dissabte, d’agost 02, 2008

Reviure el Miracle

Propostes d'agost - 2
:
Demà s'organitzen una colla d'actes al Santuari del Miracle, amb motiu del 550è aniversari de l'aparició de la Mare de Déu en aquest indret. Hi consta una missa concelebrada pels bisbes de Solsona, Jaume Traserra, i el d'Urgell, Joan Enric Vives. Després, hi haurà unbreu concert d'una coral. I a la tarda, un espectacle de dansa tradicional. També s'inaugurarà la nova carretera d'accés al Miracle i durant tot un any se celebraran diverses activitats.
:
Es fa aquest dia perquè fou un 3 d'agost de 1458, quan la tradició diu que la Mare de Déu es va aparèixer als nens pastors Jaume i Celdoni. L'any següent, el bisbe de la diòcesi va autoritzar la construcció d'una capella. Posteriorment es van construir altres esglésies i llocs de culte. Finalment l'any 1774, es va entronitzar la imatge de la Mare de Déu del Miracle en el retaule de gran valor barroc.
:
Us recomano que en feu la visita. O demà, dia de festa, o quan sigui. El paratge és meravellós, allà sí que regna el silenci. L'església (la nova, en diuen) acostuma a tenir la porta oberta. Altíssim el temple, l'entrada gairebé ni es veu. Travesseu-la i veureu el meravellós retaule de què us parlava (n'hi ha un altre de renaixentista en un cantó). A banda de tots els detalls propis d'un retaule barroc, que configuren un especacle d'esclat brutal que ho omple tot, té alhora unes escales amagades a banda i banda. A primera vista, tampoc no es veuen. Apreteu la porta mig amagada i endinseu-vos-hi. Tindreu la sensació d'entrar al retaule, de formar part d'aquest caos que pretén organitzar (l'aparició d'una verge també al·ludeix a l'ordre del caos espitirual). O la d'entrar en una escultura, conscient que és la teva intervenció, la teva presència en els espais que deixa buits, o l'aire que hi passa, la que dóna sentit a l'escultura.
:
Una darrera qüestió a comentar. El paisatge d'aquest enclau, d'una horitzontalitat plàcida i silent, evoca la unicitat, sembla que passegis per la transcendència. Entres al temple de Santuari, disposat com si l'exterior fos dins (alguns temples barrocs tenen balcons i finestres a l'interior, significant plaça més que recer), i el retaule barroc evoca tot el contrari: el cromatisme infinit, la carnalitat, la multiplicitat d'esdeveniments i punts de vista. Sembla que passegis per la immanència. I aquest diàleg d'un 'fora' que sembla 'dins', o el cel, i un 'dins' que sembla 'fora', és, de fet, el que organitza una vida en plenitud. És el miracle.
:
Publica un comentari a l'entrada