans de comunicació va mostrar interès en assistir-hi. Tampoc ningú de l'Ajuntament. La dreta no és el que era.
Demà és la Missa i segur que no serà clandestina. No pels seus atractius intrínsecs o la seva dimensió pastoral (serà presidida per l'Arquebisbe Lluís Martínez Sistach). Serà el primer any que els regidors d'extrema dreta, la Pataforma que finança sembla ser els seus homòlegs noruecs, seguin als bancs reservats. Bé, el primer any des de la recuperació de la democràcia, que abans s'hi van estar 40 anys... Per no ser menys, el regidor de la Cup (que mai no ha assistit a la Missa, però sí a fer-se veure a les cercaviles d'anada i tornada) hi ha convidat una diputada de Bildu, també molt aficionats als extrems. Espero que no ens tirin la festa enlaire amb els seus numerets. Els uns (nous) i els altres (de fa temps). Que tinguem la festa en pau, la pau de la que tots dos es rifen.
4 comentaris:
encara que el programa polític de PXC no es del meu agrad. No cal oblidar que han arribat a on han arribat de una forma democràtica. I la democracia está per respectar-la.
I si part de la ciutadania ha cregut que ells mes que ningú els representen, també es te de respectar. Segur que aquests ciutadans en altres eleccions anteriors habían donat el seu vot a algún altre, pero las cosas s'han fet tan malament que al final ja no s'en refiaven del que hi havia sobre la taula i han decidit tirar cap a l'extrem.
Es feina de tots els democrates aprendre de les lliçons de les últimes eleccions i fer nostre el sentit de la ciutadania aplicant politiques que respectin un ampli sentit popular i al mateix temps tallin les ales als feixistes.
Si un extranger es ilegal, es que es ILEGAL. ha entrat ilegalment al pais i es queda de forma ilegal. Ilegal vol dir que no respecta la llei i La llei es per tots igual i es te de complir. Si els politics que heu estat fins ara mirant-vos el melic haguessiu fet el que es fa a altres paisos europeus en temes de inmigració, ara no estaríem amb aquests notes al ajuntament.
menys tirar merda i mes entonar el mea culpa i aprendre les lliçons, si no, a les properes eleccions tindrém mes CUP i mes PXC.
- Anònim,
Tor el respecte pels electes, però no pas per les seves idees. Tot el respecte pels ciutadans que els han votat, però no pas per justificar qualsevol cosa.
Les persones no són il·legals, ho són alguns dels actes que fan. per exemple, residir sense permís en un país estranger. Sóc dels que pensa que això s'ha de combatre i quan vulguis quedem per parlar sobre si el que s'ha fet s'ha fet bé o no, en aquest sentit. I hi ha 'polítics' que han fet unes coses i d'altres, altres. En això no tots són iguals, tampoc.
Però encara que s'hagués fet amb el cul i el resultat fos encara més desastrós, res no justifica donar ni un bri d'aire al feixisme.
Hombre, tú perteneces al partido que pedía la legalización de Bildu, no veo por qué te escandalizan ciertas invitaciones. El partido hermano al menos guardó las apariencias, cosa que vosotros ni siquiera hicisteis, supongo que porque os gusta cualquier cosa que sea enemiga de España, concepto discutido y discutible cuyos defensores son por naturaleza "facistas".
Sobre lo de llamar extrema derecha, o fascista, a PxC y relacionarlos con el salvaje asesino de Noruega (por cierto, y vuelvo a Bildu, se ve que vosotros sí hacéis acepción de pistoleros y afines, y unos os disgustan menos que otros) es realmente una acusación ridícula que no se aguanta de pie. Una cosa es ser un poco xenófobo y otra ser cómplice intelectual o defensor del asesinato de laboristas noruegos. Si yo fuera de ese partido llevaría a los tribunales a quienes me acusaran de connivencia con ese crimen horrendo.
Me cuesta ver con antipatía a PxC, no porque comparta su ideario --a mí no me gustan nada, aunque reconozco que lo del cheque fue un golpe magistral del marketing político, más o menos como vosotros cuando poníais la nuca de Vidal-Quadras en vuestros carteles, como expresando quien sabe qué oscuros deseos-- pero sí les agradezco dos cosas a PxC: a) han demostrado que existe un voto del descontento, que se sabe expresar en las urnas. Si a vosotros los sociatas os gustan los indignados que se concentran en Sol (frente a la sede de la CAM) o en Cataluña, yo en cambio respeto a aquellos que deciden votar a unos antisistema para que los partidos mainstream vuelvan a la realidad y espabilen; b) concretamente en Mataró y simplemente haciendo números, les debemos a PxC que ahora no estéis gobernando vosotros. Sólo por eso los de PxC me hacen sentirme alegre y feliz. Son un partido que desaparecerá con la crisis y carecen de peligro real porque ni controlan la policía ni la hacienda. Otros sí lo hacen, aquellos que con tanta simpatía vosotros habéis propugnado su legalización.
Bé, doncs tu mateix, ves minimitzant el feixisme. ja saps què passa, després.
De tota manera, la legalització de Bildu és cosa dels tribunals, no de mi. I, legal o no, s'hi pot dissentir del tot, oi? Pensa que no és la ideologia el que s'il·legalitza. I, a mi, el que no m'agrada de bildu, és la seva ideologia totalitària.
Publica un comentari a l'entrada