dilluns, de juliol 09, 2012

SOS Robafaves


Al carrer on vivia fins que em vaig independitzar hi havia dos locals allargassats. En un, hi havia una sala de jocs. La recordo plena de quinquis, sobretot a la porta (es repartien entre aquest nucli i el de l'entrada a l'oficina de la Caixa Laietana), per on els marrecs que anàvem als escolapis passàvem amb certa por i de pressa. L'altre local era una llibreria de progres. Els dependents, tots amb cabells llargs, que semblaven els gendres indesitjables, que enlloc de "la teva mare" deien "la parenta", i que parlaven tothom de tu, quan això encara no es feia, eren la segona "tribu" dels anys setanta assentada en aquest carrer petitburgès -per on passaven cotxes- abans que fos una galeria comercial -amb masses de consumidors passejant-s'hi cada dissabte.

Jo m'hi vaig familiaritzar. Assíduament. A casa, que teníem una bona biblioteca que un servidor vetllava com un bon soldat, per més hippies que fossin els dependents, ja els anava bé que freqüentés més aquesta tribu que l'altra. M'hi passava força estona. Coneixia perfectament les seccions de llibres i m'aturava sempre als revisters de l'entrada, on enlloc de l'Hola hi havia el Mientras Tanto. Aquell local, aquella mena de tub, era el túnel cap un món fascinant. El món dels adults, el món de la cultura, el món de la política i la seva fressa, el món en uns prestatges.

Més endavant, cap el 1987, crec, van canviar de local. En van agafar un de més gran al carrer Nou, entre la Riera i Santa Maria, ja m'enteneu. Potser ja amb altres perspectives, conscient que ja no eren una tribu (encara que hereus dels mites progres com els que més), i de ple ja al món fascinant (que inclou també decepcions, com de fet intuïa), també me'n vaig fer assidu. Tinc les meves seccions preferides, però també m'agrada deixar-me sorporendre per les altres. Contemplo els llibres tal com són, d'entrada: objectes amb el seu tamany i color, amb el seu gruix i el seu tacte. I allà hi llegeixo alguns fragments, a vegades claus per decidir de comprar-los. Sí, m'hi he deixat molts diners.

És el lloc de Mataró on per excel·lència s'hi presenten els llibres, com un prurit dels socis en demostrar que són quelcom més que botiguers. S'han apuntat a moltes mogudes. La més rellevant, potser, organitzar el Llibre Gegant de Contes de Mataró, per sant Jordi, on fa molts anys hi vaig fer d'il·lustrador. 

Com a mi, suposo que li passa a molta gent. No tan sols que hi tenim història personal, sinó que reconeixem en la llibreria Robafaves el nucli d'un huracà que en diem cultura. Allò que ens atreu a veure el món encara que no ens agradi tot el que hi veurem, allò que ens descobreix com quelcom més del que ens pensàvem (botiguers, mares, parentes, hippies, petitburgesos, quinquis o porucs), allò que refà tot el dedins quan falla, allò que val la pena llegar als nostres descendents, com el foc olímpic.

Sí. Ja ho sé. Algunes decisions empresarials que van prendre segurament eren massa arriscades. I la crisi és letal per tothom, sense excepcions. I també és cert que l'aire de superioritat progre, d'esforçar-se en no semblar mai un dependent del Corte Inglés, de parlar de tu amb les senyores i de ves a saber quants prejudicis més, ara passa factura (hi ha qui ha fet públic que se n'alegra de la crisi d'aquests comunistes). Però no ens ho podem permetre. Valem tots massa com per tornar a ser quelcom menys del que podem endevinar-nos. Ara, els socis de Robafaves s'han empassat l'orgull i han demanat als seus conciutadans que col·laborin en el futur d'aquest establiment, a risc que no el tornem a veure obert el curs que ve. Aquí teniu el manifest. No hi ha massa dies. O correm una mica o això semblarà el desert (cultural) de las Vegas. Mai més ben dit.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bel que dius, pero cuanta grnt hi ha no solament a Mataró que esta MALAMENT , i si tothom fes el mateix? es van preocupar mai de que per SANT JORDI, tothom tingurd un llibre?en sap geu que tingui que tancar pero no son només ells!!!!,ells van fer tancar en el seu moment altres llibreters------

Ramon Bassas ha dit...

Benvolgut Anònim,
Ignaorava que haguessin fet tancar cap altre llibreter... però, en fi, jo no dono suport a la iniciativa per ells. És pur egoisme. Un lloc així, desenganya't, no el trobem si no anem a Barcelona. I, jo -com a mataroní- el vull tenir a casa. Pur egoisme.

Anònim ha dit...

Doncs, si un exemple va ser can tria entre d,.altres més petits,
Mira tots els grans es menjan els petits, mira com estab el comerç, graçies a les grans areas

Ramon Bassas ha dit...

Anònim
Em penso que a Can Tria es van jubilar i que ningú els va fer tancar. Jo crec que un dels tòpics més enganyosos és el de dir que les grans àrees es mengen el comerç petit... De tota manera, Robafaves no é suna gran àrea...

Ramon Bassas ha dit...

Per alguna raó que ignoro, m'arriben un parell de omentaris anònims i el sistema no els penja, de manera que el pobre anònim es pensa que ho censuro. Aquí us poso el que em diu i més avall responc.
________________________

Anònim ha deixat un comentari nou al vostre missatge "SOS Robafaves":

He anat milers de vegades a Robafavesm, n'he gaudit i em sap greu que els vagi malament. Sembla extrany però, que la llibreria que ven més de Mataró (amb molta diferencia de les demés) els vagi malament.
En qualsevol cas, no tots els tòpics son mentida: aquest SI que han volgut viure per sobre les seves possibilitats (Actua, mig carrer nou, Catalònia), han volgut i pogut aprofitar la seva posició a la ciutat per no pagar al preu de mercat el lloguer de l'Actua (amb lamentable contuberni amb el socialisme mataroní) i han ofegat la gran majoría de llibreters de la ciutat (Alvarez, Marquez, Pi, Tria, Rancho) incapaços de sobreviure davant del monstre en que es va convertir Rovafaves.
Sembla mentida que un regidor de l'ajuntament durant tants anys digui que ho ignora. Suposo que és per això que ha estat tants anys visquent de la teta pública.
Això ho diu un votant d'esquerres. D'esquerres catalanes, no colaboracionistes, es clar.



_________________

per a rbassas
Anònim ha deixat un comentari nou al vostre missatge "SOS Robafaves":

Ja veig que apliques la censura si el comentark no t'agrada, tot i que es faci un comentari sense ni un cèntim d'insult.



Publicat per Anònim

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim,

Això d'imaginar-se contubernis més aviat és cosa de qui ja saps... Vàries coses.

1. Ningú està dient (ni ells mateixos) que la gestió hagi estat correcta o encertada. No és això. El que diem els que defensem Robafaves és que Mataró no hauria de perdre un referent com aquest, un veritable nucli d'activitat cultural que no fa cap altre establiment.

2. Respecte a la lliure competència entre llibreries, no m'atreviria a posar-m'hi, crec que sempre és estimulant. Però no es pot dir que un ha fet tancar un altre, com es deia en un comentari de més amunt. D'altra banda, la crisi hi és per totes i no estaria malament que hi hagués estratègies comuns...

3. Actua va demanar retardar el pagament del lloguer, donades les circumstàncies urbanístiques d'on estava. En acabar aquestes circumstàncies es procedí al cobrament, aplicant-los-hi interessos legals, del deute i del lloguer mensual. Deu ser lamentable, però va ser la manera d'iniciar una activitat en un lloc molt difícil i no perdre els diners dels mataronins, que no se n'ha perdut ni un.

4. Mentre l'exercici de la política, en democràcia, sigui identificat com a "viure de la teta pública", m'atreviria a dir que el franquisme -que veia contbernis per tot arreu- no ha mort.