dissabte, d’abril 14, 2012

Desprevinguts


Ara que ja som grans hem vist
que les regles del joc eren dures.
Els que eren grans llavors ja no hi són
i a nosaltres -que anem d'aquí i d'allà,
mentre els crema per dins la vida als joves-
les il·lusions i el foc, si és que ens arriben,
sempre ens agafen
desprevinguts.

Narcís Comadira, fragment de  "Cadena" a Lent, Ed. 62, Barcelona, 2012, p. 21.
Il·lustració: Sam Jinks , Pietà (2007)

3 comentaris:

Titània ha dit...

Excepcional Narcís Comadira. Excepcional "pieta".

Anònim ha dit...

Pues yo encuentro esa pietà horrible. Mil veces mejor la de Miguelangel.

Solo veo opciones para decir si los contenidos son divertidos, interesantes o geniales. Curiosa forma de querer conocer las reacciones. Que pasa con los contenidos que dejan indiferente o directamente no gustan? Hay miedo de enfrentar la realidad?

Ramon Bassas ha dit...

- Titània: Gràcies pel teu comentari.

- Anònim: les dues pietats són força diferents, sí. Una respon a l'ideal de bellesa del Reneixement i l'altra tot el contrari. respecte als comentaris, són de la plantilla de Blogger, però si no t'agrada ho pots dir com ara has fet. Una abraçada