dijous, de juliol 28, 2011

País petit



No pot ser que l'Alcalde faci una Crida demanant tolerància i respecte per tothom i a continuació etzibi que Catalunya és “aquest país petit que vol créixer com a poble sobirà, que vol anar més enllà i que vol exercir el seu dret a decidir”. A veure, als qui ens sembla que créixer com a poble vol dir, precisament, no caure en el miratge del sobrianisme (l'independentisme, deixem-nos de tonteries) no formem part de Catalunya? O és que és un país que alguns volen petit per tot?

Torna l'exclusió. Una manera d'entendre Catalunya segons la qual els que no aspiren a isolar-la no en són dignes. "Primer els de casa" no és una consigna només d'uns i prou, és a l'imaginari col·lectiu d'una idea excloent de nació, de pàtria, que curiosament recau sobre força gent "de casa", però que no en sembla digne als ulls d'alguns mal anomenats patriotes...

I avui ha estat pitjor. després dels lamentables fets de l'Anada a Ofici d'enguany, a l'alcalde no se li acut res més que atribuir-los als 'de fora'. Primer problema: negar que té un problema 'a dins' de la ciutat. Segon: recórrer al de sempre. el mal ve d'Almansa o del marroc, però sempre de fora. Tercer problema: qüestionar el caràcter obert de la Festa Major, molts de fora vénen a admirar-nos i a participar-hi, més respecte. Quart: sense els 'de fora' no hi haurien Santes (Juliana i Semponiana van ser evangelitzades per un grup d'immigrants africans al segle III), ni regidors que volen només 'els de casa' (i que viuen 'fora'), ni un alcalde 'de fora' que cada dia va i ve d'una altra localitat a fer d'alcalde. I que no per ser de fora (sí per amagar-ho) li donem la culpa del que fa malament.

Publica un comentari a l'entrada