divendres, d’octubre 14, 2011

L'èxtasi de viure


Demà és Santa Teresa de Jesús, doctora de l'Església i una referència obligada a la literatura espanyola. Teresa de Cepeda y Ahumada, d'origen jueu, fundadora de les carmelites i referència també de la mística, hauria de ser més reivindicada, més llegida. Per això més o menys cada any en faig un post militant. Avui recomano, per aproximar-nos-hi des de fora, dues lectures. La primera, el capítol que dedica Teresa Forcades a La teologia feminista en la història (Fragmenta, Barcelona 2007) per veure fins a quin punt va haver de veure's-les amb els clergues i superiors d'aleshores, que l'obligaven fins i tot a cremar un llibre bíblic (el Càntic dels Càntics, on l'experiència de Déu és anàloga a la sexual i amorosa) i que la dugueren a la presó i com, contra tot, va avançant i defensant la possibilitat que les dones siguin també, realment, portadores del Regne de Déu, malgrat que després de morta encara modifiquessin les normes del Carmel.

El segon llibre és un dels quaderns de la Fundació Joan Maragall, de Josep Mª Rambla i Cebrià M. Pifarré, que porta per títol L'experiència mística del cristianisme (Ed. Claret, Barcelona, 2002). Ho faig perquè, lluny de pensar que l'experiència mística correspongui a una mena d'al·lucinació que et treu del món i dels sentits, és exactament el contrari. Diu Rambla que "El mestre és Jesús de Natzaret, un home que va sentir, va olorar, va escoltar i va tastar i assaborir àpats... (...) No s'ha de negar cap de les nostres dimensions humanes, sinó que cal evangelitzar-les. I cita la francesa Madeleine Delbrêl, una altra mística, que diu "com que trobo en l'amor una ocupació suficient, no perdo el temps classificant els actes en oració i acció. Em sembla que l'oració és una acció i l'acció una pregària. Crec que l'acció plena d'amor és radiant de llum". Doncs això, que passeu un feliç dia de santa Teresa, i que obtingueu l'èxtasi del fet quotidià de viure.